Tots els noms dels acusats pendents de la sentència del TJUE sobre l’amnistia

Demà, dijous 16 de juliol, hi haurà molta gent pendent de les dues sentències que dictarà la gran sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d’amnistia. Perquè les respostes que el tribunal doni a les preguntes pre-judicials que fa dos anys li van fer arribar el Tribunal de Comptes i l’Audiència espanyola han de servir per a tancar el debat sobre la validesa d’aquesta norma; no tan sols del punt de vista constitucional, sinó també del dret comunitari. Si el TJUE dictamina que la llei d’amnistia és compatible amb el dret de la Unió, els jutges que encara es resisteixen a aplicar-la tindran una excusa menys. Les sentències poden tenir conseqüències per a molta gent que encara no ha estat amnistiada. Però sobretot –i en primer lloc– per als acusats en els processos judicials sobre els quals es pronunciarà el Tribunal de Luxemburg: els tretze membres dels CDR pendents d’un judici amb acusacions de terrorisme i els trenta-cinc ex-alts càrrecs de la Generalitat acusats de desviació de fons per a l’organització de l’1-O i l’acció exterior.

Els qui segurament esperen amb més neguit la sentència són els tretze membres dels CDR de l’operació Judes, perquè la resposta pot tenir un impacte molt directe en la seva situació processal i personal, després de gairebé set anys de calvari, d’ençà de la matinada del 23 de setembre de 2019 en què la Guàrdia Civil els va detenir esbotzant portes i encanonant-los. Si el TJUE seguís el criteri de l’advocat general i afirmés que l’amnistia d’aquesta causa no contravé de cap manera la directiva europea contra el terrorisme, l’Audiència espanyola els hauria d’amnistiar immediatament.

Els acusats a l’Audiència espanyola són:

Eduard Garzón

Germinal Tomàs

Ferran Jolis

Jordi Ros Solà

Txevi Buïgas

Alexis Codina

Clara Borrero

David Budria

Queralt Casoliva

Esther Canet

Sònia Pascual

Rafael Delgado

Xavier Duch

En l’altra sentència, la que respondrà a les preguntes del Tribunal de Comptes, el TJUE dirà si l’amnistia d’aquesta causa i, per extensió, l’amnistia del delicte de malversació, contravé la directiva europea contra la corrupció i posa en risc els interessos financers de la UE. Tant la Comissió Europea com l’advocat general del TJUE van dir que no, que l’amnistia no s’oposava en aquest sentit al dret de la Unió. Si, també en aquest cas, els magistrats de la gran sala confirmen el criteri expressat per l’advocat general, el Tribunal de Comptes els hauria d’amnistiar d’aquesta acusació de desviació comptable. Entre els acusats hi ha ex-presidents, ex-consellers i molts ex-als càrrecs. Són aquests:

Carles Puigdemont, president de la Generalitat

Artur Mas, president de la Generalitat

Oriol Junqueras, vice-president de la Generalitat

Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia

Raül Romeva, conseller d’Afers Estrangers

Jordi Turull, conseller de la Presidència

Toni Comín, conseller de Salut

Lluís Puig, conseller de Cultura

Clara Ponsatí, consellera d’Ensenyament

Roger Albinyana,  secretari general d’Afers Exteriors i de la Unió Europea

Amadeu Altafaj, representant del govern davant de la UE i delegat del govern a Brussel·les

Ignasi Genovès, director de Mitjans de Comunicació de la Generalitat

Antoni Molons, secretari de Difusió

Martí Anglada, delegat del govern a França i Suïssa

Maryse Olivé, delegada del govern a França (finada el 2017), actualment representada processalment per la seva hereva, Chantal Olivé Tena

Dolors Bassa, consellera de Treball

Francesc Homs, conseller de la Presidència

Albert Royo, secretari general del Diplocat

Aleix Villatoro, secretari general d’Afers Estrangers

Sergi Marcén, delegat de la Generalitat a Londres

Joaquim Nin, secretari del departament de Presidència

Josep Ginesta, secretari general de Treball

Mireia Vidal, interventora general de la Generalitat

Rosa Vidal, interventora de la Generalitat

Jordi Vilajoana, secretari general de Presidència i més endavant de Difusió i Atenció Ciutadana

Pere Puig, delegat del govern a Brussel·les

Andrew Scott Davis, delegat del govern als Estats Units

Marie Kapretz-Katinka, delegada del govern a Alemanya

Mar Ortega, delegada del govern a Alemanya

Eric Hauck, delegat del govern als Balcans

Manuel Manonelles, delegat del govern a Suïssa

Adam Casals, delegat del govern a Àustria

Luca Bellizzi, delegat del govern a Itàlia

Francesca Guardiola, delegada del govern a Dinamarca

Josep Manuel Suárez, delegat del govern al Regne Unit

La sentència de les pre-judicials sobre la llei d’amnistia pot tenir conseqüències en la causa del Tribunal Suprem contra el Primer d’Octubre, en els exiliats, Puigdemont, Puig i Comín, i en els condemnats per malversació, Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. Però seran unes conseqüències indirectes, perquè el TJUE no respondrà a cap pregunta del Suprem sobre aquest cas. Sí que pot invalidar un dels arguments per a denegar l’amnistia als perseguits per malversació, que és la suposada afectació als interessos financers de la UE; però sobretot l’efecte que tindrà serà el desblocatge del Tribunal Constitucional, que fa mesos que té aturada la resolució dels recursos d’empara de tots per la negativa del Suprem a amnistiar-los. El TC ha esperat a tenir la sentència del TJUE, i ara ja s’haurà de moure, però previsiblement això no serà fins a la tardor. I finalment els haurà d’acabar amnistiant el Suprem, que hi tindrà la darrera paraula.

En canvi, la sentència del TJUE sobre les pre-judicials del Tribunal de Comptes sí que hauria de tenir un efecte directe en dos represaliats més: l’ex-secretari d’Hisenda Lluís Salvadó i l’ex-secretari general de Vice-presidència Josep Maria Jové, acusats també de malversació en una causa al TSJC. Aquest tribunal també va formular unes pre-judicials al TJUE sobre l’amnistia. El tribunal europeu té aturat aquest procediment perquè primer vol resoldre les pre-judicials sobre les quals dictarà sentència ara. Si la sentència digués que l’amnistia no vulnera els drets financers de la UE ni la directiva europea contra la corrupció, el TSJC ja hauria d’amnistiar Jové i Salvadó de l’acusació de malversació, perquè ja no tindria cap més argument per a mantenir-los encausats. És a dir, la doctrina de l’enriquiment personal de tipus patrimonial que es va empescar el Suprem per a denegar l’amnistia per la malversació vinculada a l’1-O afecta solament els principals dirigents del referèndum.