04.11.2026 - 11:45
|
Actualització: 04.11.2026 - 16:31
The Washington Post · Natalie Allison
El president Donald Trump ha passat dos mesos demanant als nord-americans que fessin veure que ell era a la butlleta de cada elecció que tenia lloc ahir. Els votants ho han fet.
Han infligit al partit de Trump un càstig contundent, sense punt de comparació possible amb allò que li ha passat aquests darrers anys: derrotes en feus que Trump va guanyar amb comoditat fa tan sols dos anys, on el Partit Republicà domina la política d’ençà de fa dècades i contra candidats que en alguns casos ell mateix havia triat personalment i els havia donat suport públic.
Els demòcrates no tan sols han arrabassat escons al senat i governs estatals en estats tradicionalment republicans, sinó que en alguns casos ho han fet amb uns marges espectaculars.
“El missatge és molt clar i molt fàcil d’entendre. Això és una repudiació absoluta del Partit Republicà tal com l’ha definit Donald Trump”, diu Mike Murphy, un consultor republicà establert a Los Angeles que va treballar per a candidats del partit abans de Trump, com ara Jeb Bush o John McCain. “Al món de l’espectacle tenen una dita: ‘Ser verí per a la taquilla’. I això és el que ha esdevingut Donald Trump.”
Aquest diari ha comptat que, les darreres setmanes, Trump ha dit més de quaranta-una vegades als votants que aquest novembre actuessin com si les eleccions de mitjan mandat fossin un referèndum sobre ell. Una aposta agosarada per a un president els índexs d’aprovació del qual havien tocat mínims històrics, mentre un nombre creixent de nord-americans deien que s’oposaven a les seves polítiques i al seu comportament en el càrrec.
En tan sols dos anys, d’ençà de la seva notable victòria presidencial el 2024, en què va prometre d’abaixar els preus al consum, Trump ha generat un profund ressentiment envers les seves polítiques. Els votants culpen de l’encariment de la vida la seva decisió d’entrar en guerra contra l’Iran i la seva política d’aranzels.
De fet, el president no té arguments perquè no el facin responsable del malestar dels votants, perquè aquesta darrera dècada ha modelat el partit a la seva imatge, fent i desfent. Va exigir una lleialtat absoluta als republicans i va intentar d’expulsar els qui s’hi oposaven. Després, es va convertir en la cara del missatge del partit per a les eleccions de mitjan mandat: no tan sols va demanar als seus assessors que el fessin sortir als anuncis de televisió, sinó que va exigir que el GOP organitzés una convenció de mitjan mandat, una cosa mai vista, per a exhibir les seves polítiques.
Trump “ha causat un desastre a escala de Txornòbil al Partit Republicà. La pitjor pallissa que ha rebut el partit d’ennçà del 1974, després del Watergate”, diu Murphy.
Aquell any, els demòcrates van guanyar 49 escons a la cambra de representants i quatre al senat, arran de l’indult de Gerald Ford, acabat d’arribar a la presidència, a Richard M. Nixon, i enmig d’una escalada del preu de la gasolina i de la inflació general.
De moment, enguany, amb algunes curses encara pendents de ser decidides, els demòcrates han capgirat 7 escons del senat i no pas menys de 25 d’una cambra de representants amb molts menys districtes disputats. També han arrabassat uns quants governs estatals i cambres legislatives estatals.
Dimarts, a Texas, l’avantatge de dos dígits de James Talarico sobre Ken Paxton, el candidat al senat triat per Trump, va ser especialment simbòlic, perquè va ser en un estat considerat de fa temps el cor del moviment conservador als EUA.
A Carolina del Nord, un estat que Trump ha guanyat tres vegades, el demòcrata Roy Cooper va capgirar un escó del senat amb gairebé vint punts de diferència. Els demòcrates també van prendre escons del senat en més estats profundament republicans, com Carolina del Sud i Kansas.
A Pennsilvània, l’estat decisiu que va segellar la victòria de Trump en les eleccions de fa dos anys, el governador demòcrata Josh Shapiro ha estat reelegit amb 22 punts d’avantatge.
Durant mesos, els assessors de Trump van insistir que ell era la clau perquè els republicans poguessin desmentir els mals pronòstics que s’apuntaven per a les eleccions de mitjan mandat. Argumentaven que Trump podia mobilitzar els republicans com ningú i que havia estat el responsable de bastir una coalició que incloïa votants joves i diversos que el partit no s’havia imaginat mai que aconseguiria.
El president del Comitè Nacional Republicà, Joe Gruters, va batejar la convenció de mitjan mandat del GOP, el setembre a Dallas, com a “Trumpapalooza”. “Tot el que ha fet el president en matèria d’economia, i respecte del treballador nord-americà mitjà, crec que es traduirà en vots al novembre”, va dir Gruters a Newsmax a final d’aquell mes.
Però els vots han anat als demòcrates.
“Les eleccions de mitjan mandat tracten de gestionar la ràbia i d’expectatives fallides. Són el que determina l’aritmètica de la participació”, diu Paul Shumaker, estrateg republicà a Carolina del Nord, on els demòcrates han capgirat l’escó del senador republicà Thom Tillis, que es retira.
“És evident que Trump no ha complert les expectatives econòmiques i que això ha atiat la ràbia”, afegeix.
A mitjans d’octubre, l’aprovació de Trump entre els votants havia caigut a nivells que no es veien d’ençà de Harry S. Truman. En una enquesta de The Washington Post, ABC News i Ipsos, el percentatge d’adults dels Estats Units que aprovaven la seva gestió global va caure al 33%, i el 66% la desaprovava: d’aquests, el 52% la desaprovava amb fermesa. Només el 28% aprovava la seva gestió de l’economia i el 27%, la “situació amb l’Iran”.
Encara menys, un 28%, aprovava el moviment MAGA de Trump. Per més de dos a un, els nord-americans consideraven que Trump havia “sobrepassat les seves atribucions” com a president.
L’enquesta també revelava que els votants registrats –el 58%, contra un 39%– s’estimaven més un congrés dirigit pels demòcrates que actués com a contrapès de Trump que no pas un de republicà que n’avalés l’agenda. Aquest marge era aproximadament el doble que no pas un any enrere.
A diferència de les derrotes notables de mitjan mandat del 1994 i el 2006, quan els presidents Bill Clinton i George W. Bush van acceptar públicament la responsabilitat de la desfeta dels seus partits i es van comprometre a canviar de rumb en la manera de governar, Trump no ha fet res d’això.
“No m’agrada considerar-ho una derrota per a mi. Jo no era pas a la butlleta”, deia Trump a Fox News ben entrada la nit de dimarts, un missatge que és exactament el contrari d’allò que ha repetit durant setmanes en la campanya. I continuava: “Hi havia un cert ambient, suposo. No m’hauria de sentir culpable, perquè, per bo que sigui el president, en les eleccions de mitjan mandat sempre perds.”
Igual que Trump, els assessors de la Casa Blanca també han atribuït les pèrdues únicament als candidats republicans, i han insistit que, més que un rebuig a Trump, el resultat era simplement una conseqüència que ell no fos a la butlleta. La Casa Blanca ha distribuït aquesta nit un comunicat en què afirma que Trump ha “promogut molts dels candidats que eren a la butlleta millor que no pas ho han fet els mateixos candidats”.
“L’expressió escabetxada no arriba ni a descriure” la reacció dels votants als republicans, explica Barrett Marson, estrateg del Partit Republicà establert a Arizona. Ha estat “una repudiació completa i total d’un home i de la seva política per un electorat molest perquè el president Trump li diu que les coses li van més bé que no pas li van en realitat”, afegeix.
A més, el president no ha sabut explicar al públic algunes de les seves polítiques, diu el representant Ralph Norman (republicà, Carolina del Sud), que va perdre unes primàries davant la senadora Darline Graham, la candidata avalada per Trump que ahir va ser derrotada.
“La guerra de l’Iran, per exemple: n’ha d’explicar el perquè”, diu Norman. “Quan li vaig sentir dir que la guerra s’acabaria quan ell ho digués, em va saber molt greu, perquè això és supèrbia.” I els electors sembla que ho han entès.
· Subscribe to The Washington Post
· Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb