Fa anys que la Unió Europea i els Estats Units volen arribar a un acord transatlàntic a fi de crear un gran espai de lliure comerç, i sembla que aquesta vegada tirarà endavant. Però la qüestió ha suscitat polèmica i oposició: des de fa setmanes activistes i formacions d’esquerres han emprès campanyes contra l’anomenat TTIP. Però què és? Què se’n sap? Quins beneficis se’n volen treure? Hi ha fonament per a creure que es retallaran drets laborals dels europeus, que s’obrirà la porta a la carn hormonada i que es privatitzaran els serveis públics? Mirem de respondre’n les deu preguntes principals en aquest informe.

1. Què és el TTIP?

Són les sigles en anglès de l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership). Un acord que negocien la Unió Europea i els Estats Units per a crear la zona de lliure comerç més gran del món.

Té per objectiu d’eliminar aranzels, normatives que consideren innecessàries i restriccions a la inversió en una gran varietat de sectors econòmics per tal de simplificar la compra-venda de béns i serveis entre la UE i els EUA.

2. Qui el negocia?

En nom de la UE i els vint-i-set estats membres, hi negocia la Comissió Europea, amb el director general de Comerç de la CE, Ignacio García Bercero, al capdavant.

Per la part nord-americana, principalment hi participa l’Oficina del Representant Comercial dels EUA. En aquest document trobareu la llista dels negociadors.

Alguns opositors a l’acord han denunciat que la CE fa reunions sobre el TTIP amb ‘lobbies’ de multinacionals.

3. Quan s’aprovarà?

Fa anys que es parla de la intenció de fer un gran acord transatlàntic. Finalment, fa uns quants mesos van començar les negociacions per a donar-hi forma, i al juliol hi va haver una primera ronda de negociacions. Les converses seran llargues, i no és previst que s’arribi a l’acord final fins d’ací a dos anys. Els EUA voldrien tenir-lo enllestit abans no comenci la cursa electoral del 2016, però sembla poc probable que s’aprovi durant el mandat de Barack Obama.

Tan bon punt la CE i els EUA hagin redactat l’acord, s’haurà de sotmetre a votació al Parlament Europeu, a cada un dels estats membres i també al congrés dels Estats Units. El dubte és si caldrà que tots els estats de la UE el ratifiquin per tal que entri en vigor i què passarà si n’hi ha cap que hi vota en contra.

El Parlament Europeu prepara durant l’abril del 2015 la seva posició al respecte. La comissió parlamentària de Comerç Internacional és la responsable de redactar les recomanacions del parlament a partir d’un informe redactat per l’eurodiputat socialdemòcrata alemany Bernd Lange. S’hi han de prounciar tretze comissions parlamentàries més. Els eurodiputats tenen previst de debatre i votar la posició de l’Eurocambra abans de l’estiu.

4. Quins beneficis econòmics aportarà a la Unió Europa?

Segons un informe encarregat per la UE al Centre d’Investigació de Política Econòmica, l’economia europea podria obtenir uns beneficis de 119.000 milions d’euros anuals, ‘que equival a 545 euros extraordinaris per llar mitjana de la UE’. I l’economia nord-americana uns beneficis de 95.000 milions d’euros, ‘és a dir, 655 euros extraordinaris per família nord-americana’.

Els partidaris del TTIP defensen que, a la llarga, es generaria un creixement econòmic equivalent al 0,5% del PIB continental i que es crearien centenars de milers de llocs de feina. ‘Ha quedat clar que, com més liberalització, més bon resultat global’, diu la CE.

5. D’on sortiran els beneficis econòmics?

Segons l’estudi ‘Reducing barriers to Transaltantic Trade‘, el 80% dels beneficis econòmics derivats del TTIP s’obtindrien de retallar les despeses de burocràcia i legislació i de liberalitzar el comerç de serveis i la contractació pública. ‘El cost derivat de la burocràcia innecessària pot afegir al preu de les mercaderies l’equivalent a uns aranzels entre el 10% i el 20%, una despesa que recau sobre el consumidor’, diu la Unió Europea. La UE defensa que s’eliminin els aranzels, la normativa innecessària i les barreres burocràtiques per a impulsar el comerç, és a dir, ‘augmentar l’oferta i la demanda sense haver d’augmentar la despesa pública ni el deute’.

La UE compta que creixeran les exportacions en tots els sectors econòmics, cosa que beneficiarà les multinacionals i les petites i mitjanes empreses. També preveu que els preus cauran de resultes d’eliminar aranzels i abaratir béns i serveis.

6. Per què ha sortit una campanya contrària?

En un seguit d’estats europeus han començat campanyes de mobilització contra el TTIP, capitanejades en bona part pel moviment ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans).

Denuncien una manca de transparència en les negociacions entre la UE i els EUA, car no es pot accedir al desenvolupament de les negociacions. I alerten de tot de perjudicis que consideren que portaria aquest acord. Diuen que faria perdre influència i sobirania als governs en qüestions com ara les normatives ambientals, de seguretat alimentària i de protecció del consumidor. També sostenen que l’harmonització de les regulacions de la UE i dels EUA degradaria les europees en matèries com les esmentades, que acostumen a ser més exigents.

A més, creuen que es perdria ocupació fixa, es reduiria la renda de la majoria de la població, es retallarien drets, es desregularia el mercat financer i es liberalitzaria el flux de dades personals i financeres.

7. És cert que implicarà una privatització dels serveis públics?

És una de les denúncies que s’han fet, però no sabrem la resposta certa d’aquesta qüestió ni d’unes quantes més fins que el text no s’hagi enllestit i portat al Parlament Europeu. Els opositors alerten que les corporacions americanes volen accedir a la contractació pública amb les mateixes condicions que les companyies estatals i europees i que el TTIP obre la porta a noves privatitzacions. Diuen que Brussel·les i Washington negocien d’obrir el mercat de serveis i que, per tant, serveis públics com ara l’educació, la salut, el transport i les telecomunicacions aniran a parar a mans de corporacions privades.

La Comissió Europea (CE) ha dit que això no és cert i que mantindrà els serveis públics. Tanmateix, no fa pas gaires dies que el ministre de Comerç britànic, Lord Livingston, admetia que aquesta qüestió continuava formant part de les negociacions.

8. Ens trobarem aliments transgènics o animals hormonats al supermercat?

La regulació dels EUA és força més laxa que no l’europea. Més de la meitat dels aliments processats que hi ha als supermercats nord-americans contenen organismes modificats genèticament, mentre que a Europa hi ha una legislació estricta sobre els transgènics. Per això, hom tem que el fet d’harmonitzar les legislacions a banda i banda de l’Atlàntic impliqui que s’estovin les legislacions europees en qüestions com ara els pesticides, els transgènics o l’ús d’hormones en carn d’animal.

La CE diu que això no pot passar. ‘La legislació sobre organismes modificats genèticament no formarà part de les negociacions’, assegura. Sobre els transgènics, explica que Europa i els Estats Units fa temps que intercanvien informació i que aquesta cooperació ajuda a minimitzar l’efecte dels respectius sistemes d’autorització dels OMG en el comerç: ‘Creiem que el TTIP és una oportunitat per a enfortir aquesta cooperació’, diu la CE.

També nega que els supermercats europeus s’omplin d’animals alimentats amb hormones: ‘Les negociacions no faran perillar la salut dels consumidors per aconseguir avantatges comercials. L’estricta legislació de la UE, com ho és la relativa a hormones o a la protecció de la vida i la salut, no formarà part de les negociacions.’

Les negociacions sí que inclouen l’agricultura, i la CE està disposada a parlar sobre normes en matèria de protecció de consumidors, medi i seguretat. ‘Els nivells de protecció no es negociaran per aconseguir un acord; aquest nivell és innegociable. Però estem disposats a examinar si podem fer les coses més bé i més coordinadament’, diu.

9. Què és l’ISDS?

Són les sigles d’Investor State Dispute Settlement (‘solució de controvèrsies entre inversors i estats’), un dels punts del TTIP que ha despertat més debat i tensió. És un tribunal d’arbitratge format per a qüestions aïllades en què hi intervenen tres advocats privats, un dels quals fa de jutge.

L’ISDS permetria a una multinacional d’emprendre accions legals contra un govern si considera que perjudica els seus interessos comercials.

Per la CE, el tribunal d’arbitratge és un mecanisme de resolució de litigis entre inversors i estat que permet de protegir els interessos de la Unió Europea a l’estranger. Els detractors creuen que ací hi ha un perill: que una multinacional tingui constància de les normatives que pretén aprovar un govern i pugui denunciar-lo davant aquest tribunal ‘ad hoc’, que no vetllarà pels interessos públics.

França i Alemanya ja han manifestat recel a l’ISDS. Al·leguen que els estats perdran sobirania si es comprometen a acceptar automàticament que les demandes de les empreses vagin a un tribunal d’arbitratge, atès que això mina les lleis estatals.

10. Per què no se n’havia sentit a parlar? 

Les negociacions van començar fa temps, però es mantenen en secret. Per la CE, aquesta confidencialitat és necessària perquè les converses funcionin; però els opositors denuncien secretisme i manca de transparència.

Arran de la campanya en contra, les sigles del TTIP han començat a sonar. De fet, l’estiu passat Esquerra Unida va portar l’acord al congrés espanyol perquè el govern de Mariano Rajoy s’hi manifestés en contra i en sotmetés la ratificació a referèndum. PP, PSOE, CiU, UPyD i PNB van rebutjar la moció.

També se’n parlarà aviat al Parlament de Catalunya. El 22 de desembre hi ha prevista una reunió de la comissió d’acció exterior, Unió Europea i cooperació en què compareixeran diversos experts per parlar sobre el TTIP.

Actualització: A final de gener de 2015 el debat arriba al Parlament de Catalunya. CiU, PP i C’s impedeixen que la cambra insti a fer un referèndum sobre el TTIP. Sí que s’aprova l’exigència de ‘fer públiques les informacions de què disposen’ sobre la negociació.