Com preparar un fill amb neurodivergència per a la tornada a l’escola?

La tornada a l’escola pot ser complicada per a alumnes, famílies i professors, però acostuma a ser especialment delicada per als infants o adolescents que tenen alguna mena de neurodivergència. El començament d’un nou curs i la tornada a la rutina sempre són moments de canvis i incertesa, i això pot ser difícil de gestionar, especialment si no es planifica amb certa antelació. Els experts recomanen a les famílies que practiquin l’anticipació com a principi general per conscienciar aquests alumnes, més que no pas seguir una sèrie de passos molt detallats, que poden variar en funció de cada persona. Parlem amb Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora de la UOC, sobre com preparar aquests infants des de casa, per tal de rebaixar l’angoixa que pot sorgir en aquesta nova etapa.

Les diferències en cada cas

Primer, cal diferenciar entre les diferents condicions de cada alumne. L’experta explica que en els casos d’autisme s’ha de fer més èmfasi en la predictibilitat, l’anticipació. Pel que fa al TDAH, molts infants tenen dificultats de funció executiva, tot allò que té a veure amb planificar, organitzar-se o gestionar el temps, i, per tant, cal parar atenció a la preparació de la motxilla, els materials, les rutines concretes… “Cal que tingui recordatoris visuals, que fraccioni les tasques i sobretot que no li diguin: ‘Recorda-ho’, ‘Pensa-ho’, perquè precisament això és el que més li pot fallar. Li caldran eines perquè ho pugui tenir sense haver de recordar-ho de memòria.”

Els alumnes amb dificultats d’aprenentatge cal que revisin els materials i treballin des de l’ajuda i les expectatives que es posen sobre ells. “Cal evitar que la tornada sigui una acumulació immediata de fracassos, ha de ser una incorporació progressiva. Progressiva no pel que fa a les hores, sinó pel que fa a ajustar les demandes, el que realment pot fer”, afegeix la psicopedagoga. També alerta que no s’ha de donar per fet que els alumnes amb altes capacitats tindran una tornada fàcil, perquè també hi poden aparèixer dificultats. “Són nens molt rígids amb tot el que té a veure amb la flexibilitat, la frustració, la necessitat de repte i la motivació. Necessiten motivació de manera constant i s’ha de mirar d’avisar-los que això requerirà un temps.”

Anticipar espais, persones, rutines i imprevists

Aquesta anticipació o preparació per al curs convé començar a fer-la una setmana abans de començar les classes, generalment no cal més temps. “No es tracta tant que no hi hagi sorpreses com de donar eines per a poder-les gestionar”, explica la psicopedagoga. “No podem anticipar-ho tot, però sí que podem anticipar que poden passar coses que no havíem previst i tenir respostes preparades per a quan passin. Si l’escola o institut s’hi avenen, podem anticipar els espais de manera física o a través de fotografies: on serà la classe, el pati, el menjador… Si no, com a mínim, dur-lo a l’escola per poder-li ensenyar on serà la porta d’entrada, encara que ja la conegui. També és important anticipar persones. Fer-los recordar aquells professors que ja coneixen i presentar-los el tutor o tutora i també els companys o algun monitor, si és possible.”

També és important preveure les rutines i horaris i les demandes amb què l’alumne es trobarà. Repassar en què consistirà la rutina pel que fa al fet de vestir-se, esmorzar o preparar la motxilla i pensar en el trajecte que es farà, tant si és en cotxe com si és caminant, tant si va acompanyat com si va sol. “A més, cal abordar si hi haurà canvis respecte al grup, les demandes que se li faran sobre què haurà de portar i fer, què s’espera d’ell, si hi haurà soroll, gent, llums…”  Més coses que es poden preveure i anar adaptant són les rutines de son, els àpats i els temps de pantalla. També es pot parlar de tot allò que és positiu que li espera a l’alumne: què li interessa especialment enguany, quins amics es trobarà… A més, és positiu preguntar-li què necessita i dissenyar aquest pla de preparació d’acord amb ell.

És molt important anticipar els imprevists, que ben segur aniran apareixent, i els recursos que es poden utilitzar per fer-hi front. Per exemple, què pot fer si es perd: mirar l’horari, mirar un mapa, preguntar a una persona en concret… La idea és donar-li autonomia perquè sigui capaç d’anar encarant a poc a poc aquestes situacions que li produeixen angoixa. Una autonomia que haurà d’anar augmentant amb l’edat. Com més gran, més eines se li hauran de donar perquè sàpiga gestionar certes situacions ell mateix, per molt que tingui una dificultat. “Als adolescents també és bo dir-los: ‘Començaràs la setmana que ve. Què tal si et prepares una mica l’horari que farem o la motxilla?’ Cal donar-li responsabilitat en el procés. Hem de fer l’entorn predictible, però també donar eines perquè puguin gestionar allò que no es pot preveure. Anticipar no és sobrecontrolar.”

A més, en alguns casos cal tenir en compte el paper que poden jugar els pictogrames, els dibuixos o els símbols visuals que serveixen per representar conceptes i facilitar la comunicació i la comprensió als infants amb dificultats amb el llenguatge oral o escrit. Per a la tornada a l’escola, els alumnes que ja funcionen amb pictogrames a casa és adient que portin al centre aquells que els donen més autonomia. “Fer-los servir en un calendari per anar anticipant amb pictogrames què faran durant la primera setmana de curs els situa en l’espai i el temps i els rebaixa l’ansietat. També es poden marcar amb aquests dibuixos les activitats extraescolars. A les escoles els utilitzen a sobre de calendaris per orientar-los sobre què toca fer després del pati, per exemple. No cal esperar que des de l’escola els els donin, poden portar-los d’entrada per poder-los treballar amb tutors, mestres d’educació especial, orientadors…”

Poc temps per a preparar la tornada

Tots aquests consells poden seguir-se des de casa, però és complicat poder preparar-ho tot correctament sense la complicitat dels centres, i per això els professionals demanen temps i recursos. “A Catalunya, començar el curs el dia 8 fa que tinguem molt poc temps d’anticipació. Abans, la majoria dels centres miraven de fer aquesta preparació els dies previs a les classes. Als nens que ho necessitaven, se’ls donava vint minuts o mitja hora per a presentar-los el tutor, ensenyar-los la classe, el lavabo i el pati. Ara, com solament tenim una setmana, tenim poc espai per a fer tot això. Un professor que acaba d’arribar a un institut nou com ha d’acollir de manera adequada tot l’alumnat? Primer ha de situar-se ell i després citar els alumnes”, explica Pérez.

Malgrat tot, aconsella als pares que anticipin tot el que puguin des de casa i que entenguin que els fills necessitaran una incorporació progressiva. És normal que alguns infants estiguin més irritables, inflexibles i que refusin d’anar a l’escola. “Si això passa, potser és que la demanda que els fem és massa gran”, conclou. “Cal reduir la incertesa, reduir els canvis i els sorolls”. En determinats casos, és millor no acumular immediatament deures, extraescolars, obligacions i vida social per tal de reservar un temps de recuperació si es necessita. La primera setmana de curs es pot optar per no fer extraescolars.