El Suprem envia un missatge: és un parany o ha entès que Puigdemont ja ha de tornar?

El Tribunal Suprem espanyol s’ha despertat de cop i volta i ha començat a amnistiar uns quants represaliats del Primer d’Octubre. Els darrers han estat Meritxell Serret (la primera consellera del govern de Puigdemont amnistiada) i els membres independentistes de la mesa del parlament del 2017, tots condemnats per desobediència. Feia nou mesos que el Suprem hauria pogut amnistiar-los, quan l’octubre de l’any passat el Tribunal Constitucional li va respondre a la qüestió d’inconstitucionalitat que esperava: el TC li va dir que la llei encaixava amb la constitució espanyola, i que tenia via lliure per a amnistiar tots els casos que tenien pendents, com el de Serret i la mesa, i com els de Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, i el d’Oriol Calvo, i el de Maties Serracant, i el d’Abdessabour al Youbi i Mohcine al Meshaby. Però no ho ha fet fins ara, just quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat el conjunt de la llei. El Suprem s’ha activat, i sembla que envia alguns missatges que cal tenir en compte, perquè poden afectar el president Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d’exiliats i inhabilitats per l’1-O.

Tot i que en cap de les resolucions d’aplicació de l’amnistia el Suprem esmenta el TJUE, perquè no són casos que n’estiguessin pendents, la influència que hi té és evident. Perquè aquest és un dels missatges que projecten Manuel Marchena, Pablo Llarena, Martínez Arrieta i companyia: que ells són un tribunal seriós que compleix una llei constitucional i compatible amb el dret de la Unió. I marquen, per la coincidència temporal, una diferència sagnant amb l’actitud descaradament rebel del Tribunal de Comptes, que no va fer cabal del TJUE i ha desobeït la sentència tot demanant més proves per veure si encara troba cap escletxa per a denegar l’amnistia als afectats.

Per això la defensa de Puigdemont, Comín i Puig, dirigida per Gonzalo Boye, va denunciar Espanya a la Comissió Europea –que de moment n’ha pres nota– i al TJUE. I el Suprem, amb el desblocatge sobtat de tots aquests casos, diu que ells no són tan destralers, que són seriosos i compleixen la llei.

La qüestió és fins quan i si ho faran amb tothom. És a dir, amb totes aquestes resolucions, els magistrats del Suprem ens diuen que ja ho deixaran estar i que permetran finalment el retorn dels exiliats? De moment, no, perquè és ben clar que no mouran fitxa fins que el Tribunal Constitucional no hagi dictat sentència sobre els seus recursos d’empara i els dels dirigents condemnats per malversació. El TC no s’hi començarà a posar fins el 22 de setembre, quan es mirarà el recurs de Jordi Turull. I no serà fins ben entrada la tardor o a final d’any que podem esperar que diguin si tots ells haurien de ser amnistiats pel Tribunal Suprem. I aquí el Suprem envia un altre missatge.

En les interlocutòries amb què amnistia totes aquestes persones, el Suprem fa servir un mateix argument, que ha cridat l’atenció de les defenses dels represaliats: diu que “els fets compleixen l’àmbit objectiu de l’amnistia, segons els fets provats exposats pel Tribunal Constitucional”. És a dir, que per a arxivar la causa i aplicar l’amnistia, el Suprem aplica el criteri que exposa el Tribunal Constitucional en el factum (els fets provats) de la seva sentència. Vet ací la clau de tot plegat: quan el Tribunal Constitucional digui que Puigdemont ha de ser amnistiat, en farà cas o se’n desmarcarà i dirà que correspon als tribunals ordinaris d’interpretar les lleis? Segons aquestes resolucions, hauria d’entomar la resolució que li arribi del Tribunal Constitucional i amnistiar-los. Sembla que vulguin dir això.

Però perquè no hi hagi cap mena d’escletxa interpretativa, caldrà que el TC sigui molt clar i taxatiu en la sentència a l’hora de dir que Puigdemont, Comín, Puig, Junqueras, Romeva, Bassa i Turull han de ser amnistiats. Perquè sempre que parlem del Tribunal Suprem la desconfiança i el recel estan justificats, i no es pot descartar mai que aquest missatge que han començat a enviar ara sigui enverinat, i que a l’hora de la veritat apliquin una plantilla diferent als no amnistiats per la malversació, com han anat fent fins ara. Es comencen a moure coses després de molt de temps, però, vists els precedents, la prudència és obligada.