Els tres llocs especials per a Nerea Sanfe

L’estiu a l’Horta Nord és, com a bona part del territori valencià, suportar altes temperatures fins que el sol s’amaga per l’horitzó entre els camps d’horta de les poblacions situades a pocs quilòmetres de la capital valenciana. Nerea San Félix Palencia, més coneguda com a Nerea Sanfe (Godella, 1992), ens cita a Godella per compartir quins tres llocs han marcat la seva vida. Aquest municipi, de quasi 14.000 habitants, també és el lloc d’origen del seu pare i on la seva mare viu d’ençà dels quatre anys, quan va venir de Jumilla, Múrcia. “La meva mare és gairebé valenciana, de fet és mestra de valencià. Per qui digui: ‘No, és que jo vinc de fora i no parlo la llengua’, és totalment mentida, si vols pots”, afirma amb contundència.

Des que era ben menuda, Nerea tenia clara la seva vocació de treballar a la televisió. Després de graduar-se en comunicació audiovisual, va començar la seva carrera en canals locals com Mediterrani Televisión (l’actual 8 Mediterráneo) o l’extinta 11TV, etapa en què admet que treballar-hi li va servir per a aprendre a fer de tot. Però va ser amb el reinici de la ràdio-televisió pública valenciana, amb À Punt Directe, on admet que es va produir el “boom” que la va donar a conèixer al País Valencià.

La plaça d’Enric Cullell, l’epicentre musical

Pocs mesos abans de començar la seva cinquena temporada a l’APM, Nerea ens porta, en primer lloc, a la plaça d’Enric Cullell, anomenada així en record d’un músic de la banda de Godella que va faltar fa uns anys. “Aquesta plaça és molt important perquè jo crec que m’he criat ací. He estat a l’escola de música, on vaig començar amb tres anys fins als divuit, vaig estar estudiant flauta travessera, solfeig, fent cor, orquestra, vaig tocar el violí uns anys… Aleshores, cada vesprada entrava per aquesta plaça, berenava amb les meves amigues i entràvem a l’escola de música”, explica. A més, Nerea remarca el paper de les escoles de música al País Valencià, destacant que “molts xiquets i xiquetes ens hem criat estudiant música”.

La plaça es divideix en dues parts: una zona enjardinada amb un parc infantil sota l’ombra de tres grans pins i un espai ocupat per l’escola de música, davant la qual es troba una esplanada que ara funciona com a pàrquing, però també com a centre neuràlgic de les festes de Godella. Ha estat lloc d’actuacions d’orquestres, multitud de revetlles i per on han passat grups de renom com Obrint Pas. Aquest ús col·lectiu ha creat molts records entre els seus habitants. Com explica Nerea: “Jo en aquest parc he estat amb els meus amics i amigues, he tingut amors, desamors, he rigut, plorat, ballat, m’he rebolcat per terra […] Jo crec que quasi tot el món que s’ha criat i que viu a Godella et dirà que aquest parc és molt important.”

L’horta és vida

La plaça d’Enric Cullell no solament té d’important tot l’explicat per Nerea anteriorment, sinó que també dóna peu al segon lloc que la comunicadora destaca del seu poble, l’horta valenciana. Des d’un mirador situat en un lateral del parc es visualitza l’horta de Godella i també més pobles dels voltants o les muntanyes de la serra de la Calderona els dies amb bona visibilitat.

Al voltant de Godella se succeeixen els diferents camins que travessen camps de cultiu amb tarongers o carabasses, amb el so de l’aigua brollant per les séquies, que acaba confeccionant el paisatge de l’horta valenciana. Més enllà d’una zona agrícola, Nerea afirma que l’horta “és el pulmó verd que tenim al poble”. A més, explica que aquest indret té la capacitat de fer-la desconnectar del ritme del dia a dia, passejant entre els camps al capvespre o conversant amb el pare sobre aquest espai.

Pels camins, i acostant-se la posta de sol, l’horta és transitada per gent major que comenta l’estat dels cultius, veïns que aprofiten per córrer o grups de xiquets i xiquetes que, amb les bicis, gaudeixen d’una vesprada d’estiu mentre van al poble del costat. Aquest paisatge no solament esdevé un punt on connectar amb la natura, sinó que també mostra la seva capacitat per a teixir una xarxa de connexió entre els municipis. “Veus els altres pobles, si vens de nit i veus un castell de focs dius: ‘Mira a Carpesa són festes.’ Tens a l’abast tots els pobles veïns”, explica Nerea.

“L’horta per mi és un símbol de resistència. Crec que ens la volen llevar i d’ací a quinze anys quedarà la meitat de la meitat. Expropiaran camps per fer carreteres, pisos, o més infrastructures que potser no fan falta, i em fa pena que desapareguin”, diu Nerea amb seriositat. Godella, al cap i a la fi, és un poble gran, però on, com Nerea diu, s’hi pot fer vida de poble. Malgrat això, trobar-se a solament tres quilòmetres de la ciutat de València l’ha convertit en un municipi dormitori, amb preus de lloguer desmesurats que impossibiliten que els joves que volen construir un futur al seu poble s’hi quedin.

La platja de l’Almardà

Deixem ara Godella a un costat per situar-nos a uns trenta quilòmetres al nord, a la platja de l’Almardà a Sagunt. Allí accedim per mitjà d’una passarel·la que serpenteja entre les zones del litoral on niuen les aus. “Quan ens acabàvem de traure el carnet les meves amigues i jo la vam trobar de casualitat”, explica Nerea, destacant que no es troba massificada com unes altres platges més pròximes a Godella com les de la ciutat de València. Nerea es defineix com una persona molt afeccionada a la platja, “molt d’aigua”, afirma, per ella és el lloc on desconnectar, relaxar-se a l’aigua o llegir un llibre.

“És una de les meves platges preferides a prop d’on jo visc”, puntualitza, perquè si bé l’Almardà és aquell lloc més pròxim, admet que la platja d’Alcossebre és la seva primera opció, però ja es troba a més d’una hora de camí. A les aigües clares d’aquesta platja saguntina se succeeixen els banyistes que gaudeixen d’un dia de platja durant una nova onada de calor. Alguns hi practiquen esport, juguen a l’aigua o recorren el Mediterrani fent surf de rem; uns altres juguen a la sorra, sobre la qual es veuen algunes pedres restants després de la regeneració de la platja per a evitar la regressió de la costa. A la platja s’hi respira un ambient familiar lluny de les grans ciutats on molta gent, inclosa Nerea, troba un lloc per a refugiar-se aquests dies de calor estival.

En conclusió, els tres llocs que Nerea ha escollit mostren no solament el profund vincle amb els seus orígens, sinó també com el fet de criar-se en una població com Godella ha forjat el seu caràcter atrevit, sincer i pròxim, que tant agrada als espectadors. La plaça d’Enric Cullell va ser el punt de partida, el lloc on fer comunitat mitjançant la música; l’horta és patrimoni, identitat i connexió amb el territori i la natura; i l’Almardà és un refugi on desconnectar de la ciutat, de la rutina laboral, i on pot trobar la calma. Tots tres teixeixen un camí que reflecteix el profund vincle amb el País Valencià, un territori que reivindica, defèn i porta amb orgull a cadascun dels nostres televisors.