Trets contra mans alçades: la violència del Primer d’Octubre s’asseu finalment al banc dels acusats

Han passat moltes coses d’ençà de l’octubre del 2017. Després del referèndum i la proclamació d’independència va començar una època més centrada en la resposta a la repressió que no pas en la reivindicació de la independència. Durant tots aquests anys, cap policia espanyol no havia arribat a judici per la violència contra el referèndum. Fins ara, que ha començat el judici a l’escopeter que va disparar la bala de goma que va buidar l’ull a Roger Español i els seus comandaments immediats. Español i més veïns de la zona han rememorat la indignació d’aquell dia, i els pocs policies espanyols que han declarat avui han mirat de justificar aquella intervenció. Talment com si fos el 2019 i ens trobéssim al Tribunal Suprem espanyol, amb mig govern, la presidenta del parlament i els dirigents de l’ANC i d’Òmnium Cultural asseguts al banc dels acusats.

Però avui els acusats eren ells, els policies, per molt que el jutge hagi tingut algun lapsus i d’entrada hagi tractat de defensa els advocats de l’acusació. Han passat nou anys del Primer d’Octubre i moltes de les respostes dels testimonis s’havien anat esborrant del record, però Español ha recordat amb claredat el dia que la vida li va fer un tomb. Ha explicat com va participar en una asseguda col·lectiva davant les furgonetes policíaques que se n’anaven de l’Escola Ramon Llull de Barcelona, per a destorbar-ne el pas. I com els agents van carregar i, immediatament després, van començar els trets per dissoldre els manifestants. Uns trets que, d’entrada, Español va pensar que eren només salves, perquè tenia al cap que les bales de goma s’havien prohibit a Catalunya arran de la mutilació d’Ester Quintana. El cas és que, al tram del carrer de Sardenya, entre Diputació i la Gran Via, se’n van disparar disset. Una situació del tot excepcional, tal com ha hagut de reconèixer després el màxim comandament de les UIP desplegades durant el Primer d’Octubre, José Miguel Ruiz Igúzquiza, quan ha dit que a cap altre col·legi electoral de Barcelona se n’havien disparat.

Durant els interrogatoris han planat hipotètics llançaments de llambordes o tanques contra la policia que podrien haver justificat l’ús de la força. Però allò que han descrit veïns, periodistes i un observador internacional del referèndum que eren allà no ha estat això, sinó mans alçades, resistència pacífica i càntics com ara “Votarem” i “Els carrers seran sempre nostres”. Español ha explicat que abans de rebre l’impacte de la bala de goma ja li havien clavat un cop de porra a la cuixa. De resultes del cop, el policia va perdre la porra per terra i ell va intentar en va que no la recuperés. Español també ha explicat que ell i més gent van posar unes tanques urbanes davant les furgonetes per intentar que no passessin, i ha reconegut que en un moment donat va clavar un cop de peu a una d’aquestes tanques i va tocar el policia. Per aquesta actuació, ell mateix havia estat investigat judicialment fins que fou amnistiat sense haver-ho demanat.

Español ha dit amb claredat que el tret que va rebre va ser una represàlia per aquelles dues accions prèvies. En aquell moment ja no era al mig de la calçada, sinó entre un grup de periodistes ostensiblement visibles pels jupetins de color i els braçalets acreditatius, a més de les càmeres que duien. I, tot i això, una bala de goma va impactar contra ell. “Jo tinc ull perquè el senyor Español no en té”, ha sintetitzat David Bou, llavors periodista de la Directa, que aquell dia cobria la jornada del referèndum. Bou ha estat molt dur amb l’actuació de l’escopeter, que ha dit que li va disparar directament, i del dispositiu en general, que va continuar disparant quan Español ja era a terra ensangonat i demanaven ajut. En aquell moment va sortir d’una porteria adjacent Marta Sardà, una veïna de la zona que s’hi havia amagat espantada pels trets, però que va córrer a resguardar-lo. “Quan el vaig agafar i li vaig veure la cara em vaig quedar molt impactada, només pensava a ajudar-lo”, ha dit.

Com Bou, ha comentat que havia vist policies disparar directament contra els manifestants, però la fiscal, hàbilment, li ha demanat si, d’aquells trets directes, en sortien projectils o eren només salves. I Sardà no ha sabut què respondre-li. En aquest judici, no sols serà important determinar si l’escopeter i els seus comandants es van equivocar a l’hora d’autoritzar l’ús de bales de goma en aquelles circumstàncies, sinó també si el tret fou intencionat amb l’objectiu de ferir Español. Si la justícia no acredita que l’escopeter va disparar amb intenció de fer mal i li va fer perdre l’ull, podria ser amnistiat, com tots els seus companys que s’han escapat de l’acció de la justícia. Per això els advocats de les acusacions han mirat de dibuixar una relació causal entre el comportament previ d’Español i el tret que va rebre. I per això gran part del judici se centra a saber si va ser una represàlia o no.

L’estratègia dels policies i la fiscalia

A l’altre equip, l’estratègia és circumscriure l’ús de bales de goma en la normalitat en aquella situació. Ja ho ha dit Ruiz Igúzquiza, el cap dels antiavalots de la policia espanyola, que ha explicat que dies després es van revisar els enregistraments dels fets i es va descartar d’obrir cap expedient a l’escopeter. “Per nosaltres, és una intervenció absolutament correcta”, ha dit durant l’interrogatori que li feia Benet Salellas, defensa particular d’Español.

Just abans, l’advocat l’havia retratat, amb una seqüència brillant de preguntes, respecte de la responsabilitat dels actes de la policia. Li ha demanat si la prohibició al parlament de l’ús de bales de goma per part dels Mossos d’Esquadra havia comportat cap canvi en els procediments dels agents de la policia espanyola. “No”, li ha respost. I la mort d’Íñigo Cabacas, l’afeccionat de l’Athletic de Bilbao que va rebre l’impacte al pit d’una bala de goma? “No.” I, posteriorment, la mutilació de Roger Español? “No.” Salellas encara li volia preguntar si s’havia interessat per l’estat d’Español i si l’havia visitat a l’hospital, però ha estat tallat pel jutge, que li ha dit que això no tenia gens d’importància en el context del cas i li ha demanat de reconduir l’interrogatori.

En el torn de la fiscal, Ruiz Igúzquiza ha continuat defensant que el dispositiu va actuar correctament, seguint els criteris d’oportunitat, congruència i proporcionalitat, i ha explicat que les escopetes duien activats els dos mecanismes de reducció de potència, que segons que ha dit restaven d’un 60% la força del tret. Segons la normativa interna de la policia espanyola, es poden disparar bales de goma amb els dos reductors, en casos de “perillositat extrema” i quan l’objectiu sigui a una distància “no inferior a quinze metres, aproximadament”. Segons proves pericials que es discutiran els dies següents, Español era a 14,12 metres, una distància que caldrà veure si el tribunal considera que entra o no en aquest marge “no inferior a quinze metres, aproximadament”.

Més enllà d’això, les defenses dels policies encausats ja han deixat veure cap a on conduiran demà els interrogatoris, quan testificaran una quarantena d’agents. Avui han tingut un paper més aviat discret, però quan han pres la paraula han preguntat als testimonis, principalment, tres coses: si hi havia hagut llançament d’objectes a la línia policíaca, si eren conscients que els policies havien parlat amb bombers i premsa per fer d’intermediaris i demanar que s’aixequés l’asseguda, i si havien notat que les furgonetes duien els llums encesos. Tot plegat, amb la idea de convèncer el tribunal que la situació era de tal nivell de violència, que justificava l’ús de bales de goma, i que abans de disparar van provar uns altres mètodes menys contundents de desallotjar el carrer, avisant els votants que la resposta s’agreujaria si no els feien cas.

De moment, allò que han declarat uns altres votants que van participar en l’asseguda i els periodistes que cobrien la jornada desmenteix aquesta hipòtesi. “No hi havia armes de cap mena, ningú no portava la cara tapada ni un mocador. Tothom era visible, volien expressar el dret de vot”, ha explicat Sergi Fernàndez, càmera de TVE que va enregistrar el tret a Español. Caldrà veure, demà, què declararan els agents de la policia espanyola.