El 8 de febrer proppassat dos trens van xocar frontalment en un tram de doble via a Castellgalí, entre Manresa i Sant Vicenç de Castellet. Una persona hi va morir i gairebé un centenar van resultar ferides. I, ara com ara, poques notícies més. Molt poques. S’ha dit que és una línia ‘abandonada’ en el sentit tecnològic de la paraula, perquè no té els mínims automatismes per a evitar accidents com aquest. Fins i tot els maquinistes van negar-se a circular-hi, malgrat que la companyia ho considerava resolt. I tot això passa en un país que regala cada any 15.000 milions d’euros a l’estat perquè pugui –entre més coses– construir trens AVE on no són necessaris. I que es vanta de tenir la xarxa de gran velocitat més extensa d’Europa.

El conseller de Territori, Damià Calvet,  després de l’accident, va fer unes declaracions colpidores i que ens haurien de fer caure la cara de vergonya a tots. ‘Aquest accident s’hauria pogut evitar amb més inversions.’ Es referia a l’incompliment de l’estat espanyol amb Rodalia quant a modificar una xarxa saturada. La principal hipòtesi sobre l’accident –ara com ara–  és que hi va haver un error dels responsables de circulació de Manresa. Un error humà! Això sembla que va poder fer que els trens circulessin en direcció contrària a la mateixa via i acabessin xocant a Castellgalí. En ple segle XXI i en un país desenvolupat, això resulta senzillament intolerable! I la tecnologia?

Tot plegat és més greu encara si pensem que a final del mes de novembre, a la mateixa línia, ja hi va haver un mort i quaranta-nou ferits quan descarrilà un tren a Vacarisses per una esllavissada. Llavors hi va haver protestes, manifestacions… però no es va fer res. Com no es va fer res tampoc el 2009, quan hi va haver un accident semblant molt a la vora. I ara? Bé, el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, va anunciar dimarts passat, durant la sessió de control al ple del senat, que la setmana entrant faria una reunió amb els batlles del Bages per a parlar de la línia R4. Què els dirà?

Ens asseguren que aquesta és l’única línia de Catalunya que no té els avanços tecnològics que s’haurien de suposar l’any 2019 en una xarxa ferroviària. Ves per on. I ho sabem ara, quan hi ha hagut dos morts en dos accidents en menys de tres mesos. Fins ara tot era suposadament ‘normal’, però no sabíem la veritat. Les altres línies de Rodalia, cal imaginar que sí que tenen els mecanismes tecnològics necessaris per evitar accidents. Però, hem de fer un acte de fe? Esperar un altre accident? No podem continuar així.

I això passa quan hem estat dies i dies discutint i omplint planes i hores de mitjans de comunicació sobre un pressupost de l’estat espanyol que finalment no ha vist la llum. I ens discutíem i ens insultaven, als catalans, perquè no volíem acceptar uns quants milions que, diguem la veritat, ens devien. Evidentment, a Madrid no ho veien així. El Confidencial assegurava a mitjan gener: ‘El govern de Pedro Sánchez s’aboca a Catalunya, com s’esperava. Destina 2.051,38 milions d’euros d’inversió per al 2019, un 52% més que allò que l’executiu de Mariano Rajoy havia pressupostat per al 2018. Els 2.051,3 milions són un 16,8% sobre el total, una mica inferior al 19,2% a què obligaria l’estatut. A aquestes quantitats, cal afegir-hi 200 milions més en concepte de deutes d’exercicis anteriors, de manera que el percentatge d’inversió pujaria fins al 18,2%…’ Evidentment, aquest és només un comentari entre molts. Un veritable clam contra Sánchez perquè ens ‘donava’ una mica menys de la xifra que ens tocaria per llei cada any. L’últim any que es va acostar a la quantitat que diu l’estatut va ser el 2009. De llavors ençà, la mitjana ha estat al voltant del 13%. Una xifra ridícula i que ajuda a explicar accidents com el que hem esmentat.

Però, és clar, tot això són xifres pressupostades, que no vol dir que s’hagin executat. No sé per què, però els mitjans sempre es fan molt ressò del pressupost. I fan afirmacions gratuïtes i queixes sense cap mena de fonament. En canvi, a l’hora important, la de saber quant s’ha executat de debò, potser perquè això implica esperar mesos i ara mana la immediatesa, no s’acostuma a dir res. Les xifres passen sense pena ni glòria, tot i que seria l’hora de fer les anàlisis i exclamar-se –si escau– amb fonament.

Però potser que mirem les inversions que l’estat espanyol ha fet a Catalunya del 2015 ençà en ferrocarrils. Diguem, per començar, que si ja eren minses en termes relatius, se n’ha fet una execució molt baixa. El 2015 va ser del 50%; el 2016, del 35%; el 2017, del 85%; i fins el juny del 2018, el 24%. En canvi, no han estat pas més baixes per a la gran velocitat, que s’ha endut en aquests tres anys i mig el 45% del total de les inversions en els trens. I Rodalia? Doncs Rodalia, malgrat transportar l’any passat 116 milions de passatgers, amb un creixement de 2,7 milions, han estat, com sempre en tots aquests anys, el parent pobre. Amb un pressupost baix, l’execució real ha estat una vergonya. Mireu: del 27% l’any 2015, del 55% el 2016, del 48% el 2017 i del 17% fins a la meitat de l’any passat. En el total d’aquests tres anys i mig, la inversió real en manteniment de Rodalia ha estat del 16% sobre el total dels ferrocarrils. Cal dir que aquesta és la xifra que suma l’ítem d’Adif en els papers oficials, si bé la inversió real podria ser una mica superior, perquè, en part, també hi inverteix la Sociedad Estatal de Infraestructuras de Transportes Terrestres (SEITTSA), però la xifra continuaria essent vergonyosa.

Vet aquí, doncs, què tenim i què ens passen cada any. Amb el pressupost del 2019 deien que hauria estat superior, sobre el paper, però no sabrem mai quan ens hauria arribat realment i si la cosa realment hauria millorat. Mentrestant, continuem regalant diners a fons perdut i obrint el paraigua per evitar la pluja d’insults, tant si fem blanc com si fem negre…

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb