El TSJC aplica l’indult a Laura Borràs

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aplicat l’indult parcial a l’ex-presidenta del parlament, Laura Borràs, que el govern espanyol va aprovar al juliol. Ha canviat la condemna pel delicte continu de falsedat en document mercantil de quatre anys, sis mesos i un dia de presó i inhabilitació, per dos anys. L’indult és condicionat al fet que Borràs no torni a cometre un delicte dolós en un termini de cinc anys d’ençà del 29 de juliol, dia que l’indult es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Amb la reducció a dos anys de presó, Borràs queda just per sota del llindar que fa que s’hagi de complir la condemna en un centre penitenciari. En canvi, continuarà inhabilitada, perquè també fou condemnada a nou anys de presó per prevaricació. Entre tots dos delictes, Borràs havia de complir una pena d’inhabilitació que sumava tretze anys i mig, i que ara queda rebaixada a onze. Així doncs, fins a l’any 2034 no quedarà deslliurada de la inhabilitació per a l’exercici de feines i càrrecs públics electius, i les funcions de govern o d’administració.

Quan el TSJC la va condemnar, va deixar escrit que la pena de presó que preveu el codi penal per als delictes que se li van atribuir era excessiva. Per corregir-ho, van proposar un indult parcial per tal que Borràs no hagués d’entrar a la presó. El procés s’ha allargat tres anys, fins que el govern espanyol ha concedit la petició.

Condemnada pels delictes de prevaricació i falsedat documental

Laura Borràs fou condemnada el març del 2023 pels delictes de prevaricació i falsedat documental. A més, li van imposar una multa de 36.080 euros. El tribunal la va considerar culpable d’haver adjudicat de manera irregular una vintena de contractes a Isaías Herrero –amic de Borras que va pactar amb la fiscalia i fou condemnat a dos anys de presó i una multa de 2.100 euros– quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Eren uns contractes sobre projectes vinculats a la posada en funcionament del nou portal de les lletres catalanes.

La sentència diu que Borràs esa conscient, com a presidenta de la ILC, que feia una adjudicació directa de contractes a Herrero bo i sabent que “prescindia dels més elementals requisits prevists per a la contractació administrativa”.