Trap per a modernitzar la nit literària gironina

  • Els llibres de Montse Barderi, Ferran Sáez Mateu, Lluís Prats i Ramon Cardona arriben avui a les llibreries de tot el país

VilaWeb
Imatge de família dels guardonats
Sebastià Bennasar
17.09.2019 - 21:00

Els privilegiats que ahir van poder assistir al lliurament dels premis literaris de Girona foren els primers a poder comprar els llibres guardonats: Kambirí, de Lluís Prats (34è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil); La vida aèria, de Ferran Sáez Mateu (40è premi Carles Rahola d’assaig); Tocat i enfonsat, de Ramon Cardona Collell (42è premi Miquel de Palol de poesia); i La memòria de l’aigua, de Montse Barderi (52è premi Prudenci Bertrana de novel·la). Els llibres es comencen a vendre avui i els autors faran una ronda de signatures tot el matí per les llibreries de Girona: Abacus, les Voltes, Geli, Calmot, 22 i Empúries. Aquesta és una de les principals novetats d’uns premis literaris que s’han renovat, que han perdut part del misteri –perquè els guanyadors es varen anunciar amb una nota de premsa ja fa temps– i en què els llibres dels guanyadors seran visibles de bon començament, i no com fins ara, que havien d’esperar un grapat de mesos abans de ser al carrer.

La resposta va ser prou bona. A l’Auditori hi va haver qui va aprofitar la venda en calent (feta conjuntament pel gremi de Llibreters de Girona) per endur-se quatre de les novetats més esperades del nou curs escolar, acabades de sortir del forn.

Però hi ha alguna cosa més que llibres en aquest acte cultural de primer ordre gironí. A banda aquestes quatre categories, els guardons també reconeixen dues modalitats del premi Lletra, que ja té dinou anys, a més del premi Cerverí a la millor lletra de cançó, que ja en té vint-i-cinc. I, és clar, en un any de modernització dels guardons, la modernitat ha impregnat totes tres categories.

El rap i el trap, és a dir, la música urbana més contemporània, han entrat amb força a la nit literària, perquè el premi Cerverí se l’ha endut la cançó ‘Sempre és estiu’, de Lildami, pseudònim de Damià Rodríguez (Terrassa, 1994). La seva creació musical malda per desvincular aquests estils de l’estètica violenta i sexista amb què són associats habitualment. Sol resumir aquesta filosofia així: ‘La cançó ja hi és, nosaltres només som el vehicle.’ Lildami, que no havia guanyat mai cap jocs florals a l’escola ni a l’institut, s’enduu un guardó honorífic aquesta nit per una cançó composta en poc més de tres quarts una matinada amb amics i cervesa després d’haver-se tancat en una casa amb una Nintendo per enregistrar el primer disc. Potser sí que ‘Sempre és estiu’.

I si el trap va ser una de les sorpreses de la nit, l’altra va ser poder entrar de ple en el debat sobre la creació literària. Ho va afavorir la concessió del premi Lletra a la millor iniciativa digital a Deep Blue Rhapsody. El projecte té l’objectiu de promoure el gust per la lectura en català i ampliar el coneixement dels autors i obres catalanes a la xarxa. La idea és original de Maria Farràs i Eulàlia Guarro, i cocreada per Josep Pedrals, Taller Estampa i Carles Pedragosa per al festival Kosmopolis.

Era una idea molt senzilla: crear una màquina, alimentar-la de poemes (sonets de Josep Pedrals) i deixar que fes la seva creació. Tot això en un combat de poesia en directe que va guanyar Pedrals, tot i que la màquina va demostrar ser molt ràpida i capaç de fer combinacions de paraules pràcticament inversemblants. ‘Ara no creem contra la màquina, sinó amb la màquina. I hem establert una correspondència amb Irene Solà que es presentarà ben aviat’, diuen membres de l’equip. ‘Volem posar a debat el concepte sobre l’autoria de l’escriptura’, afegeixen.

A la categoria B, de millor experiència didàctica d’ensenyament-aprenentatge, la guanyadora ha estat Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1974) amb una experiència de Booktrailers, del paper a la pantalla. Consisteix a adaptar una de les lectures obligatòries que fan els seus alumnes en booktrailers de grup, amb el propòsit que sigui una eina educativa, efectiva, engrescadora i coherent amb el context sociocultural dels adolescents, que demanen maneres noves d’acostar-se a la literatura.

Els premis més literaris

Montse Barderi, Lluis Prats, Ramon Cardona, Ferran, Sàez

Qui té molt clar què ha escrit i per què és Lluís Prats (Terrassa, 1966), que amb Kambirí es va convertir en el guanyador del Ramon Muntaner. El llibre l’ha publicat Estrella Polar i ens explica la història –basada en fets reals- de Kambirí, una nena africana de nou mesos rescatada en una pastera a l’illa italiana de Lampedusa on arriba amb la mare morta i setanta immigrants més. Tot el poble l’acull mentre intenten localitzar el pare de la nena. Prats assegura que el que volia era precisament parlar de les bones persones i assegurà que ‘als nàufrags se’ls ajuda i prou, res a discutir’, en un dels discursos més contundents de la nit, que ve avalat després dels reconeixements públics de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria de l’ONG Open Arms.

Ferran Sáez Mateu (La Granja d’Escarp, 1964) és un dels principals adjectivadors del nostre país i això que posar l’adjectiu precís no és gens fàcil. Amb La vida aèria va guanyar el Carles Rahola d’assaig, precisament en una de les formes més polides de l’assaig dels darrers temps, un dietari sense dates que permet explorar la condició humana on es mesclen les pròpies vivències amb les elucubracions sobre idees filosòfiques abstractes per acabar creant un autèntic volum on la literatura del jo és la gran protagonista tal i com correspon a aquest gènere literari. Amb aquest volum, Ferran Sàez Mateu s’ha fet ja amb els tres grans premis d’assaig del país, el Joan Fuster, el Josep Vallverdú i ara el Rahola.

Tocat i enfonsat és el títol del poemari de Ramon Cardona (Solsona, 1965), catedràtic de grec i llatí a l’Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega, que ha bastit una obra on obagues, carenes i solells s’assimilen perfectament als cicles vitals del lector. Poesia per ocupar tots els espais de l’ésser humà i del lector.

I finalment, el torn de la Montse Barderi (Sabadell, 1969), una de les nostres autores especialistes en estudis de gènere a més a més de ser comissària enguany de l’any Teresa Pàmies per la Institució de les Lletres Catalanes, aquesta patrona de la Fundació Maria Marcè Marçal no ens podia sinó oferir una gran història de dones que li han valgut els 30.000 euros de dotació econòmica del guardó. Amb aquesta història de tres generacions, recorre des del final del segle XIX fins a la lluita per les llibertats sexuals i l’amor amb tres dones de classe baixa on la misèria, el maltractament i la discriminació són a l’ordre del dia, però també el poder de la reconciliació i de la superació. Una novel·la que el jurat ha explicat que és ‘èpica i colpidora’.

Com no podia ser d’una altra manera, la nit literària també va aprofitar per fer memòria dels presos polítics i dels exiliats i per convertir-se en un altaveu de les reivindicacions culturals del país, que tot sovint demana més llibres per ser més lliures. Enguany, a més a més, amb els textos acabats d’arribar per als presents a la gala de lliurament i avui per a tots els lectors del país.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any