Torra intenta d’asseure Puigdemont i Junqueras a la taula de diàleg

TEMA DEL DIA
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha proposat que la reunió de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol, que s’ha de fer la setmana que ve, sigui per videoconferència, per evitar la propagació del coronavirus. A la darrera reunió es va acordar que es faria a Barcelona durant el mes de març, abans de començar la campanya de les eleccions basques i gallegues, és a dir, dimecres de la setmana que ve o, a tot estirar, dijous. Enmig de l’epidèmia del coronavirus, que s’ha escampat molt a la comunitat de Madrid, on hi ha la meitat dels casos de tot l’estat espanyol, la Moncloa no descarta de suspendre-la, però el govern català maldarà perquè es faci per videoconferència.

Ahir, precisament, els caps d’estat i de govern de la Unió Europea es van reunir per videoconferència per decidir quines mesures prendria Europa per frenar el contagi de la malaltia. L’epidèmia fa canviar no tan sols els hàbits de treball de les empreses, sinó també els de la política, i les reunions que abans havien de ser presencials han passat a ser virtuals, sense que ningú no s’estranyi ni dubti de l’efectivitat. Naturalment, la proposta de Torra no és innocent. Fer la taula de diàleg per videoconferència demostraria que, si hi ha voluntat política, hi podrien ser presents per videoconferència el president Carles Puigdemont des de Waterloo i, si volgués, el vice-president Oriol Junqueras de la presó dels Lledoners estant. La Moncloa, que ensuma la maniobra, encara no ha respost a l’oferiment del govern, però es decanta per suspendre-la, precisament per no obrir la porta al sistema de videoconferència.

La composició de la taula de diàleg s’haurà de modificar igualment, perquè la representació del govern, juntament amb el president Torra i el vice-president Pere Aragonès, la completava el conseller d’Exteriors i Relacions Institucionals, Alfred Bosch, que ha dimitit aquesta setmana per un cas d’assetjament sexual del seu cap de gabinet. Les competències d’Exteriors les ha assumides provisionalment la consellera Teresa Jordà, tot esperant que hi hagi nou titular, per al qual sonen els noms del secretari general del departament, Aleix Villatoro, i l’ex-eurodiputat Jordi Solé. Però mentre ERC medita el relleu, també podria enviar-hi la consellera de Justícia, Ester Capella. Així mateix, hi assistirà Josep Maria Jové que, tot i ser membre de la taula, avui ha hagut de passar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè és processat pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. S’ha acollit al dret de no declarar, al costat de Lluís Salvador, també encausat.

El coronavirus no atura la justícia espanyola, de moment, però sí que pot aturar el diàleg, si finalment el govern de Sánchez no s’avé a fer la reunió. La foto d’una reunió virtual carregaria d’arguments Puigdemont, que aquests dies ha recordat que no va ser investit president després de les eleccions del 2017 perquè el parlament va descartar de fer-ho telemàticament. En aquell moment, aquesta possibilitat va ser desqualificada per poc realista o estrambòtica, però avui tothom troba normal que els caps d’estat o de govern de la UE es reuneixin virtualment.

Fins i tot, l’any passat, el Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar un article de la llei del president i del govern que permetia als òrgans col·legiats de la Generalitat, inclòs el consell executiu, de reunir-se per videoconferència. La sentència argumentava que per prendre decisions calia el ‘contacte personal’ perquè les reunions telemàtiques impedien la comunicació ‘no verbal’. Per rematar-ho, els magistrats deien que, ‘per més avançats que siguin els mitjans tècnics que s’utilitzin, una compareixença telemàtica no pot considerar-se equivalent a una compareixença presencial’. Tota l’argumentació era feta expressament per impedir la investidura de Puigdemont. La sentència és del 27 de març del 2019. En menys d’un any, la crua realitat l’ha desmentida. El TC va anunciar ahir que suspenia els plens pel coronavirus. Si hem de fer cas de la seva jurisprudència, en cas que es reuneixi virtualment les seves reunions no tindran validesa.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts convoquen un ple extraordinari pel coronavirus. El parlament valencià de moment no tanca. Ha acordat de suspendre el ple ordinari d’aquesta setmana i convocar-ne un d’extraordinari demà dedicat monogràficament a debatre la crisi del coronavirus. En aquest ple específic, hi compareixerà el president de la Generalitat, Ximo Puig, per informar de les mesures adoptades en relació amb la Covid-19, entre les quals hi ha la suspensió de les Falles d’enguany. Ho han decidit la mesa i la junta de síndics de les Corts, que han justificat la desconvocatòria del ple ordinari dient que calia garantir la pluralitat arran de l’absència d’un grup de la cambra. Els diputats de Vox van informar que treballarien de casa estant, tan bon punt es va saber que el dirigent del partit Javier Ortega Smith tenia la Covid-19. El president de les Corts, Enric Morera, ha avançat que si n’hi hagués cap cas a les Corts, el funcionament de la cambra s’adaptaria a la nova realitat amb el vot telemàtic o més mesures, ‘amb unitat, rigor i seguint els consells tècnics des dels organismes de Sanitat’. Morera ha explicat que el ple començaria amb una comunicació explicativa del cap del Consell i una fixació de posicions dels grups parlamentaris, primer el PP i Ciutadans, i després els grups del Botànic. Hi haurà torns de rèplica i clourà la sessió el president de la Generalitat. Segons Morera, el missatge d’aquest ple als ciutadans és que la cambra treballa. Com que és un ple de deliberació i no de votació, els diputats de Vox no podran participar-hi de casa estant. El ple l’ha sol·licitat el president de la Generalitat. En l’escrit, assenyala que vol exposar en un ple específic les mesures que pren el Consell per a evitar que pugi el nombre de contagiats i per garantir l’atenció integral dels qui tenen el virus. Així mateix, assenyala que vol plantejar com frenar els perjudicis que puguin afectar l’economia valenciana.

La llei d’Educació de les Illes rep nou-centes al·legacions. Una vegada acabat el període d’exposició pública, l’avantprojecte de llei d’educació de les Illes ha rebut un total de 946 aportacions procedents de 49 entitats, organitzacions i ciutadans particulars. La majoria d’al·legacions corresponen a qüestions lingüístiques, com ara les que reclamen de garantir que el català sigui un requisit per a la docència. Entre les entitats que han fet aportacions, hi ha els consells escolars de totes les Illes, les FAPA de Mallorca i Eivissa, les associacions de directors de secundària de Mallorca, Menorca i Eivissa, la FELIB, Docents pel Futur, Associació de Docents d’Eivissa, Feminisme a l’escola, la UNICEF i l’Institut d’Estudis Eivissencs. A més d’esmenes, també hi ha hagut propostes generals amb caràcter de reflexió o valoració i aportacions d’idees. Al costat del model lingüístic, hi ha aportacions sobre finançament, escola concertada, educació inclusiva i una àmplia varietat de qüestions, que van de la laïcitat fins a l’emergència climàtica, passant per la coeducació i l’educació física. La Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca estudia ara totes les aportacions per incorporar-ne el màxim possible a l’avantprojecte de llei. Després serà examinat al Consell Escolar de les Illes Balears abans d’arribar al parlament, on se’n farà el debat polític. El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha fet una valoració positiva de les aportacions presentades i ha refermat la voluntat que la llei sigui de consens.

La CUP dóna suport a la candidatura l’Alternativa a les municipals de Perpinyà. La CUP ha anunciat que dóna suport a l’Alternativa, una coalició que concorre a les eleccions municipals de Perpinyà de diumenge. També té el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya Nord i del Partit Comunista, entre més formacions d’esquerres. La CUP considera important la llavor d’un pol d’esquerres, ecologista i feminista ‘tant a les institucions com als carrers i que planti cara al feixisme al nord dels Països Catalans’. A la candidatura hi ha gent de moviments socials i de diverses organitzacions i partits de la ciutat de Perpinyà, com és el cas de Marta Serra Serra, professora de secundària vinculada a l’esquerra independentista.

Acció Feminista refusa la gestió subrogada a Andorra. La proposició de llei de la persona i la família que impulsa el govern preveu d’inscriure fills estrangers fruit de la gestació subrogada, com estableix la llei de reproducció assistida aprovada l’any passat. Acció Feminista insisteix a refusar-ho perquè això obre la porta a la compra-venda de ventres de lloguer. El col·lectiu feminista critica que el text prevegi la possibilitat d’inscriure qui acrediti una relació de filiació derivada de la gestació subrogada l’estranger. El govern assegura que ho fa per protegir els menors. Acció Feminista diu que el govern actua amb la mateixa ‘hipocresia’ que sobre l’avortament: no es permet a Andorra però sí que s’empara que es practiqui fora del país.

LA XIFRA
1.800 milions d’euros és l’impacte econòmic que tindrà la supressió de les Falles d’enguany, segons un estudi de la Universitat de València. Equival al 10% del pressupost de la Generalitat.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de març de 2004 hi hagué l’atemptat d’Atocha, a Madrid, amb tot de bombes col·locades en trens que s’acostaven a l’estació de Madrid – Puerta de Atocha. Hi van morir 192 persones i va haver-hi 1.400 ferits. El govern de José María Aznar va provar d’atribuir-lo a ETA, però havia estat obra de gihadistes.