
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
La inauguració de la renovada Casa Joan Fuster a Sueca va rebre ahir la plana major del govern valencià, encapçalada pel president, Ximo Puig. Puig hi va dir que l’actual govern valencià se sent ‘fusterià’ i alhora va reivindicar la figura, el pensament i l’actitud vital de qui va definir com el darrer dels il·lustrats.
La declaració del president Puig segurament té més a veure amb la seua història personal i amb les peripècies de la política que no pas amb un paral·lelisme estricte amb el que Fuster pensava o volia per al País Valencià o per als Països Catalans. Ell o el conseller Soler, per dir dos noms socialistes i d’una certa edat, van ser dels primers a reconèixer a mitjan segle passat el País Valencià que Fuster dibuixava i construïa des d’aquella casa de Sueca. Marzà o Rafa Climent, per dir-ne dos de Compromís més joves, van trobar a casa –de la mà dels pares– o a la universitat aquella referència que Fuster havia creat. I ja són fills d’un país on els fusterians, més enllà de les discrepàncies doctrinals, som una gentada i som els que més fem per posar dempeus el país.
És un bon senyal, des d’aquest punt de vista, que el govern valencià reivindique Fuster, doncs, amb llibertat i des de la crítica, en definitiva les dues qualitats que més estimava el savi de Sueca. Però, si m’ho permeteu, precisament crec que una de les coses que han canviat més aquest país, de Salses a Guardamar, és la figura de Joan Fuster. Sense ell, sense el seu model i exemple, es fa difícil d’entendre els tres governs encara autonòmics que tenim i la manera com es comporten els seus presidents.
Al Principat, sobretot, molta gent ho ignora, això. L’independentisme no ve de Fuster, però bona part de l’independentisme que hi ha en l’arrel d’això que ara passa sí que ve, directament, de Fuster. Fuster, sobretot, va ensenyar a aquest país a ser independent, a autoafirmar-se, a ser rigorós i cercar l’excel·lència, a aspirar a la normalitat més europea possible, a no queixar-se per qualsevol cosa, a reconèixer-se com un país que es mira a si mateix amb ulls crítics i que mira el món des de si mateix amb ulls apassionats.
Enguany les institucions de tots els Països Catalans celebraran l’Any Fuster. Per a un fusterià impenitent com sóc jo, seria un goig i un plaer que els ciutadans, gràcies a tot això, entenguessen de quina manera l’actitud, sobretot l’actitud, de Joan Fuster davant la vida va contribuir tant i tant a fer que descobríssem, com a cultura i com a país, que no érem cap espai subsidiari, que no érem simplement una part de res. A València, a Barcelona, a Palma, a Andorra, a Fraga i a Perpinyà.
PD. Que no us passe per alt la crònica d’Esperança Camps sobre la inauguració ahir a Sueca de la Casa Joan Fuster.
5 comentaris dels subscriptors

Joan Rubiralta
26.01.2017 | 05:25
Ja feia temps que les propostes fusterianes eren conegudes però va ser la publicació de ‘Nosaltres el valencians’ el que va sacsejar el País Valencià especialment, i els Països Catalans en general, n exposava una teoria que tothom que volgués conèixer el nostre país hauria de llegir. I això ho va fer molta gent i precisament per aquesta raó hi ha tant seguidors de l’intel·lectual que estimava al seu poble i que encomanava aquest amor als qui el coneixien ja fos pel tracte directe o per les seves obres. També el coneixien els feixistes i per això va estar a punt de morir en diversos atemptats provocats ells amb bombes a casa seva.
Si hom es declara fusterià com Ximo Puig vol dir que ha d’actuar com ell i ara per ara, no veig que el socialisme valencià hagi fet un canvi a fons que li convenia a ells i li convenia al país valencià pels lloc de responsabilitat política que ocupen. Hi ha moltes decisions que s’haurien d’haver pres i no s’han fet però, per no donar una llarga llista, diré només l’última. No veuen bé que els funcionaris que exerceixen allà, hagin de saber el valencià de manera obligatòria i que per tant sigui entès com un requisit per poder-hi exercir, com ja fa anys que passa a Catalunya, tot i que ja sabem que hi ha especialitats que no depenen del govern autònom sinó de Madrid. Amb tot, això no és excusa per no actuar en aquest sentit i si volen ser fusterians haurien de complir el que deia Fuster i no ho fan.

Octavi Monsonís
26.01.2017 | 05:26
A banda de declarar-se fusterians, caldria que també exerciren de fusterians i que introduïren alguna mitjà en català, posem per cas que feren arribar la TV3, que posaren en marxa Canal 9, que es veiera la Tv de les Illes, no sé, fusterianament, dic jo. Els cristians ho diuen molt clarament: la fe sense obres és una fe morta. Doncs això.

Pep Agulló
26.01.2017 | 05:26
“El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.” Joan Fuster

Josep Usó
26.01.2017 | 10:01
Ja em sembla bé que els membres del govern valencià es declaren fusterians. ja era hora. però també agrairia una mica més de consciència de la seua pròpia importància. No em sembla bé que encara estiguem sense cap mitjà de comunicació en català. I ja fa massa temps. Al cap i a la fi, si a moltes ciutats i pobles hi ha una televisió local amb una bona audiència, no veig perquè nosaltres no la podem tindre.

Secundí
26.01.2017 | 16:53
Com diu Joan Rubiralta: “No veuen bé que els funcionaris que exerceixen allà, hagin de saber el valencià de manera obligatòria”- I aleshores aquí tenen vostès una mostra (una més, una de tantes, una que ha vist la llum) resultant d’aquestes polítiques. I que molts valencians pateixen massa vegades sols, invisibles i en silenci.
Si alguna cosa no era Fuster era tou i déu-n’hi-do el fusterianisme del govern valencià.
S'ha afegit la noticia a Favorits