Trencant el sostre de vidre

  • La lectura de la tesi doctoral com a moment clau

VilaWeb
Nazareth Gallego-Morón
07.03.2017 - 05:01

Tant homes com dones solen negar l’existència de discriminació en la universitat. Aquesta situació és invisibilitzada en major part pel professorat més jove o amb menor antiguitat, qui percep amb menor intensitat aquest problema (Matus i Gallego, 2015).

El concepte «sostre de vidre» comença a utilitzar-se a partir de la dècada dels vuitanta; s’entén com una barrera invisible, delimitada i sòlida (Morrison, White i Van Velsor, 1987) que impedeix les dones promoure’s fins als càrrecs més alts de l’estructura piramidal de les organitzacions laborals. No obstant això, es tracta d’un terme que alberga una major complexitat: en primer lloc, encara que és sòlid i pràcticament infranquejable, és permeable. Com que és de vidre es pot trencar i, de fet, com mostren les xifres, s’està trencant. No obstant això, per poder trencar-lo les dones han de desplegar significativament millors resultats que els seus iguals barons i en molts casos els és necessari adoptar rols diferents de les dones que no ascendeixen. En segon lloc, tampoc es presenta en un camí únic blocat, tancat i fàcil d’identificar, sinó que hi ha distints camins que no condueixen al cim, la qual cosa a vegades s’ha denominat «laberint de vidre» (Ballarín, 2005). Finalment, no és una sola barrera, sinó un conjunt de dificultats que tenen la característica de ser additives, i que donen lloc a la connexió amb el fenomen dels «terres enganxosos», consistents en la dificultat d’eixir dels llocs més baixos (Torres i Pau, 2012).

La bibliografia sobre la discriminació laboral per raó de gènere és extensa. N’hi ha molts, d’autors i autores que s’han preocupat per la subrepresentació de les dones en els estrats més alts de la piràmide organitzacional. Són nombrosos els estudis i recerques que aporten informació molt rellevant a la matèria. A pesar d’això, són escasses les ocasions en què el tema és abordat de manera exclusiva i en profunditat. D’altra banda, la bibliografia en revistes d’alt impacte sobre aquesta temàtica a Espanya és escassa (Matus i Gallego, 2015). No obstant això, els estudis nacionals tenen una àmplia i reputada trajectòria.

La major part de la literatura es dedica a la descripció i mesurament del fenomen; no obstant això, com nombrosos autors i autores confirmen, cal fer investigacions empíriques que incidisquen sobre les causes i barreres del sostre de vidre en l’àmbit acadèmic, més enllà de l’anàlisi de xifres estadístiques. Únicament coneixent i analitzant la situació en profunditat es podran dissenyar i aplicar polítiques i mesures d’intervenció que eliminen les situacions de desigualtat entre homes i dones.

Les conclusions presentades per aquelles persones que s’han ocupat d’analitzar i detectar les barreres i obstacles del sostre de vidre en l’acadèmia són diverses, igual com les classificacions que han estat plantejades, i no hi ha un consens sobre quines són les principals causes del fenomen.

La falta de suport a les doctorandes

El títol de doctor o doctora és el màxim grau possible en l’actual sistema universitari i acredita formalment la capacitat investigadora en una àrea científica. Tenint en compte que el punt clau assenyalat com el començament del sostre de vidre en la carrera acadèmica i científica és la lectura de la tesi doctoral, cal preguntar-se quins poden ser els motius perquè les doctorandes abandonen la seua carrera en major grau que els seus companys doctorands.

La literatura ha manifestat l’existència de sistemes de cooptació en les universitats. En un àmbit en què es podria esperar que es constituïra com un espai d’igualtat, s’està produint la ineficàcia del sistema meritocràtic, la qual cosa posa en dubte la seua objectivitat. Sánchez, De la Rica i Dolado (2011, p. 12) constataven que la probabilitat que un home titular d’universitat fora promogut a catedràtic era 2,5 vegades major que la d’una dona en semblants característiques familiars, laborals i personals. Així doncs, es confirma l’existència d’un biaix de gènere en l’avaluació del mèrit científic.

Llegiu l’article complet en la web de Mètode.

Nazareth Gallego-Morón. Diplomada en Educació Social i Treball Social. Màster en Gènere i Igualtat i doctoranda en el Programa Desenvolupament i Ciutadania de la Universidad Pablo de Olavide (Sevilla, Espanya). Actualment gaudeix d’una beca de col·laboració concedida per concurs de mèrits en el Màster en Gènere i Igualtat d’aquesta universitat. És membre de l’Observatori GEP&DO (Gender, Economics, Politics and Development Observatory) i del Grup d’Investigació EcoEcoFem (SEJ507) «Economia ecològica, feminista i desenvolupament» de la Universitat Pablo de Olavide.

Què és Mètode?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any