ACTUALITZACIÓ: Giró rectifica i l’ICF avalarà finalment els perseguits pel Tribunal de Comptes

El 29 de juny el Tribunal de Comptes espanyol va imposar una fiança de 5,4 milions als trenta-quatre ex-alts càrrecs que acusa de malversació per l’acció exterior de la Generalitat. El 6 de juliol el govern de la Generalitat anunciava l’activació d’un fons de compensació de riscs dotat amb deu milions per a poder avalar aquestes fiances mitjançant un banc. Dues setmanes més tard, el govern diu que no ha trobat cap banc i que no podrà ajudar els represaliats amb aquest fons, si més no de moment. Perquè tampoc no vol que l’Institut Català de Finances assumeixi aquest aval directament, per més que ho preveu el decret de creació del fons de compensació. De manera que, just el dia que s’acaba el termini fixat pel Tribunal de Comptes per a pagar la fiança, els afectats han quedat sense el paraigua del govern.

I per això els ex-alts càrrecs, entre els quals hi ha els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i els ex-consellers Andreu Mas-Colell, Francesc Homs i Raül Romeva, han hagut de córrer per trobar en poques hores la manera de pagar els més de cinc milions d’euros. Com ho faran finalment? Posant-hi majoritàriament el seu patrimoni.

Una part de la solució recau en els pisos que aquells que ja van ser condemnats pel 9-N al Tribunal de Comptes i que també són acusats en aquest nou procediment van haver de posar d’aval quan foren embargats, ara fa tres anys. Són el president Mas, l’ex-conseller Francesc Homs i l’ex-secretari general de Presidència Jordi Vilajoana. Aquestes darreres hores els seus advocats han mogut contra rellotge tots els fils possibles perquè els pisos que els foren embargats aleshores i que encara avui tenen blocats puguin servir per a avalar aquesta nova fiança que els imposen.

Per a això, abans caldrà eixugar el deute total de la causa del 9-N, confirmada recentment pel Tribunal Suprem espanyol, tot i que no es va pronunciar sobre tots els condemnats. Aquests pisos van servir per a avalar, al començament de la causa contra el 9-N, la meitat de la fiança de més de 5 milions que els exigien, fins que la Caixa de Solidaritat va acabar recollint tots els diners necessaris. Però, tot i que els propietaris en podien fer ús, els habitatges continuaven embargats fins ara, perquè el Tribunal de Comptes es va empescar uns interessos de nou-cents mil euros extraordinaris sobre els diners avalats.

I el milió d’euros llarg de què disposa ara mateix la Caixa de Solidaritat permetria de pagar aquests diners i desblocar els immobles de Mas, Homs i Vilajoana, de manera que puguin servir novament d’aval. Però amb això no n’hi hauria prou per a arribar fins als 5,4 milions reclamats. I és per això que uns quants afectats més també han hagut de posar-hi el seu patrimoni. És el cas de l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, un dels qui tenen la fiança més elevada, de 3,6 milions. Ahir, un dia ple de nervis, corredisses i reunions per a mirar de trobar una solució d’urgència, Royo va dir que hi posaria casa seva: “Demà no podrem fer servir el fons creat per la Generalitat de Catalunya per parar el cop del Tribunal de Comptes, un tribunal que ni és un tribunal ni és format per jutges i que tan sols cerca la venjança i l’escarment. Alguns oferim la casa on vivim com a aval per a arribar a la xifra que ens reclama el Tribunal de Comptes i evitar, així, que s’embarguin els comptes privats de trenta persones, la qual cosa equivaldria a no poder operar financerament –ni cobrar ni pagar allò que necessitem per a viure.”

Finalment, s’ha arribat a l’embargament de béns que, si el Tribunal de Comptes considera que cobreix la quantitat imposada de fiança, evitarà un embargament molt més dur, el de comptes corrents. I s’hi ha arribat perquè el fons de compensació anunciat pel govern, i que havia suscitat unes grans expectatives entre els afectats (molts dels quals ja havien omplert el formulari per a poder-s’hi acollir), s’ha trobat sense banc. I perquè el conseller Giró no ha volgut que l’Institut Català de Finances fes directament l’aval. Giró deia: “He decidit de no sotmetre cap professional de l’ICF perquè doni curs a l’operació, ja que –tenint en compte els precedents– de segur que generaria angoixa, inquietud i por tant a ells com a les seves famílies.”

El govern i els afectats confien que més endavant podran comptar amb l’aval d’aquest fons perquè veuen possible que tard o d’hora alguna entitat financera (segurament haurà de ser de fora de l’estat espanyol) acceptarà de participar-hi. “Ara com ara, les primeres entitats financeres contactades, tant bancs com cooperatives de crèdit, no han considerat oportú d’acceptar el nostre oferiment de formalitzar la garantia de la nostra operació”, explicava Giró. I ho atribuïa a la pressió i la intoxicació mediàtica dels mitjans espanyols.

Ara el govern confia que l’informe que faci sobre aquest fons el Consell de Garanties Estatutàries abans no acabi el mes sigui favorable, i permeti que el decret que el regula sigui convalidat al parlament amb una majoria molt àmplia. Pensen que seria una manera de donar més confiança a les entitats financeres, però fins a aquell moment poden passar uns quants mesos, durant els quals hi haurà sobre els afectats la incertesa permanent de quan podran sortir finalment de l’embargament, de l’ofec econòmic, de l’amenaça.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.