Toni Soriano, sobre la bronquiolitis: “Sobretot cal protegir els més petits de sis mesos”

  • Entrevista a Toni Soriano, pediatre i epidemiòleg de l'Hospital Vall d'Hebron i vocal de la junta de la Societat Catalana de Pediatria

VilaWeb
Txell Partal
26.11.2022 - 21:40
Actualització: 27.11.2022 - 11:45

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquesta darrera setmana s’ha parlat molt de la bronquiolitis. Molts mitjans han dit que una nova onada saturava les urgències. Però, realment, què ha passat? És tan excepcional, aquesta onada? En parlem amb Toni Soriano, pediatre i epidemiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron i vocal de la junta de la Societat Catalana de Pediatria, que treu ferro a la situació: “Això que vivim ara era habitual abans de la pandèmia.” Soriano posa molt d’èmfasi en la prevenció, sobretot en els nounats.

Es parla de col·lapse als hospitals per una onada de bronquiolitis entre infants. Quina és la situació, realment?
—No en diria col·lapse, hi ha una pressió bastant important tant en els hospitals com en l’atenció primària. Si hi hagués col·lapse, no et podria atendre. La situació d’ara ens recorda la d’abans de la pandèmia. Ens n’havíem oblidat una mica, però tant els sanitaris de la primària com els dels hospitals hi estàvem acostumats. Cada any teníem la típica onada epidèmica de VRS, que és el responsable principal de les bronquiolitis, tot i que normalment arribava més tard.

O sigui que el fet excepcional és que ha arribat abans.
—Sí, ha arribat unes quatre setmanes abans. El pic normalment era a mitjan desembre, però enguany a mitjan novembre ja teníem incidències molt altes.

Durant els primers anys de pandèmia el virus es va comportar d’una manera diferent?
—Sí, vam tenir un pic que ens va sorprendre a tots a final de la primavera del 2021. No ens ho esperàvem i va crear certa tensió en l’àmbit hospitalari. Però va ser un pic aïllat. Després en vam tenir un altre de molt lleu la tardor de l’any passat.

Aquests darrers dos anys, amb les mesures sanitàries per la covid, quasi no hi ha hagut casos. Per això ara n’hi ha més?
—Aquests dos anys hi ha hagut poca exposició a aquest virus, cosa que ha fet que hi hagi més població infantil que no hi ha estat mai en contacte. Això pot explicar la incidència tan elevada d’ara. Aquesta onada epidèmica de VRS supera les onades habituals d’abans de la pandèmia. Encara que també hi va haver pics semblants uns anys abans, com ara el 2015 i el 2007. Però com que no hem arribat al pic, no sabem fins on arribarà. El 2015 sabíem que cada any venia l’epidèmia i teníem uns mesos de tensió. Ara tenim més incògnites. Els infants que ja haurien d’haver-hi estat exposats s’hi exposen per primera vegada amb dos anys o tres.

Quan els infants s’exposen per primera vegada tenen més risc?
—El risc més important, com en totes les infeccions, és en la primera exposició. Si la tens amb molt pocs mesos de vida, és a dir, menys de sis, i a sobre formes part d’un grup de risc, com ara els prematurs i lactants amb alguna afecció de cor o pulmonar, el risc augmenta. Si passa en una edat més tardana, és a dir, a partir de l’any, es pot afrontar amb més recursos. Hi ha més capacitat de resposta en l’àmbit toràcic i de la mucosa. En les primeres exposicions, el teu cos no coneix el virus i, per tant, ha de posar-hi tot l’arsenal immunològic per poder afrontar-lo. Una segona, tercera o quarta exposició, que sempre hi són, en els virus respiratoris, es durà més bé. Tot fa preveure que tindrà menys gravetat. Però també s’ha de tenir en compte que hi ha factors virals, d’exposició i ambientals. Per exemple, fins fa relativament poc desconeixíem el factor de transmissió dels adults cap als lactants. Ara comencem a veure que hi ha infeccions respiratòries que afecten la població adulta, que pot encomanar els infants.

S’hauria de tenir cura especialment amb els nounats?
—Sí, cal insistir molt en la prevenció. Sobretot cal protegir els lactants més petits, els infants de menys de sis mesos. Ara que hi ha una incidència elevada és millor d’evitar llocs amb molta gent, sobretot espais tancats.

Com es fa, aquesta prevenció?
—Cal una bona higiene de mans. El VRS es transmet, igual que la grip i més virus respiratoris, per petites gotes que deixem a l’aire. Per tant, els infants es poden contaminar per l’aire, però també per les superfícies. Per això també és molt important de netejar regularment els espais on hi ha les criatures. També cal fer una bona ventilació i hem de ser conscients que quan esternudem o tossim, cal protegir la canalla i evitar de fer-ho davant seu.

La gran majoria d’infectats no necessiten ser ingressats a l’hospital?
—No, on més es nota aquest augment de casos és en l’atenció primària. Però quan hi ha tanta població infectada, tal com ha passat amb la covid, acaba impactant als hospitals i a les UCI. A principi d’any, es va publicar un article a The Lancet que deia que anualment hi havia trenta-tres milions d’infeccions per VRS, però que d’aquestes tan sols se n’hospitalitzava un 10%. No és gaire, però si una persona de cada deu s’ha d’hospitalitzar, es nota quan hi ha una incidència alta. És prou per a tensar el sistema. Ara, s’ha de tenir en compte que, d’aquests, molt pocs acabaran a l’UCI.

Som a punt d’arribar al pic?
—Ho analitzem amb els companys de la UPC. I segons els seus models és previst que arribem el pic la setmana que ve. Però no sabem com serà de gran. Com més dies passin més infants s’hauran exposat al virus, i, per tant, hi haurà menys població susceptible de ser exposada. Això, igual que amb la covid-19, farà reduir les infeccions. Però ara per ara no veiem que comencin a frenar-se. Tenim un nombre de casos que col·lapsa tant l’atenció primària com els hospitals. També s’ha de dir que arran de la pandèmia hem millorat la vigilància epidemiològica. Som en una situació diferent, perquè l’atenció primària detecta més bé els casos amb proves ràpides. Ara posem nom i cognoms als virus. Veiem més infeccions per VRS, però també hem de tenir en compte el factor de vigilància epidemiològica, que ha millorat molt. Tenim la informació en temps real de què passa amb la bronquiolitis.

Aquests dies que els mitjans n’han parlat molt ha vingut més gent a urgències?
—Totalment. Feu un efecte crida. No dic que sigui culpa vostra, però de vegades vols enviar un missatge de prudència o de prevenció i t’acabes llançant pedres a la teulada perquè causes més alarma. Per això és important d’insistir que la major part de pacients evoluciona bé, i que el percentatge que pot acabar hospitalitzat és molt petit. I sobretot que quan algú vegi un nen refredat, no sempre és bronquiolitis, hi ha més virus respiratoris circulant. I, per tant, el primer de tot ha de ser consultar l’estat del nen amb el pediatre de capçalera, si veiem que desemboca en una situació de dificultat respiratòria. Però sempre és molt progressiva, l’evolució. Rarament hi ha un canvi brusc en poques hores que causi una dificultat. Tenim marge, i, per tant, és millor consultar el professional de referència primer i després seguir les seves recomanacions.

Quan s’hauria d’anar urgències?
—No cal anar-hi. És millor anar al pediatre, i si cal ja us derivarà. Ara, tampoc no voldria col·lapsar els companys de l’atenció primària. És evident que el pediatre o infermer de pediatria que ha seguit aquell infant és qui sap més bé com respondre. No cal anar al CAP per qualsevol cosa petita, però sí que hi ha eines com ara les consultes telefòniques i telemàtiques que poden resoldre molt bé una primera consulta.

Quan s’hauria d’alarmar, un pare?
—Sobretot quan veiem que el nostre fill rebutja el menjar o quan comença a vomitar i no tolera res. Si passa això, sí que ens hem de posar en alerta. Però és una situació molt esporàdica, no és gaire habitual.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes