08.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 08.07.2026 - 21:59
The Washington Post · Michael Birnbaum i Cleve R. Wootson Jr.
Ànkara, Turquia. El president dels Estats Units, Donald Trump, elogià l’esforç bèl·lic d’Ucraïna en una trobada amb el president del país, Volodímir Zelenski, en què entonà un canvi de discurs remarcable. Es referí als atacs de Kíiv en territori rus en termes inusitadament favorables i obrí la porta a una de les grans peticions del govern Zelenski: poder fabricar míssils antiaeris Patriot, de disseny nord-americà, en territori ucraïnès.
Les declaracions de Trump indiquen un canvi radical respecte del to que adoptà durant el seu primer any al càrrec, en què titllà Zelenski de desagraït i l’acusà de “jugar a la Tercera Guerra Mundial”.
En comparació amb la reunió anterior, el to de la d’ahir fou sorprenentment amistós. Zelenski “ha fet una feina increïble”, declarà Trump a la premsa abans de la reunió bilateral entre ambdós dirigents al marge de la cimera de l’OTAN d’aquesta setmana a Turquia. “Mireu, ha estat molt eficaç i té el millor equipament precisament perquè compta amb el nostre equipament.”
El president nord-americà encara anà un pas més enllà dels elogis al seu homòleg: va dir que els Estats Units permetrien a Ucraïna de fabricar míssils Patriot, els famosos interceptors amb què podran abatre míssils i drons russos abans no facin impacte en ciutats, centrals elèctriques i més infrastructures d’ús civil. “Us concedirem una llicència per a fabricar míssils Patriot –anuncià Trump–. Així no podreu dir que no us oferim prou ajuda. Els he dit que els fareu vosaltres mateixos. Encara no ho hem comunicat a l’empresa, però tot anirà bé.”
Trump també va dir que estava disposat a desplegar a Ucraïna “alguns” Patriot de l’arsenal del Pentàgon, les existències del qual han caigut significativament durant la guerra de l’Iran.
Per a Zelenski –i Ucraïna–, la qüestió no és pas menor. Els míssils Patriot, preuats i escassos, han esdevingut un dels grans baluards de la defensa aèria d’Ucraïna, especialment a l’hora de protegir el país dels míssils balístics que poden fer impacte contra les grans ciutats d’Ucraïna en qüestió de minuts, sense pràcticament marge per a alertar la població.
Kíiv ha pressionat repetidament els seus aliats perquè li subministressin més bateries i interceptors, i ha advertit que l’escassetat de Patriots permet a Moscou de bombardar més blocs residencials, instal·lacions energètiques i objectius civils. “Deixar que els míssils Patriot romanguin als arsenals dels nostres aliats, en compte de ser desplegats a Ucraïna, és animar Rússia a continuar arrasant edificis residencials”, va dir Zelenski en un comunicat publicat dilluns.
A llarg termini, poder fabricar Patriots propis reforçarà significativament les defenses d’Ucraïna. A curt termini, tanmateix, l’impacte de la decisió de Trump segurament serà més reduït: construir les instal·lacions per a poder produir Patriots trigarà temps, i qualsevol instal·lació d’aquesta mena esdevindrà un objectiu prioritari per a l’aviació russa, fins i tot abans no s’acabin les obres.
Dilluns, el dia abans de començar la cimera de l’OTAN a Ànkara, Rússia bombardà Kíiv amb una intensitat que feia mesos que no es veia. Per cap baix, hi hagué dinou morts.
És probable que el Kremlin interpreti com una escalada el canvi de posició dels Estats Units, que s’allunya dels intents anteriors de Trump de mantenir una certa equidistància entre Kíiv i Moscou amb el pretext de facilitar un acord de pau.
El Pentàgon sol distingir entre armament ofensiu i defensiu a l’hora de calibrar l’ajuda militar a Ucraïna per a contenir el risc d’escalada; els míssils Patriot es consideren defensius. Ahir, tanmateix, en resposta a les preguntes de la premsa, Trump elogià la campanya de Kíiv d’atacs aeris d’Ucraïna en territori rus. “És una escalada, però és una escalada que pot ajudar a posar fi a la guerra”, afirmà Trump, afegint-se a l’opinió majoritària tant a Ucraïna com a la resta d’Europa.
Els dirigents europeus presents a la cimera van acollir amb satisfacció el canvi de posició del president nord-americà. “És molt important que els Estats Units i Trump es prenguin seriosament l’oportunitat que s’ha obert a Ucraïna, ara que Rússia va perdent pistonada”, declarà el ministre d’Afers Estrangers d’Estònia, Margus Tsahkna. “Potser som davant el principi de la fi de la guerra. Encara no ho sabem.”
Zelenski, en declaracions al costat de Trump abans de la reunió bilateral, estava satisfet pel canvi de to dels Estats Units. “Sabem què cal fer per guanyar”, afirmà. La reunió d’ahir fou la segona entre Zelenski i Trump en menys d’un mes; la primera va ser a França, al marge d’una reunió del G-7, que agrupa les principals economies del món.
Dissabte, Trump telefonà tant a Zelenski com a Vladímir Putin, el president rus. Putin sovint ha provat d’influir en Trump trucant-li abans de reunions bilaterals amb altres dirigents; la trucada de dissabte, que el Kremlin descrigué com a professional, s’allargà gairebé noranta minuts. És previst que Trump torni a telefonar a Putin després de la reunió d’ahir amb Zelenski. La conversa entre ambdós dirigents de dissabte proppassat, tanmateix, no sembla haver evitat el cop de timó de Washington envers Ucraïna, tal com es palesà ahir.
Ahir, en una reunió entre Zelenski i un grup bipartidista de legisladors nord-americans, el president ucraïnès digué que era optimista sobre les possibilitats del seu país. A parer seu, Kíiv ha sabut girar la truita al camp de batalla. Ucraïna calcula que Rússia perd 30.000 soldats el mes sense pràcticament aconseguir avenços territorials, segons que explicà un dels presents a la reunió a The Washington Post.
“En aquest moment, qui té la paella pel mànec és Ucraïna, i hem de fer tot allò que sigui a les nostres mans per forçar Rússia a seure a la taula de negociació i aconseguir un acord”, va dir la senadora demòcrata Jeanne Shaheen abans de la reunió d’ahir amb Zelenski.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb