Troben part d’una estàtua de Mercuri del segle I aC al subsòl de la plaça Major de Salitja

  • Els experts titllen la troballa de singular i expliquen que obre noves hipòtesis sobre el procés de romanització a la comarca

VilaWeb
ACN
08.12.2022 - 11:01
Actualització: 08.12.2022 - 12:14

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un grup d’arqueòlegs han desenterrat part d’una estàtua del déu Mercuri del segle I aC durant les prospeccions a la plaça Major de Salitja (Selva). És un fragment de bronze d’una cama i un peu de la divinitat protectora del comerç, de què s’aprecia clarament la característica sandàlia alada. El fragment era dins una de les vint sitges ibèriques –amb una cronologia que s’estén del segle IV aC fins a l’I aC– que s’han trobat al subsòl de la plaça arran de les obres per a reformar l’espai d’aquest nucli de Vilobí d’Onyar.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

L’arqueòleg d’Atri Cultura i Patrimoni i director de les excavacions, Joan Llinàs, destaca que és una troballa singular que obre noves hipòtesis sobre la romanització en aquesta part de la comarca. Els treballs arqueològics també han permès de documentar una necròpolis medieval amb una trentena d’esquelets.

Tot i que les sitges no es preservin –una volta documentades es tornaran a cobrir–, la troballa d’aquests dipòsits sí que testimonia, si més no, que la zona era habitada. “Durant l’època ibèrica i tardoibèrica aquí ja s’hi feia activitat agrícola; no parlem de boscos ni de camps erms, sinó de l’existència de conreus”, diu l’arqueòleg.

Més enllà d’això, dins les sitges també s’han trobat fragments de ceràmica, d’àmfores i de trossos d’atuells del dia a dia, com ara plats, gerres i olles. “És un material que ens dóna dades sobre com era la vida quotidiana de la gent, i que també ens confirma les relacions comercials que mantenien; perquè parlem d’una època en què la societat ibèrica ja era oberta a la Mediterrània”, afegeix.

Dos mil·lennis sota terra

Llinàs explica que, a banda de ser la troballa més significativa que el grup ha fet a Salitja, el fragment de l’escultura de bronze també obre noves hipòtesis –i interrogants– sobre el procés de romanització de la zona: “Parlem d’una estàtua de qualitat, que si s’hagués trobat sencera mesuraria entre vuitanta i noranta centímetres; per tant, això denota que qui la va adquirir era una persona de poder adquisitiu alt.”

“Al segle I aC ja havia començat la romanització, però encara és una etapa de transició. […] No és estrany que dins una sitja amb material ibèric hi trobem també peces romanes; però localitzar-ne una d’aquest valor i qualitat, sí que és singular”, diu.

De moment, el fragment d’estàtua de Mercuri ja ha estat preservat (per evitar la corrosió del bronze), i ara tocarà restaurar-lo i documentar-lo. Tot i que Llinàs explica que s’han trobat proves que indiquen que al voltant de Salitja podria haver-hi hagut una vil·la romana, la desvincula de la troballa de l’escultura de Mercuri –“perquè la seva cronologia seria posterior al camp de sitges ibèriques on s’ha trobat el fragment”.

Necròpolis medieval

Aquests dies, quan les màquines que reformen la plaça Major ja han començat a tornar a cobrir les sitges ibèriques, la tasca dels arqueòlegs es concentra a la zona on es troba el cementiri medieval. Ací, s’han trobat fins ara una trentena d’enterraments, entre els quals destaquen esquelets gairebé sencers.

“De moment, i de manera provisional, situem aquesta necròpolis entre els segles XII i XIII; tot i que no descartem que aquesta cronologia pugui ser una mica anterior o posterior”, explica Llinàs. A l’hora d’excavar, s’han trobat que hi ha esquelets que se superposen els uns amb els altres.

“Les fosses més recents en retallen unes altres de més antigues. Això ens porta a pensar que aquesta zona es va fer servir com a cementiri durant un període de temps relativament llarg”, concreta Llinàs. “El més probable és que entre uns esquelets i altres passessin, pel cap baix, entre dues i tres generacions”, conclou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes