Tres mossos i un judici, dos anys després del 8 d’agost de Puigdemont

Avui fa dos anys, uns quants agents d’afers interns dels Mossos d’Esquadra detenien dos companys del cos, acusats d’haver ajudat el president Carles Puigdemont en el retorn fugaç de l’exili que acabava de protagonitzar davant de milers de persones a l’Arc de Triomf de Barcelona, davant de centenars d’agents de policia i de desenes de càmeres de televisió. L’endemà, van detenir un tercer agent, amb la mateixa acusació. No els van tractar bé mentre els van tenir detinguts; la direcció dels Mossos, encapçalada aleshores pel comissari Eduard Sallent, estava dolguda perquè la desaparició de Puigdemont els havia deixat amb un pam de nas, els va trastocar el dispositiu que havien dissenyat per poder-lo detenir i complir així l’ordre de detenció que el jutge Pablo Llarena mantenia vigent malgrat la llei d’amnistia, i aquests tres agents van ser l’ase dels cops. Els van tenir suspesos de sou i feina durant gairebé un any, i han estat sotmesos a una investigació judicial que s’ha allargat dos anys. La jutgessa l’havia arxivada, però una acció conjunta de la fiscalia i l’extrema dreta, avalada per l’Audiència de Barcelona, l’ha fet reobrir i els ha deixats a la porta del judici.

La jutgessa que ha instruït el cas durant tot aquest temps, María Antonia Coscollola, del jutjat 24 de Barcelona, va acabar concloent que no hi havia indicis de cap delicte, després d’haver recollit les declaracions de molts testimonis i un munt d’atestats dels Mossos d’Esquadra que pretenien demostrar que els tres agents havien ajudat Puigdemont i que havien comès un delicte perquè havien impedit que fos detingut.

El delicte que va sostenir la investigació judicial fou el d’encobriment, que segons el codi penal espanyol castiga amb penes que van fins als tres anys de presó els qui hagin ajudat una persona que ha comès un delicte a esquivar l’acció de la justícia. Però finalment Coscollola ho va descartar, malgrat l’empenta que hi van posar tant les acusacions d’extrema dreta, Hazte Oir i Vox, com el cos de Mossos mateix, que va tenir un paper actiu en l’elaboració d’informes.

“La mera presència circumstancial de tots tres investigats al lloc dels fets, acompanyant el president Puigdemont, no es pot entendre com un acte d’encobriment”, deia la jutgessa en la resolució d’arxivament de la causa. “No s’observa cap conducta activa en els investigats encaminada a l’ocultació, l’ajuda material en la fugida o l’eliminació de proves, ni tampoc l’abús de funcions públiques, és a dir, l’aprofitament del seu càrrec.”

Però les acusacions van recórrer a l’Audiència de Barcelona contra l’arxivament, i la sala els va donar la raó: “Hi ha motius per a pensar que la presència dels tres investigats en el lloc i en el moment dels fets no era merament casual.” Aquesta vegada, per un altre delicte, descartat el d’encobriment: el d’omissió del deure de perseguir un delicte, tipificat en l’article 408 del codi penal espanyol. En aquest cas no hi ha penes de presó associades, sinó que castiga amb una pena fins a dos anys d’inhabilitació per haver deixat de perseguir intencionadament un delicte.

Cap dels tres agents no complia servei en aquells moments: un feia vacances, un altre tenia una baixa i el darrer gaudia d’uns dies de lliure disposició. La jutgessa ho remarcava, perquè en aquells moments “no exercien les seves funcions ni tenien competència directa per a actuar”. De manera que no van rebre cap ordre directa per a detenir Puigdemont que incomplissin. Per tant, segons la jutgessa Coscollola, no hi ha delicte. Però l’Audiència de Barcelona fa valer un criteri diferent, que ara ha imposat i que els pot portar tots tres al banc dels acusats.

Els terminis cap al judici oral tot just van començar a córrer a final del mes passat, i amb l’agost inhàbil judicialment caldrà esperar al setembre perquè s’acabi de desencallar. No hi ha cap previsió, doncs, de quan podria començar aquest judici, però les defenses encara poden fer valer uns quants arguments per a ajornar-lo. La jutgessa, obligada per l’Audiència de Barcelona, va donar deu dies a les parts perquè presentessin els escrits d’acusació o d’arxivament del cas. Caldrà veure quina acusació formula la fiscalia, que durant tot el procediment va tenir un perfil baix, va deixar que les acusacions populars d’extrema dreta l’anessin empenyent, i que finalment ha tingut, sorprenentment, un paper decisiu per a impedir que el cas quedés arxivat i que pogués arribar a judici.

Una ordre de detenció il·legal?

Entre els arguments de les defenses, a més de tots els que van desplegar durant la instrucció i els que va emprar la jutgessa per arxivar el cas en primera instància, hi ha una altra qüestió important: les sentències del TJUE avalant l’amnistia els podran ajudar a evitar el judici? Perquè se’ls acusa d’haver ajudat Puigdemont a no ser detingut, però aquella ordre de detenció era vigent quan hi havia una llei d’amnistia ja en vigor segons la qual s’hauria d’haver aixecat.

L’advocat Gonzalo Boye ho resumia així en el recurs de reposició que va presentar a final de juliol: “És difícilment conciliable amb el principi de legalitat i amb el caràcter d’ultima ratio del dret penal pretendre portar a judici tres agents de policia, de vacances o de baixa mèdica i aliens al dispositiu, per no haver executat per iniciativa pròpia una ordre de detenció que, d’acord amb el mandat exprés i anterior als fets del legislador, hauria hagut de ser deixada sense efecte, i l’únic ancoratge de la qual amb el dret de la Unió ha estat descartat pel TJUE.”

Una ordre de detenció contra una persona que hauria hagut de ser amnistiada quan van passar els fets del 8 d’agost. Si aquesta tardor el TC digués que Puigdemont hauria d’haver estat amnistiat pel Suprem el 31 de juliol de 2024, què passarà amb aquesta causa contra els tres mossos? Serà una bona pregunta a fer al tribunal que els hagi de jutjar, o a la justícia europea.