El Tribunal de Comptes prova de rebentar l’amnistia malgrat la sentència del TJUE

El Tribunal de Comptes espanyol ha dictat avui una providència, a la qual ha tingut accés VilaWeb, per a respondre a la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre les preguntes pre-judicials que li va enviar ara fa dos anys amb dubtes sobre l’aplicació de l’amnistia a trenta-cinc ex-alts càrrecs del govern acusats de desviament comptable per l’1-O. D’entrada, ha reactivat el procediment contra els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, els ex-consellers Oriol Junqueras, Raül Romeva, Toni Comín, Andreu Mas-Colell, i molts més. I afegeix com actuarà tot seguit, i no és pas aplicant-los immediatament l’amnistia.

El TJUE va respondre dijous passat que la llei era compatible amb el dret de la Unió, i que l’amnistia d’un cas com aquest no posava pas en risc els interessos financers de la UE. Però no solament això: també avalava el termini màxim de dos mesos que la llei fixa per a aplicar l’amnistia, sense cap necessitat d’analitzar al·legacions ni proves de cap mena. I, tanmateix, el Tribunal de Comptes acaba de donar un termini de deu dies a les parts “perquè formulin les al·legacions que considerin oportunes i aportin la documentació que considerin pertinents en relació amb l’origen dels fons utilitzats per a les despeses objecte del procediment”.

És un dels aspectes clau de la llei, i un dels més contestats pel Tribunal de Comptes, que el juliol de l’any passat va presentar les preguntes pre-judicials al TJUE amb la voluntat d’obstruir i allargar l’aplicació de la llei. Una de les preguntes tenia a veure amb aquest termini de dos mesos, que considerava que podia ser contrari als principis de la Unió perquè entenia que pressionava els encarregats d’aplicar la llei, és a dir, els jutges. Deia que aquest termini de dos mesos per a aplicar l’amnistia li impedia de practicar les diligències probatòries requerides per a determinar si s’havien vist afectats els interessos financers de la UE.

Una nova desobediència a la llei

El TJUE li respon que no es veuran afectats els interessos financers de la UE si s’amnistia aquesta causa vinculada a l’1-O, i que el termini de dos mesos és suficient i que no cal demanar cap mena d’al·legacions, sinó aplicar la llei; doncs bé, el Tribunal de Comptes, tot i que pren nota de la sentència, dóna un termini de deu dies a les parts “per a determinar l’origen dels fons utilitzats”.

Ara el Tribunal de Comptes s’empesca una nova maniobra per a evitar d’aplicar immediatament l’amnistia, i s’agafa a uns paràgrafs de la sentència del TJUE: diu que els interessos financers de la Unió inclouen no tan sols els ingressos que es posen a disposició del pressupost comunitari, sinó també les despeses previstes en aquest pressupost. I el Tribunal de Comptes ho destaca així, en negreta, insinuant ara (precisament ara) que la despesa de l’1-O i de l’acció exterior es pagués amb diners provinents del pressupost de la UE. Ara les parts hi diran la seva, i el Tribunal de Comptes dirà, passats aquests deu dies hàbils (que ens situen, a la pràctica, al mes de setembre, perquè l’agost és inhàbil), què pensa fer: si continuarà desobeint la llei o si ja en tindrà prou.