Trump al·lega la “molt bona relació” amb Kim Jong-un per fer descarrilar les maniobres militars amb Corea del Sud

Corea del Sud ha anunciat que les maniobres militars anuals amb els Estats Units començaran avui, tal com era previst, i s’allargaran fins el 27 d’agost, malgrat que el president nord-americà, Donald Trump, n’ha anunciat una “reducció substancial”. Seül, de moment, no ha fet cap referència directa a les paraules del president dels Estats Units.

El Ministeri de Defensa sud-coreà ha confirmat que els exercicis Ulchi Freedom Shield 2026 es faran entre el 17 i el 27 d’agost amb l’objectiu de consolidar la capacitat de defensa conjunta. Segons el govern sud-coreà, són unes maniobres “de caràcter defensiu” que es fan cada any i que enguany inclouen operacions conjuntes en uns quants àmbits, entre els quals la resposta a possibles atacs amb drons i ciberatacs.

Els exercicis també preveuen entrenaments per a situacions de guerra i emergències nacionals, amb la participació d’uns quants organismes governamentals. Les maniobres entre Washington i Seül són considerades unes de les peces principals de la cooperació militar entre tots dos països a la península de Corea i a la regió.

Hores abans, Trump havia dit que volia reduir substancialment aquestes maniobres. El president nord-americà ho ha justificat per la bona relació que assegura que manté amb el dirigent nord-coreà, Kim Jong-un, pel cost dels exercicis per als EUA i per la negativa de Corea del Sud a afegir-se a la guerra contra l’Iran.

Trump ha dit que no li agradava que els EUA participessin de fa temps en aquests exercicis i ha criticat que Washington n’assumís una part important del cost. A més, considera que les maniobres envien un senyal “del tot inadequat i hostil” a Corea del Nord, un país que, segons ell, s’ha mostrat “pacífic i respectuós” d’ençà que ell va tornar a la Casa Blanca.

Pyongyang, en canvi, ha protestat repetidament contra els exercicis militars conjunts dels EUA i Corea del Sud, que considera una provocació i un assaig per a una eventual invasió. En unes quantes ocasions, el règim nord-coreà ha respost a aquestes maniobres amb proves de míssils balístics. D’ençà de la tornada de Trump a la presidència nord-americana, Corea del Nord n’ha fet dos llançaments, pel cap baix, el novembre del 2025 i el gener d’enguany.

Les maniobres mobilitzen cada any milers de militars. En les de l’agost de l’any passat, hi van participar prop de 21.000 soldats, 18.000 dels quals eren sud-coreans. A més, uns 580.000 civils van participar durant quatre dies en exercicis de preparació en situacions d’emergència.

Trump ha tornat a reivindicar aquests darrers dies la relació personal amb Kim Jong-un. Dissabte va publicar a Truth Social una fotografia de tots dos durant la reunió que van tenir el 2019 i va assegurar que, malgrat l’expressió seriosa del dirigent nord-coreà, s’entenien molt bé.

La controvèrsia sobre les maniobres coincideix, a més, amb una nova proposta de Seül a Pyongyang per a posar fi formalment a l’estat de guerra que es manté entre totes dues Corees. La guerra es va acabar el 1953 amb un armistici, però mai no s’ha signat cap tractat de pau definitiu. Corea del Nord encara no ha respost a la iniciativa sud-coreana.

La tensió també s’ha fet visible aquestes darreres hores a la frontera. Forces sud-coreanes han disparat trets d’advertiment perquè uns quants militars nord-coreans van travessar breument la línia de demarcació militar que separa tots dos països.