23.06.2026 - 20:40
|
Actualització: 23.06.2026 - 20:47
The Washington Post · Natalie Skowlund i Samantha Schmidt
Bogotà, Colòmbia. Elecció a elecció, la fortuna electoral a Llatinoamèrica sembla somriure a Trump.
Els candidats de dretes s’han imposat –sovint amb el suport explícit de Trump– als seus rivals d’esquerres a tot el continent, que aquests darrers mesos ha vist Washington intervenir a l’Amèrica central i del sud amb una agressivitat que feia dècades que no es veia.
Diumenge a la nit, un candidat outsider i aliat del president nord-americà, l’agitador ultradretà Abelardo de la Espriella, es va imposar a les eleccions presidencials colombianes per un marge extremadament estret: menys d’un punt de distància respecte del progressista Iván Cepeda, l’altre candidat que havia aconseguit de passar a la segona ronda. El president colombià Gustavo Petro, aliat de Cepeda, s’ha negat a reconèixer De la Espriella com a guanyador legítim de les eleccions, tot afirmant que el resultat definitiu de la votació no es podria determinar fins que no es faci un nou recompte formal.
De la Espriella es perfila com l’aliat ideal de Trump en la guerra del president nord-americà –tant per terra com per mar– contra els presumptes narcotraficants de la regió.
De la Espriella, un advocat penalista que mai no ha ocupat un càrrec públic, s’autoanomena “el tigre”. Ha promès de construir megapresons per a retenir-hi narcotraficants, bombardar “camps narcoterroristes” i posar punt final a les negociacions de pau dels seus predecessors amb les guerrilles colombianes.
Com els altres candidats d’ultradreta que s’han imposat a les eleccions d’aquests darrers anys a la regió, el programa de De la Espriella en matèria de seguretat recorda el del president del Salvador, Nayib Bukele, que ha empresonat –sovint sense accés a un judici imparcial– més de 85.000 persones en la seva campanya contra les bandes del país.
“Els qui haurien d’estar preocupats, espantats, fins i tot terroritzats per l’arribada del nostre govern són els bandits i els delinqüents”, va dir De la Espriella la setmana passada en una entrevista.
L’auge electoral de la dreta llatinoamericana, sovint amb el suport explícit de Trump, representa un tomb radical respecte de fa tan sols quatre anys, quan l’esquerra va aconseguir victòries històriques a la regió.
A l’Argentina, el president Javier Milei –aliat estret de Trump– va guanyar encara més diputats al congrés a les eleccions legislatives de la tardor passada: dies abans, Trump havia ofert a l’Argentina un rescat de 40.000 milions de dòlars condicionat a la continuïtat de Milei.
A Hondures, un candidat de dreta fou elegit president a les eleccions del novembre passat després que Trump va amenaçar de retallar l’ajut nord-americà al país si el seu rival s’imposava als comicis.
Aquests darrers mesos, candidats de dreta afins a Trump també han desbancat governs d’esquerres a Costa Rica, Xile, Bolívia i l’Equador.
La conservadora Keiko Fujimori sembla encaminada a imposar-se a les eleccions d’aquest mes al Perú, amb el recompte encara en marxa. A l’octubre, el brasiler Flávio Bolsonaro –fill de l’ex-president Jair Bolsonaro, ara en arrest domiciliari– lluitarà amb el president progressista del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, a les eleccions presidencials.
A Colòmbia, el principal productor de coca del món, Trump s’ha enganxat repetidament amb Petro, el primer president d’esquerres del país, que ha criticat durament els atacs mortífers dels EUA contra embarcacions en aigües llatinoamericanes i ha acusat Trump d’haver interferit en les eleccions colombianes.
Trump, per la seva banda, ha qualificat Petro de llunàtic i ha intervingut –amb èxit– per aturar una reunió prevista entre Petro i el batlle de Nova York, Zohran Mamdani.
“Els resultats d’aquestes eleccions són molt importants per al futur de Colòmbia i la seva relació amb els Estats Units: si guanya Abelardo, gràcies a la seva competència i amor pel país, tindrà tot el suport i la força dels Estats Units a favor seu”, va escriure Trump a les xarxes poc abans de les eleccions.
La setmana passada, un grup d’onze congressistes demòcrates van publicar una carta en què denunciaven la “ingerència descarada” de Trump i més alts càrrecs del govern nord-americà en les eleccions de Colòmbia, tot criticant-ne el suport explícit a un candidat “que arrossega un historial profundament preocupant, que sembla contravenir dels interessos dels EUA i, probablement, de la legislació nord-americana”. El text, en aquest sentit, deia que De la Espriella havia lloat obertament dirigents paramilitars i l’acusava “d’haver-se embutxacat fons suposadament destinats a subornar figures clau del poder judicial”.
La setmana passada, Petro va condemnar el govern Trump per haver detingut un activista d’esquerres colombià –que va qualificar de presoner polític– en territori nord-americà. I va acusar De la Espriella, que també és ciutadà nord-americà, d’haver-ne recomanat la detenció a les autoritats del país.
De la Espriella ha estat molt criticat per la propensió a fer declaracions barroeres i, sovint ofensives. Com a advocat, s’ha caracteritzat per la defensa de clients polèmics com ara Alex Saab, un aliat del Nicolás Maduro que –com l’ex-president veneçolà– és empresonat ara mateix als Estats Units.
Però el seu estil de comunicació trumpià, i sobretot la tendència a parlar sense embuts, l’ha ajudat a atraure milions de vots.
“La política es fa amb formats nous arreu del món”, diu Mauricio Reina, analista del think tank colombià Fedesarrollo. “Abelardo se n’ha sabut aprofitar: l’espectacle, l’emoció, la capacitat de captar l’atenció limitada dels votants amb idees simples.”
La fanfarroneria és una part integral de la imatge de De la Espriella com a polític i fins i tot com a empresari: el nou president colombià té una marca pròpia que ven rom, vi, vestits i peces de vestir per a home, que s’anuncia amb l’eslògan “Estil masculí per a homes extraordinaris.”
L’empresa també ven llibres escrits per De la Espriella i un bust d’un tigre pintat amb la bandera colombiana, el preu del qual supera el miler de dòlars.
De la Espriella ha fet campanya com a candidat independent i el seu discurs populista l’ha diferenciat del conservadorisme tradicional de l’ex-president Álvaro Uribe Vélez, que durant anys havia estat considerat la força política més important del país.
Uribe i els seus aliats, tanmateix, semblen haver perdut popularitat entre les generacions més joves, sovint massa joves per a recordar-ne la presidència.
María Fernanda Cabal –una ex-senadora conservadora colombiana que al gener va deixar el Partit del Centre Democràtic, arrenglerat amb Uribe– diu que l’establishment conservador s’ha desplaçat massa cap al centre en aquesta campanya electoral, cosa que ha deixat un buit polític a l’espai de la dreta que De la Espriella ha sabut ocupar.
“No és contaminat per la classe política ni per la política tradicional”, diu Cabal: “És algú que s’ha inventat i s’ha reinventat a si mateix.”
El rival electoral de De la Espriella, Iván Cepeda, s’ha compromès a continuar les negociacions de pau de Petro amb els grups armats del país. Cepeda, ara senador, va saltar a la primera plana de la política nacional després d’haver revelat els vincles entre l’estat colombià i els paramilitars que van executar el seu pare.
Sergio Guzmán, director de la consultora Colombia Risk Analysis de Bogotà, explica que l’auge electoral de De la Espriella evidencia el refús popular al govern de Petro i, a un nivell més profund, la pèrdua de confiança del públic en els acords de pau del 2016.
“No pots anar a una botiga a comprar menjar si saps que te’n robaran la meitat, i no aniràs ni al poble del costat si saps que et podrien detenir o segrestar”, diu Eduardo Torres, un sergent militar retirat que dóna suport a De la Espriella: “Sense seguretat no et queda res, i tan sols el nostre exèrcit i la nostra policia poden oferir aquesta seguretat.”
Tiziano Breda, analista en cap de l’observatori global de conflictes ACLED, explica que l’elecció de De la Espriella com a president podria canviar radicalment l’estratègia del govern colombià envers el conflicte armat que fa dècades que afligeix Colòmbia.
En compte de prioritzar les negociacions de pau, seguint l’exemple de Petro, De la Espriella sembla afavorir “una estratègia més contundent” envers els grups armats il·legals i, segons Breda, això podria obrir la porta a possibles casos d’abús de poder.
“El discurs consisteix, al cap i a la fi, a imitar allò que els EUA fan al Carib”, afegeix Breda en referència als atacs de Washington contra presumptes embarcacions de narcotraficants en aigües caribenques, que ja han causat més de 200 morts. “L’estratègia és clara: disparar primer i, si cal, investigar després.”
Schmidt informa de Washington estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
