Una vaga laboral és una eina essencial per a lluitar pels drets dels treballadors, que són drets civils d’aquest nostre país. És imprescindible que avui, dimecres 8 de novembre, els treballadors i les treballadores catalans sortim al carrer col·lectivament per garantir que no fem ni un pas enrere en la defensa dels nostres drets més elementals –els drets humans– com a treballadors, com a societat i com a país.

La Intersindical-CSC, el sindicat independentista, ha decidit de convocar una vaga general, entre més motius, per exigir la derogació del ‘Real Decreto Ley 15/2017 de 6 de octubre de medidas urgentes en materia de movilidad de operadores económicos dentro del territorio nacional’, perquè té uns efectes lesius en el món de treball i en el teixit productiu català. Aquest decret afavoreix la deslocalització d’empreses del nostre país i és un dels instruments en mans del govern de l’estat espanyol per perjudicar –sense ni tan sols dissimular– l’economia catalana i la classe treballadora del nostre país. Un atac en tota regla. Un més.

Aquest greuge ingent s’afegeix a l’extrema precarietat instaurada en el món laboral, per culpa de les successives reformes laborals que han originat una pobresa del voltant del 20% dels treballadors en actiu. A Catalunya l’empobriment de la classe treballadora –a causa dels salaris baixos imperants– ha fet que una part important dels catalans no pugui pagar les despeses mínimes per assegurar una subsistència digna. I mentrestant, per una altra banda, desapareixen milions d’euros en l’opacitat del rescat a la banca. L’estat espanyol és aquell que rescata abans el sistema bancari fallit en mans de milionaris que no la seva gent. ‘La borsa o la vida’, sembla que diguin. Doncs sembla que l’estat espanyol ho té clar: la borsa sempre acaba passant davant de la vida. Sempre.

Els catalans hem decidit que la partida de la vida la jugarem. La lluita pels nostre drets –laborals, civils i democràtics– és una partida que no renunciarem a jugar mai. Com no van renunciar a la defensa del nostre dret d’autodeterminació l’any 1976 amb la Marxa per la Llibertat, com no van renunciar les dones del barri del Pomar de Badalona a lluitar pel transport públic l’any 1985, ni els insubmisos en la lluita per la pau, ni la Plataforma en Defensa de l’Ebre ni la PAH ni tants altres, perquè som un país de lluites compartides.

La patronal catalana per excel·lència, Foment, amb la inestimable ajuda del sindicalisme sucursalista, ha intentat fins a la darrera hora torpedinar aquesta vaga general. No se n’han sortit i estem convençuts que avui tornarem a demostrar que ja no fan falta per aturar el país. El camí de la construcció d’un nou sindicalisme nacional i de classe encara és llarg, però avui hem fet un pas important i valent i n’hauran de venir més.

Sabem que el convenciment d’aquest poble, íntim i col·lectiu, és la clau per a vèncer el sentiment de feblesa que ens volen fer sentir. És l’afany afegit de fer un camí sense dubtar, determinats. Hi ha petits instants, simples gestos, un munt de petites accions diàries que poden desembocar en un gran canvi, una gran revolució.

Per acabar, un apunt legal i una explicació que devem al conjunt de catalans i catalanes. Les vagues polítiques, en el marc normatiu actual, són prohibides. Avui farem una vaga laboral que es desenvoluparà en un context excepcional. Tu ja m’entens, oi?

Marc Sallas, afiliat a la Intersindical-CSC

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]