El Gran Teatre del Liceu estrena una de les comèdies de la temporada, L’italiana in Algeri, en commemoració dels cent cinquanta anys de la mort del compositor italià Gioachino Rossini. El regista Vittorio Borrelli ofereix en el debut al Liceu un muntatge vistós i colorista, que es mantindrà fins el 23 de desembre. En total, seran nou funcions per a gaudir de l’esperit imaginatiu i de l’escumejant música rossiniana sota la batuta del mestre Riccardo Frizza, que torna al fossat del Liceu amb un estol d’especialistes en aquesta mena de repertori.

El públic del Liceu podrà gaudir de dos repartiments farcits de debuts. Descobertes com ara la de la mezzosoprano Varduhi Abrahamyan, el baix-baríton Luca Pisaroni i el tenor Maxim Mironov, tres veus molt cotitzades internacionalment i que trepitjaran el Liceu per primera vegada, s’alternaran en els papers d’Isabella, Mustafà i Lindoro amb Maite Beaumont, que debuta al Liceu, Simón Orfila i Edgardo Rocha, que també s’hi estrena. La resta de veus completen un repartiment de luxe: Giorgio Caoduro i Manel Esteve com a Taddeo, Sara Blanch com a Elvira, Lidia Vinyes-Curtis com a Zulma i Toni Marsol com a Haly.

L’italiana in Algeri és una obra que parla sobre l’alliberament femení. La protagonista, Isabella, és capaç de posar cada cosa a lloc enfront de la rudesa de Mustafà. A vint-i-un any, Rossini va aconseguir un triomf total amb aquesta farsa còmica en dos actes. Malgrat ser tan jove, va consolidar un estil personal, com a legítim hereu de l’òpera bufa del segle XVIII. Grans àries com ‘Cruda sorte’ d’Isabella i uns concertants esplèndids són alguns dels plats forts del concert.

L’òpera de Rossini és un dramma giocoso en dos actes, amb llibret d’Angelo Anelli. Es va estrenar el 22 de maig de 1813, al Teatre San Benedetto de Venècia. Dos anys més tard arribava a Barcelona, al Teatre de la Santa Creu, el 29 d’agost de 1815. Al Liceu no hi arribà fins el 23 de desembre de 1869. Unes dates nadalenques que repetí en la darrera representació, el 18 de desembre de 1982.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb