Aquesta setmana entrant hi ha unes quantes dates marcades de fa temps al calendari per la importància que tenen. Segurament la més decisiva serà dijous, 19 de desembre, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciarà sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. Aquest tribunal, màxima autoritat judicial de la UE, resoldrà les qüestions prejudicials enviades pel magistrat Manuel Marchena per a saber si la condició d’eurodiputat de Junqueras i els drets que se’n deriven depenien de les condicions imposades per les autoritats espanyoles de fer-lo jurar la constitució o si els hauria hagut d’assumir tan bon punt va ser elegit. L’advocat general de la UE fou molt contundent en favor de Junqueras fa unes quantes setmanes, i les seves consideracions podrien ser assumides pel TJUE. Però el camí perquè tant Junqueras com Carles Puigdemont i Toni Comín vegin reconeguts els seus drets com a eurodiputats no serà tan ràpid ni és tan clar com ha pogut semblar aquests darrers dies. No tot és al sac encara, i que quedi ben lligat serà complex d’aconseguir.

Entre les defenses tant de Junqueras com dels exiliats hi ha hagut en tot moment molta prudència, per més que les conclusions de l’advocat general de la UE conviden a ser optimistes. Perquè aquestes consideracions a propòsit de les prejudicials enviades per Marchena donen la raó a Junqueras; diu l’advocat general que li hauria d’haver estat reconeguda la condició d’eurodiputat quan fou elegit, i ho diu d’una manera molt contundent: ‘Els votants elegeixen diputats, no pas aspirants a diputats.’ És a dir, un estat (en aquest cas l’espanyol) no pot imposar uns formalismes, com ara el jurament de la constitució, com a requisit per a ser eurodiputat. I això que diu l’advocat general té importància tant per a Junqueras com per a Puigdemont i Comín, i per a Clara Ponsatí en el cas que, tan bon punt el Brexit s’haurà fet efectiu, li correspongui un dels nous seients que el Regne Unit deixarà lliures l’Eurocambra.

Junqueras: immunitat malgrat la condemna?

Però en el cas de Junqueras hi ha un punt molt important a tenir en compte amb relació a les consideracions de l’advocat general de la UE. El polonès Maciej Szpunar  en el seu informe afirma que, per més que havia d’haver estat reconegut com a eurodiputat de bon començament, tan bon punt Junqueras fou condemnat el 14 d’octubre proppassat deixa de ser possible de reconèixer-li la immunitat. Caldrà veure què hi dirà el Tribunal de Luxemburg en la sentència d’aquest dijous vinent: si se cenyeix al criteri de l’advocat o bé reconeix també la immunitat de Junqueras, malgrat la sentència del Tribunal Suprem. Perquè, de fet, el Suprem, en la sentència, va deixar en suspens l’aplicació de la condemna per inhabilitació de Junqueras tot esperant la resolució de Luxemburg.

És una situació estranya en el cas de Junqueras, que el Tribunal de Luxemburg pot resoldre de diverses maneres. La primera, que estigui d’acord amb l’advocat general i digui que, com que Junqueras ja no és un pres preventiu i ja ha estat condemnat, ara ja no pot tenir la immunitat. I que ho deixi aquí, que tanqui d’aquesta manera la carpeta de Junqueras i que ni tan sols faci més consideracions jurídiques sobre quan i com un eurodiputat obté la seva condició i prerrogatives com ara la immunitat. L’advocat general sí que va fer aquestes consideracions, que tenen un valor orientatiu molt important per a la causa de Puigdemont i Comín com a eurodiputats. Aquesta és una segona opció del TJUE per al dia 19, és a dir, que sentenciï que Junqueras ja no pot ser eurodiputat perquè ja és un pres condemnat però que hauria d’haver tingut abans la immunitat i que per això també l’haurien de tenir Puigdemont i Comín.

Hi ha encara dues opcions més. La primera, que el TJUE, bo i compartint els arguments sobre la immunitat dels eurodiputats exposats per l’advocat general, decideixi, a més, que Oriol Junqueras hauria de ser eurodiputat i tenir immunitat per més que hagi estat condemnat. O sigui: que ara mateix hauria de tenir la condició d’eurodiputat i que no hauria de ser a la presó. La segona opció, en canvi, seria que el tribunal no compartís els arguments de l’advocat general de la UE i que avalés el criteri de l’estat espanyol, segons el qual els eurodiputats electes en la circumscripció espanyola han de complir la formalitat de jurar la constitució de manera presencial. Aquesta darrera opció és la menys probable, atès el criteri expressat per l’advocat general, però no es pot pas descartar.

No hi haurà cap automatisme dijous

Però sigui quina sigui la decisió del Tribunal de Luxemburg, aquest dijous no passarà pas res d’un punt de vista efectiu. Perquè el TJUE emetrà una opinió, de caràcter vinculant, sobre unes preguntes del Tribunal Suprem espanyol amb relació a Oriol Junqueras. El Tribunal de Luxemburg no prendrà cap decisió executiva. Qui n’haurà de prendre en el cas d’Oriol Junqueras tan bon punt s’haurà fet pública la sentència del TJUE serà el Tribunal Suprem espanyol. És a dir, Manuel Marchena. Serà ell, juntament amb la resta de magistrats que el van condemnar, qui haurà de prendre les decisions ajustades al dret europeu si, per exemple, el TJUE li diu que Junqueras ara mateix té immunitat i que, per tant, hauria de ser lliure exercint el seu càrrec d’eurodiputat.

No hi haurà cap automatisme dijous. Digui què digui el Tribunal de Luxemburg, dijous no passarà res, perquè, quant a Junqueras, les decisions que es desprenguin de la sentència europea, les haurà de prendre el Suprem espanyol. El cas de Puigdemont i de Comín és més complex.

Qui decidirà sobre Puigdemont i Comín?

El president i els consellers a l’exili Puig i Comín tenen una cita aquest dilluns amb el tribunal de Brussel·les que examina l’euroordre contra ells per sedició i malversació, enviada pel jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena. Dilluns començarà la vista oral d’aquest procediment, però la defensa dels exiliats presentarà de bon començament el problema no resolt de la immunitat de Puigdemont i de Comín, amb diversos procediments oberts en instàncies judicials espanyoles i europees perquè els reconeguin la seva condició d’eurodiputats. Si fos així, si els la reconeguessin efectivament, l’euroordre contra ells no podria continuar endavant, el tribunal belga l’hauria de retornar a l’estat espanyol i decauria. Perquè tindrien immunitat i la justícia espanyola no podria actuar contra ells si no fos amb un permís del Parlament Europeu obtingut mitjançant un suplicatori.

Fins a aquest punt encara no hi hem arribat, perquè no s’han resolt els processos judicials engegats per Puigdemont i Comín per a ser reconeguts com a eurodiputats. Per això la defensa dels exiliats demanarà al tribunal de Brussel·les que presenti una qüestió prejudicial al Tribunal de Luxemburg per a saber si pot tirar endavant el procediment de l’euroordre o si ha de decaure perquè efectivament són eurodiputats. És ben possible que el tribunal belga hi accedeixi, que deixi en suspens el procediment de l’euroordre perquè enviï una pregunta al Tribunal de Luxemburg sobre si Puigdemont i Comín tenen immunitat com a eurodiputats. El tribunal belga sap que al cap de tres dies el TJUE ja es pronunciarà sobre Junqueras i pot ser que d’aquella sentència n’obtingui la resposta o que necessiti encara més informació i enviï igualment al tribunal europeu les preguntes sobre els exiliats elegits eurodiputats.

Puigdemont i Comín no sabran aquest dijous si són reconeguts com a eurodiputats. Com he dit, dijous no passarà encara res de manera efectiva. Però és ben possible que tinguem més informació, també sobre ells dos. El reconeixement com a eurodiputats de Puigdemont i Comín pot venir del Tribunal de Luxemburg mateix, quan els resolgui les demandes, ara per ara en una data desconeguda. La sentència del cas Junqueras podria accelerar-ne la tramitació. Però potser el Tribunal de Luxemburg es pronuncia abans, responent al tribunal de Brussel·les que tramita l’euroordre si és que finalment li fa arribar les preguntes sobre la immunitat de Puigdemont i Comín. I seria finalment el Parlament Europeu, presidit ara pel socialista italià David Sassoli, qui els hauria de reconèixer com a eurodiputats quan hagués quedat clar quin és el criteri de la justícia europea sobre aquesta qüestió.

L’eurodiputada d’ERC Diana Riba va anunciar recentment que Puigdemont i Comín serien acollits en el subgrup de l’Aliança Lliure Europea si la cambra els reconeixia la condició d’eurodiputats. Sassoli va comprometre’s a donar-los aquest reconeixement si hi havia l’aval judicial europeu. El president i el conseller a l’exili tenen a punt el paraigua per a entrar a l’Eurocambra i tenen els vots dels ciutadans que els van elegir. Ara falta que la justícia europea els acabi de donar la raó.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb