14.07.2026 - 21:40
El Panamà, Kenya, Hongria, Tunísia, Rússia, Austràlia, o fins i tot, l’Antàrtida. Són només alguns dels llocs que han visitat la Carme Lluís i en Jaume Sacasas durant les últimes tres dècades. Les visites i el turisme, però, són secundaris per a ells. La té una altra prioritat quan es desplacen a l’estranger: caçar eclipsis. La Carme n’ha presenciat disset de solars totals i dos d’anulars a tots els continents, i en Jaume, el seu marit, l’ha acompanyat en la majoria de les aventures. Amb la seva experiència, no poden evitar reconèixer que la gràcia és que un eclipsi sigui al migdia, i no al límit de la posta de sol com el del 12 d’agost, però en qualsevol cas recomanen gaudir-lo en lloc de fer fotografies durant la totalitat.
“Fins que em mori, m’hi apuntaré quan n’hi hagi un”, diu la Carme, que ronda la vuitantena i això no li evita planejar altres viatges més enllà del 12 d’agost. Per ella, viure’n un és el millor espectacle de la natura que es pugui presenciar. A més, explica que cadascun és diferent, per l’entorn, la duració, l’hora, la muntanya o el mar. “M’empipa molt que em diguin que vist un, vistos tots”.
Amb el president del Panamà o a la Líbia de Gaddafi
Tot va començar el 1994, quan van viatjar per primera vegada a l’estranger amb l’objectiu de gaudir d’un eclipsi solar, i des de llavors ha esdevingut una droga per ells. Un dels que més rememoren és el que van presenciar a la selva de Darién, al Panamà, un lloc de trànsit de narcotraficants, el 1998. En Jaume recorda que l’exèrcit del país els va protegir, i fins i tot va aparèixer el president del Panamà, que va portar un vaixell de guerra allà. Tot i el desplegament d’autoritats, van passar vicissituds –com en d’altres viatges astroturístics especialment a llocs recòndits–, perquè no hi havia lavabos.
Des de llavors, han trepitjat indrets com ara la Xina, Indonèsia o Líbia quan manava Moammar al-Gaddafi on, tal i com explica la Carme, van anar els millors científics del món i els van preparar les mil i una nits en tendes de campanya amb llums per als àpats i per a dormir en sacs. “L’eclipsi va ser brutal, al mig del desert, al mig del no-res”, recorda.
El turisme astronòmic per a caçar eclipsis té un risc: la meteorologia, tal com els dos entusiastes del fenomen, residents a Badalona, saben. Unes de les experiències frustrants que han tingut van ser les de les Illes Fèroe i a l’Antàrtida, on els núvols van esguerrar-los parcialment els plans. També va ser el cas d’una expedició que van fer a Kenya. En alguns casos, per sortejar la nuvolositat, la Carme diu que hi ha gent lloguen avionetes i veuen l’esdeveniment per sobre dels obstacles. Això sí, calen molts diners.
El silenci sepulcral d’un eclipsi
Amb tot, recorden que en el cas d’un eclipsi solar total, com el que veurem aquest 12 d’agost, es vegi o no l’astre, sí que es fa fosc. A més, expliquen que quan s’està produint, hi ha un silenci sepulcral. Els ocells que deixen de piular. I baixen fins a cinc graus. Afirmen que quan s’acosta el fenomen, apareix un airet que es coneix com a vent de l’eclipsi.
A banda de les experiències viscudes, la Carme i en Jaume sempre s’emporten de les seves expedicions records i souvenirs en forma de samarretes commemoratives de l’eclipsi, els diaris de l’endemà o imants. De fet, han vist souvenirs molt curiosos: les Fèroe, van veure que feien lots de cerveses per recordar el dia. O a Geòrgia van fer vi amb l’etiqueta de l’eclipsi.
També tenen algunes fotografies. Però recomanen a la gent que no n’ha vist mai cap de solar total, que es concentrin en gaudir de l’espectacle i no estar pendent del mòbil o la càmera de fotos. La fase de totalitat dura uns segons o uns minuts, així que el risc que es passi el gran moment és alt, per tant, recomanen estar atents.
Plorar, la reacció més habitual després de l’eclipsi
Un dels altres consells que donen a la parella per aquells que vulguin gaudir de l’eclipsi és anar amb temps per evitar col·lapses a les carreteres. “Creieu-me, sortiu a les sis del matí!”, diu la Carme, ja preveient que la gent no s’agafarà l’advertència al peu de la lletra. També recomana portar aigua i entrepans, i preveure que no es podrà comprar res en les hores prèvies al fenomen. “Compteu també que potser us heu de quedar a dormir allà, al cotxe o a terra”, afegeix sobre les cues a les carreteres, parlant per experiència. A més, deixa clar que serà molt diferent viure l’experiència de la totalitat amb la parcialitat, encara que sigui “del 99,8%”.
