El Tribunal Constitucional espanyol ha posat encara més traves a la possible resposta institucional que faci el Parlament de Catalunya a la sentència contra el procés. D’ara endavant, qualsevol iniciativa parlamentària que tramiti la mesa referida al dret d’autodeterminació, a la independència com a objectiu polític o a la reprovació de Felipe VI implicarà incórrer en un delicte de desobediència. Si els partits sobiranistes accepten de cenyir-se a aquestes restriccions, el marge de maniobra del parlament s’estreny.

Aquesta tarda el TC ha notificat a Roger Torrent, a la major part de membres de la mesa i al secretari general de la cambra que havia suspès uns quants punts de la resolució parlamentària del 25 de juliol, impugnada pel govern espanyol la setmana passada mitjançant tres incidents d’execució. És a dir, com a vulneracions de tres sentències anteriors del TC que anul·laven i declaraven inconstitucionals pronunciaments similars d’unes altres resolucions parlamentàries. D’aquesta manera, la justícia espanyola podria dir que s’ha demostrat una desobediència reiterada al TC. Amb això, Pedro Sánchez vol frenar la resposta de l’independentisme a la sentència contra el procés per totes les vies.

Sánchez, com Rajoy

La maniobra de la Moncloa de recórrer contra la resolució parlamentària del juliol mitjançant incidents d’execució és cabdal, perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reiterat que la cambra haurà de respondre a la sentència sobre els principis de l’exercici del dret d’autodeterminació, la democràcia i els drets humans. També ho van fer JxCat, ERC i la CUP al parlament durant el debat de política general, quan van refermar el dret d’autodeterminació com un dels pilars de la resposta al Suprem. Però ara qualsevol nou pronunciament del parlament sobre l’autodeterminació podrà ser considerat un delicte de desobediència i dur els membres sobiranistes de la mesa davant la justícia espanyola, amb el risc de ser inhabilitats. L’estat espanyol torna a actuar limitant el dret del debat parlamentari.

La història es repeteix: ja va passar amb la mesa del parlament anterior, encapçalada per Carme Forcadell. Ara com ara, Forcadell és a la presó, pendent de la sentència del Suprem, i la resta de membres sobiranistes de la mesa esperen la data del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, és la primera vegada que el TC força la mesa actual i el president de la cambra a actuar com a ‘òrgan censor’, tal com han denunciat reiteradament JxCat i ERC. És a dir, els insta a acceptar o refusar iniciatives segons el contingut que tinguin i no segons la correcció formal. Torrent va rebre un requeriment semblant quan el TC va prohibir la investidura a distància de Carles Puigdemont, però no havia estat objecte de cap limitació d’aquest abast, que afecta la tramitació d’iniciatives parlamentàries de qüestions polítiques clau, com ho són l’autodeterminació, la independència i la monarquia.

La Moncloa i el TC ho vinculen amb el procés

Els tres incidents d’execució es fonamenten en tres resolucions prèvies del parlament anul·lades pel TC. Pel que fa al dret d’autodeterminació, el TC ha suspès uns quants incisos dels apartats I.1 i I.2 de la resolució 534/XII del 25 de juliol perquè –diu– vulneren la sentència del TC 259/2015, que va declarar nul·la la resolució d’inici del procés polític a Catalunya a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015 (tècnicament, anomenada ‘Resolució 1/XI’). És tot un avís, una amenaça implícita, perquè justament el procés judicial contra els presos polítics al Suprem es remet a uns fets que, segons la fiscalia, comencen amb l’aprovació d’aquesta resolució al parlament.

Així doncs, els moviments parlamentaris independentistes d’aquesta legislatura es vinculen amb els del mandat anterior. És a dir que, d’alguna manera, als seus ulls, el procés continua. Concretament, el text suspès diu: ‘El Parlament de Catalunya es referma en la seva disposició a exercir de manera concreta el dret a l’autodeterminació, d’acord amb la voluntat majoritària del poble de Catalunya, per mitjà d’un acord amb l’estat espanyol o sense acord.’ També recorda que és un dret ‘irrenunciable’ del poble català tal com ha expressat reiteradament la cambra. I hi afegeix: ‘El Parlament de Catalunya es ratifica en la defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació com a instrument d’accés a la sobirania del conjunt del poble de Catalunya.’

Torna el xoc de legitimitats a l’hemicicle

La notificació ja ha arribat al parlament. Havent dinat l’han signada Torrent i la major part de membres de la mesa. En canvi, els dos membres de JxCat, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, han refusat de signar-la. El requeriment els recorda que tenen ‘l’obligació d’abstenir-se a fer qualsevol de les actuacions tendents a donar compliment als incisos impugnats’ de la resolució del juliol, i el ‘deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directament o indirecta impliqui ignorar o eludir’ les sentències a què es remet. El TC també ha traslladat formalment la decisió de suspendre aquests punts de la resolució del juliol al ministeri fiscal i al parlament, que podrà presentar-hi les al·legacions corresponents.

El xoc de legitimitats entre el TC i el parlament, amb la fiscalia i els tribunals encalçant la mesa, torna, doncs, a l’hemicicle. Quan algun grup parlamentari promogui una iniciativa que es refereixi a l’autodeterminació, a la independència o al rei espanyol, les mirades tornaran a dirigir-se als membres independentistes de la mesa. Cs ja ha dit que no farà els ulls grossos. El grup de Carlos Carrizosa i el PSC han fet pinya una vegada i una altra a les reunions de la mesa, quan han considerat que es tramitaven iniciatives que vulneraven el TC. Això va passar amb les resolucions del debat de política general; poc després, JxCat i ERC van votar inesperadament a favor d’una resolució de la CUP que refermava el caràcter sobirà del parlament. El mateix text relligava la reclamació de l’amnistia a l’exercici de l’autodeterminació i afirmava la legitimitat de la desobediència civil i institucional com a instruments en defensa dels drets polítics, civils i socials que fossin lesionats. ‘No podran dir que no han estat advertits’, ha sentenciat Lorena Roldán.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb