Trump expulsa a ritme de rècord

Un agent de l’ICE vestit completament amb roba fosca camina amb unes sabatilles esportives entre els passatgers que acaben d’aterrar als Estats Units. Som a l’aeroport JFK de Nova York i centenars de persones esperen passar el control de passaports. L’agent és un home negre, musculós i de formes educades que es planta a pocs metres d’on som i tusta l’espatlla d’un home hispanoamericà que deu fer dos metres. “Luis, ets en Luis, oi?”, li diu en anglès. I en qüestió de segons veiem com se l’emporta. Cap gest brusc, no hem observat: tan sols un cap cot que s’allunya. Pocs minuts després, és el torn d’una noia, vestida de rosa de cap a peus, a qui s’emportaran per una porta lateral. I, finalment, sentim pronunciar una desena de noms, la majoria persones d’ascendència hispanoamericana, a qui demanen de sortir de la cua. És possible que tots ells no sols acabin detinguts, sinó també expulsats del país perquè no tenen els papers en regla. Som testimonis d’una expulsió sistemàtica, legal i autoritzada, que es produeix sense cridòria, sense trets de rifles ni filferros com a la frontera mexicana, sinó als aeroports internacionals i amb maneres educades. Una expulsió constant.

Caldrà veure si Trump acabarà superant els més de tres milions de persones que Barack Obama va expulsar dels EUA durant el seu mandat. Obama encara és el president que més persones ha expulsat dels EUA d’ençà de la creació de l’ICE el 2001, arran dels atemptats contra les Torres Bessones de Nova York. De moment, Trump no l’ha atrapat: acumula entorn de dos milions d’expulsats. Però té dos anys de coll, les xifres pugen i va a ritme de rècord. Aquest 2026, per exemple, Trump ha expulsat del país 350.000 persones (i això que l’any fiscal 2026 no s’acaba fins al setembre, quan l’administració fa el recompte final). Trump, doncs, ha superat el rècord d’Obama d’expulsats en un sol any, que era de 316.000 persones el 2014. Trump també ha batut un altre rècord personal: l’ICE mai no havia detingut tantes persones en un sol mes (46.000 al juliol, unes 1.500 dàries). I l’objectiu és detenir-ne 2.000 cada dia.

L’Institut Pew calcula que als Estats Units hi ha uns 14 milions de persones sense papers. Hipotèticament, totes podrien acabar expulsades perquè, a diferència d’Obama, Trump no expulsa sobretot persones amb un historial de delictes. En té prou que siguin sense papers al país. Algunes, amb anys de residència i tot. Podem fer un exercici hipotètic i imaginar que el govern arriba als 2.000 detinguts cada dia que vol, i que tots ells acaben expulsats. Es trigaria dinou anys a deixar els EUA sense els catorze milions de residents sense papers actuals.

“Vaig votar Trump, però això és com la Gestapo” deia a la premsa l’empresari de setanta-cinc anys John Gannon després que l’ICE hagués detingut la seva promesa, Yasmin Suarez Reyes, de quaranta-cinc anys, que tenia el visat de turista caducat. Gannon va afegir que no tornaria a votar Trump i que trobava indecent que la seva parella ja fes dues setmanes que estigués tancada en un centre. Però no tots els votants de Trump afectats per la política del president reaccionen de la mateixa manera. Bradley Bartell afirmava que no es penedida d’haver-lo votat, tot i que va veure com l’ICE s’emportava la seva promesa, Camila Muñoz, que estava en procés d’obtenció de papers. El nuvi li va treure l’anell de prometge per por que no se’l quedessin els agents i va començar un procés legal, amb campanya de micromecenatge inclosa, per intentar de treure la dona del centre. Són casos oposats de votants de Trump que han vist com les accions de l’ICE afectaven la seva vida.

Un ICE que deté i expulsa bàsicament població hispanoamericana dels Estats Units, com es veu a la seva memòria del 2024 (pàgina 97). Un ICE que ha protagonitzat casos sonats, dramàtics i terribles: segons Reuters, més de 50 persones han mort als centres de l’ICE d’ençà que Trump és president. Poca broma. En uns altres casos, la justícia ha permès gent expulsada il·legalment del país a tornar-hi, com el famós cas d’Abrego Garcia. Però la immensa majoria de casos són els centenars de milers de persones expulsades en silenci, de manera legal, que poden passar setmanes, o mesos, en centres de detenció plens de gent com en Luis o la noia vestida de rosa.