Totes les formes de la mona de Pasqua

El cap de setmana, entre diumenge i dilluns, al país es vendran més d’un milió de mones de Pasqua. Però, tot i tenir el mateix nom, pot prendre formes molt diferents arreu del territori. La més tradicional és la de massa de brioix, que alguns pastissers anomenen ‘cristina’ però que se la coneix amb mots molt diferents. És molt arrelada al País Valencià, on les figures i els ous de xocolata no són tan freqüents com al Principat. Ho corrobora Miguel Rosselló, president de l’Associació de Forners i Pastissers de Gandia, amb més de quaranta anys d’experiència: ‘Ací la mona més venuda és la tradicional, la de tota la vida. Hi ha algú que demana figures de xocolata, és una moda vinguda de Catalunya que va entrant molt a poc a poc’.

Les mones que fa Rosselló a la pastisseria, Pa i Dolços Rosselló, són elaborades amb farina, mantega, sucre i ous. Les corona amb un ou dur i, en algunes ocasions, amb un de xocolata. ‘Per fer-la atractiva per als xiquets, això que fem de vegades és donar alguna forma divertida a la massa. Les més habituals són d’animals: tortugues, granotes, cocodrils…’ explica Rosselló. Perquè la mona, que tradicionalment regalen els padrins, és important que sigui atractiva per als fillols, i això ha fet que, sobretot al Principat, depengui molt de les modes del moment.

El Gremi de Pastissers de Barcelona dóna dades de tot Catalunya i informa que algunes de les tendències d’enguany són el protagonista del film de Disney Coco, els superherois PJ Masks, els personatges de la Guerra de les Galàxies, els jugadors del Barça i, per als més petits, la Patrulla Canina i en Mic. Tots aquests personatges, bé en forma de figura de plàstic o de xocolata, coronaran centenars de mones amb forma de pastís. Perquè tot i que en alguns indrets del Principat encara se’n venen de tradicionals, les que triomfen més són les de xocolata.

El gremi també fa saber que el pastís més demanat és el de sara o el de fruita però que qualsevol pot convertir-se en una mona si és coronat amb figures de xocolata o ous i guarnit amb els plomalls de colors tradicionals i els pollets de feltre. Els experts no es posen d’acord sobre quan la xocolata es va introduir a la mona: la franja va del segle XVI, quan va arribar d’Amèrica, al XIX. És clar, això sí, qui en va popularitzar la fusió: el pastisser barceloní Agustí Massana. Al tombant dels segles XIX i XX tenia una de les confiteries més distingides de la ciutat i va ser ell qui va començar a guarnir-les amb figures de xocolata.

De mica en mica, la tendència es va popularitzar i es va començar a estendre per tot Catalunya. I l’impacte de la xocolata va ser tan gran que al final una part va acabar prenent el tot. Per això, actualment es veuen estructures de xocolata tan grans i espectaculars que semblen autèntiques escultures. En aquesta modalitat és també on els pastissers més creatius deixen anar la imaginació per fer creacions de xocolata que gairebé semblen obres d’art. Perquè ‘un dels punts més interessants de la tradició de la mona és que és un element viu i en costant evolució, un senyal inequívoc de la seva bona salut’ explica l’etnòleg Amadeu Carbó.

A la Catalunya Nord en diuen ‘mouna’

Però les formes de la mona no s’acaben aquí: a Catalunya Nord són molt populars les ‘mounes’, unes cosines germanes de la mona tradicional. Tot i que no en són exactament autòctones, amaguen una història molt especial i interessant. Segons que explica l’historiador de la cuina Jaume Fàbrega, la van introduir els pieds-noirs exiliats d’Algèria a la dècada dels seixanta del segle XX. Molts d’aquests pobladors eren d’origen mallorquí, menorquí i valencià. Haurien estat ells els qui haurien portat la tradició a terres algerianes i després, en haver-se exiliat arran de la independència d’Algèria, l’haurien tornada a dur –i el costum d’anar-la a menjar a fora– a la Catalunya Nord, on es va establir principalment.

La mona, el ritual més pagà de la Pasqua

La mona és una de les tradicions de Pasqua més arrelades, però també la que té uns orígens i un significat més incerts. En allò que gairebé tots els experts estan d’acord és que és un costum pagà que el cristianisme va assimilar. De fet, per molt que el cicle pasqual sigui una festa eminentment religiosa, manté certs aspectes que fan referència a rituals de fertilitat lligats a l’arribada de la primavera que són anteriors.

I un dels millors exemples n’és el simbolisme dels ous, arrelat a tot Europa. Tal com explica l’arqueòloga Tere Gilisbars en aquesta entrada al seu bloc, ‘en l’antiguitat pagana l’ou es vinculava a la gènesi del món i l’inici de cada nou cicle biològic. Però a l’Edat Mitjana l’església va reforçar aquest simbolisme vinculant-lo a la resurrecció de Crist, en un intent de neutralitzar el seu caràcter pagà’. I recorda que cada mossegada que es fa de mona és, en realitat, un ritual lligat a la primavera i a la vida.