05.08.2026 - 17:50
Un equip internacional de científics ha observat per primera vegada uns petits remolins de plasma a la superfície del Sol que podrien tenir un paper clau en l’origen de les fulguracions i les tempestes solars. El fenomen feia dècades que havia estat predit per la teoria, però fins ara no s’havia pogut identificar directament.
La descoberta s’ha fet gràcies al telescopi solar Daniel K. Inouye, situat al cim del volcà Haleakalā, a l’illa hawaiana de Maui. És el telescopi solar més potent del món i ha permès d’obtenir les imatges de més resolució captades mai de la fotosfera, la capa visible del Sol.
Les observacions mostren desenes d’estructures minúscules semblants a remolins als límits de les regions amb camps magnètics intensos. Els investigadors les han identificades com una manifestació de la inestabilitat de Kelvin-Helmholtz, un fenomen físic que es produeix quan dues capes de fluid es desplacen a velocitats diferents. Aquesta diferència de velocitat genera alteracions que poden créixer fins a formar ones i espirals. És un procés conegut a la Terra, on es pot observar en alguns núvols, a la superfície de la mar o en corrents d’aire. També s’ha detectat a les atmosferes de planetes com Júpiter i Saturn.
En el cas del Sol, les capes són formades per plasma, un gas molt calent i carregat elèctricament. El moviment constant de la superfície solar fa que les regions veïnes es desplacin a velocitats diferents i origina aquests remolins, que poden deformar i retorçar el camp magnètic.
El possible origen de les explosions solars
La troballa pot ajudar a explicar com s’acumula l’energia que alimenta els fenòmens més violents del Sol. Les línies del camp magnètic poden retorçar-se i entrellaçar-se fins a acumular una gran tensió. Quan es trenquen i es reconnecten, alliberen sobtadament aquesta energia en forma de fulguracions, dolls de plasma o ejeccions de massa coronal.
Aquestes ejeccions poden enviar grans quantitats de partícules i camps magnètics cap a la Terra. Quan hi arriben, poden alterar els satèl·lits, les comunicacions, els sistemes de navegació i les xarxes elèctriques. També poden representar un risc per als astronautes. Fins ara, una de les grans incògnites era saber quin mecanisme causava el retorçament constant de les línies magnètiques. Els científics creuen que els remolins acabats de descobrir podrien ser una part de la resposta.
Com que apareixen repetidament als límits de les zones magnètiques, podrien actuar com un motor quotidià que desplaça, doblega i entrellaça el camp magnètic. Amb el temps, aquest moviment afavoriria l’acumulació de l’energia que després s’allibera durant les tempestes solars.
Un misteri de milions de graus
La descoberta també podria ajudar a resoldre una altra de les grans qüestions de la física solar: per què l’atmosfera exterior del Sol és molt més calenta que la superfície. La fotosfera té una temperatura aproximada de 5.500 graus, però la corona solar pot superar el milió de graus. Aquesta diferència desconcerta els científics perquè, en principi, la temperatura hauria de disminuir a mesura que ens allunyem de la font de calor. Els investigadors consideren que els remolins poden facilitar el transport d’energia cap a les capes superiors del Sol i contribuir a escalfar-les. També barregen el plasma magnetitzat amb el que no ho és i afavoreixen la dispersió del camp magnètic.
Aquest procés podria explicar, en part, per què el camp magnètic solar es renova i es transforma amb tanta rapidesa. El cicle magnètic del Sol dura uns onze anys, un període molt breu a escala astronòmica, i els models actuals encara no expliquen del tot com es dissipa tan de pressa l’energia magnètica.
Observacions i simulacions coincideixen
L’estudi, publicat a la revista Nature, combina les imatges del telescopi Inouye amb simulacions informàtiques de la superfície solar. Els científics hi han trobat estructures gairebé idèntiques, tant pel que fa a la forma com al moviment. La distància mitjana entre els remolins era d’entre cinquanta quilòmetres i seixanta-cinc, tant a les imatges reals com a les simulacions. Aquesta coincidència ha permès als investigadors de confirmar que les estructures observades són causades per la inestabilitat de Kelvin-Helmholtz.
Ara volen desenvolupar sistemes automàtics que permetin de detectar i analitzar aquests remolins en grans quantitats de dades. L’objectiu és calcular quanta energia transporten cap a l’atmosfera superior i fins a quin punt contribueixen a originar les erupcions solars. La troballa no resol encara definitivament l’origen de les tempestes solars ni el misteri de l’escalfament de la corona. Però revela un procés que fins ara havia restat ocult i obre una nova via per entendre com moviments molt petits de la superfície poden desencadenar fenòmens de dimensions enormes.
