Torra no troba el fil d’Ariadna per a sortir del laberint de la Moncloa

  • La Generalitat i el govern espanyol reprenen el diàleg, però Sánchez rebutja frontalment l'autodeterminació

VilaWeb
Redacció
09.07.2018 - 18:24
Actualització: 09.07.2018 - 19:26

Un president relaxat i somrient explicava als periodistes al TGV que el portava a Madrid que només hi anava a veure si trobava un fil per a estirar, per a continuar parlant i poder veure la font que hi ha als jardins de la Moncloa on Antonio Machado anava a festejar amb la seva segona dona. Els jardins es van obrir al públic durant la Segona República. Torra vol aprofitar l’excusa per veure el racó. Es veu que li ho va demanar a Sánchez el dia de la inauguració dels famosos Jocs de Tarragona. No volia gaire cosa més, una passejada, una conversa, un fil on poder agafar-se per a continuar parlant. Com el fil que Ariadna va deixar a Teseu perquè pogués trobar el camí de sortida del laberint del Minotaure.

Trobar el fil serà complicat, però el Minotaure ja no és un monstre amb cos d’home i cap de bou. És un home ben plantat que sap fer d’amfitrió, que diu coses que agraden als seus convidats, com ara que té ganes de dialogar. Torra vol que la conversa sigui llarga, volgudament llarga, per trobar aquest fil. Torra vol parlar de temes de fons, no ve a regatejar competències, ni porta un cove per omplir-lo de quatre peixos. M’agradaria, ens deia, que Sánchez reconegués que Catalunya és un problema polític i per tant la solució és política. Amb això ja en tinc prou per a començar a parlar, assegurava, conscient del poc marge que hi ha per a fer cap acord amb qui nega el dret d’autodeterminació i l’existència de presos polítics.

Passejant pels jardins de la Moncloa, es pot trobar química personal, o fer manetes, com Machado, o gests de cara a la galeria com fa Pedro Sánchez amb una samarreta dels 25 anys dels Jocs Olímpics del 92. També corres el risc de perdre’t, o que l’amfitrió et negui tot allò que li demanes en canvi d’una passejada agradable i amb un somriure dentifrici que pot fer que ni notis la calor. El president de la Generalitat a la Moncloa, puntualment a dos quarts de dotze, i al cap de cinc minuts ja es reunien tots dos. Primer, els regals. Torra li ha dut un llibre sobre l’Aran, de Francesc Tur i Jep de Montoya, perquè és on estiueja Pedro Sánchez, a casa de Paco Boya. Un altre de titulat ‘Imagino Catalunya’, que és un compendi de mapes sobre Catalunya de l’edat mitjana ençà, perquè Sánchez vegi que això no ve de la constitució espanyola, i una ampolleta de ratafia Corriols.

La reunió ha durat dues hores llargues, que inclouen una visita per la Moncloa i una passejada pel jardí fins a la font on Machado festejava. Però, més enllà de la cortesia, de la conversa amable, poca cosa més. Acabada la reunió, compareix primer la vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, a la Moncloa, cosa que no passa amb els altres presidents ‘autonòmics’. Amb Urkullu fa quinze dies no va sortir ningú. És un intent de donar relleu institucional a la trobada amb Torra, però també de limitar-ne el contingut. D’autodeterminació, res de res. Quan Torra li n’ha parlat, Sánchez li ha respost que Catalunya ja té un ‘altíssim’ grau d’autogovern i no en necessita més. Calvo no s’ha pogut estar d’afegir que a més, el dret d’autodeterminació ‘no existeix’. Això a banda, el govern espanyol accepta de desblocar les lleis que el govern del PP va dur al TC i de reunir la comissió bilateral Generalitat-estat, que no es reuneix del 2011 ençà.

Després d’aquesta galleda d’aigua freda, ve el torn de Torra. La conferència de premsa no es fa a la Moncloa, sinó a la seu de la Generalitat a Madrid, a la sala d’actes de la llibreria Blanquerna. Un costum que va inaugurar Mas en aquella segona i estèril reunió amb Rajoy i que Torra vol mantenir, per sortir de la dinàmica autonomista i escenificar formes d’estat. La sala és la mateixa on un grup d’ultres va entrar a rebentar un acte de la diada del 2013. Per aquesta agressió van ser condemnats a quatre anys de presó, però no hi van entrar perquè tenen fills, com els dirigents independentistes empresonats. Aquesta vegada no hi ha feixistes, només periodistes.

Amb el llaç groc a la solapa, Torra ha provat de parlar del cantó positiu de la reunió: ha valorat la recuperació del diàleg i el fet que Sánchez hagi reconegut que Catalunya és un problema polític que cal resoldre políticament. És molt més que no mai havia fet Rajoy. És cert. Però en l’eix central de la reunió, el dret d’autodeterminació, no solament no hi ha hagut cap avenç sinó que, en paraules de Torra, les posicions són ‘allunyades del tot’. Pel que fa a presos polítics, cap novetat. I en la demanda d’aturar la judicialització de la política Torra ha vist Sánchez predisposat però sense concretar. Els únics acords, com ja havia avançat la vice-presidenta espanyola, han estat aixecar els recursos que el govern del PP va presentar contra lleis socials catalanes i convocar la comissió bilateral Generalitat-estat per negociar traspassos autonòmics. Un balanç migrat que Torra, en un optimisme incombustible, ha provat de compensar amb el fet que almenys amb Sánchez s’hi pot parlar de tot. Hi haurà una segona reunió entre tots dos presidents, que tampoc no té data, però que ja situa el debat a escala bilateral.

El president vol guanyar temps tot esperant que hi hagi una sortida política a l’autodeterminació de Catalunya. Venia a cercar diàleg i n’ha trobat, però de moment no ha aconseguit el fil d’Ariadna que el meni a la sortida del laberint polític català. L’única cosa que ha canviat és el Minotaure, que en lloc de mossegar, sembla que vol escoltar. No hi ha canvi d’etapa, hi ha canvi climàtic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any