El Suprem explica amb Otegi com és capaç de violar el Tribunal Europeu dels Drets Humans

  • Diu que cal repetir el judici després del revés d'Estrasburg, tot deixant oberta la porta a una condemna que podria ser més alta

Josep Casulleras Nualart
17.12.2020 - 12:34
Actualització: 17.12.2020 - 18:51
VilaWeb

El Tribunal Suprem espanyol ha publicat avui la sentència amb què ordena que es repeteixi el judici contra Arnaldo Otegi i la resta de condemnats pel cas Bateragune a qui el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va donar la raó quan van demandar l’estat espanyol per vulneració del dret d’un judici imparcial. Tots ells foren condemnats a presó i inhabilitats per l’Audiència espanyola el 2011 acusats d’haver provat de reconstruir Batasuna, però Estrasburg va acabar dictaminant que aquell judici no havia estat just perquè el tribunal no era imparcial. Ara el Suprem diu que ja ha acatat la sentència del TEDH perquè ha declarat nul el judici, però que això no equival pas a una absolució, i que ara cal repetir el judici perquè l’acusació té dret de tenir una resposta.

En la sentència que ha signat el magistrat Miguel Colmenero però que han subscrit la resta de membres de la sala segona, el tribunal nega que la repetició del judici violi el dret d’Otegi de no ser jutjat dues vegades per uns mateixos fets. Per això invoca l’article 4.2 del protocol 7 del Conveni Europeu dels Drets Humans, del qual diu: “Admet la reobertura de la causa sempre que estigui justificada pel descobriment de defectes fonamentals del procediment anterior que pugui afectar la sentència dictada, o bé per l’aparició de fets nous o recentment revelats”. I aquest és el cas, que hi ha hagut un “defecte fonamental”, és a dir, la violació d’un dret fonamental com el del jutge imparcial.

Però el Suprem no diu que això que indica aquest article és una possibilitat i no pas una obligació, i passa de puntetes sobre la jurisprudència del TEDH recollida en aquest document oficial fet públic recentment segons la qual la repetició del judici només es pot fer si és en benefici de qui ha estat condemnat en un procés en què li han vulnerat drets. Sobre això, el Suprem no diu pas res, deixant oberta l’opció que pugui ser condemnat a la pena que consideri convenient el nou tribunal que l’hagi de jutjar.

Perquè el Suprem repeteix més d’una vegada que l’acusació contra Otegi i la resta de condemnats pel cas Bateragune té dret de tenir una resposta sobre els fets que es van esdevenir, que, segons diu el tribunal, ara quedarien sense tenir una resposta per part de l’estat de dret espanyol sobre el seu caràcter delictiu. La sentència sosté, en definitiva, que el defecte pel qual Estrasburg va condemnar l’estat espanyol és de forma, però no pas de fons, i implícitament afegeix que n’hi ha prou canviant el defecte de forma perquè el fons pugui ser castigat novament, perquè no pot quedar “sense una resposta vàlida”.

El cas és que tots els condemnats van complir íntegrament les penes de presó que els van ser imposades. En el cas d’Otegi, sis anys i mig de presó. La pena d’inhabilitació per a càrrec públic l’haurà complerta el mes de febrer del 2021, és a dir, d’ací a tan sols dos mesos. Ara el Suprem no dóna per extingida la responsabilitat penal, sinó que diu que s’ha de reavaluar, i ni tan sols clarifica que hauria de ser amb una condemna inferior a l’anul·lada i ni molt menys esmenta el dret d’Otegi de ser indemnitzat per haver estat empresonat i inhabilitat injustament.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any