Toni Freixa va entrar al Barça amb Joan Laporta el 2003, va tornar-hi amb Sandro Rosell el 2010 però va topar amb Josep Maria Bartomeu, que el va destituir del càrrec de secretari de la junta. Tot amb tot, es va mantenir a la directiva, diu que per prendre consciència de les necessitats del club. A la campanya ha anat tenint cada vegada més protagonisme i això li dóna motius per aspirar a ser el candidat més votat dissabte.

—Digueu els tres motius principals pels quals el Barça necessita un canvi a la presidència.
—Doncs per fugir d’un model esportiu de fitxar galàctics i desatendre el model de la Masia. Per fugir d’un model de gestió presidencialista que porta riscs com el cas Neymar o el cas FIFA. I, sobretot, per exercir un lideratge institucional i una defensa ferma de la institució. Tenim un president que és molt tou i que no ha sabut superar els problemes institucionals ni els atacs externs que ha rebut el Barça.

Quin paper ha de fer el club en el procés que viu el país?
—El Barça ha de ser conscient del moment cabdal que viu el país. Ha de seguir el procés de molt a prop i amb molta consciència de la importància que té, però sense liderar-lo amb un discurs polític. El president del Barça no ha de fer un discurs de contingut polític, però sí que ha de ser conscient de la realitat del país i acompanyar el poble en la decisió que prengui.

—Si el país fes un pas endavant, el Barça s’hauria de posar al seu costat?
—Evidentment. Si el resultat democràtic a les urnes és que la majoria del poble de Catalunya vol la independència, el Barça ha de tenir-hi una posició a favor.

Què significa portar el nom de Catar a la samarreta?
—No ens ajuda a fer la nostra marca única i a distingir-nos de la resta. No podem tenir un patrocinador que no encaixa amb els valors que volem transmetre al món. Em preocupa haver sabut que la junta directiva de la qual he format part ha concedit un dret de tempteig a Catar. Tots cerquem una alternativa i resulta que Catar té l’última paraula. Però en el moment que nosaltres trobem un patrocinador alternatiu, el posarem a la samarreta i si Catar ens interposa una demanda ens defensarem. Aquest dret de tempteig no el dono per vàlid perquè no és aprovat per l’assemblea.

—Agustí Benedito diu que té un patrocinador que aportaria setanta milions d’euros i Laporta vol fer retornar Unicef. Vós teniu cap proposta?
—Treballem opcions, però la capacitat de negociació que es té des d’una candidatura no és la mateixa que la que es té quan s’està a la presidència. De moment no en tenim cap. Tenim converses obertes i la certesa que serà possible d’aconseguir-ne un. Però de moment no diem res.

'El president del Barça no ha de fer un discurs de contingut polític, però sí que ha de ser conscient de la realitat del país i acompanyar el poble en la decisió que prengui.'

—Tots els candidats parleu d’impulsar la Masia. Com es pot fer?
—Nosaltres creiem en un model de joc que és el que va iniciar Laureano Ruiz, el precursor de la Masia i que llavors van seguir Johan Cruyff i Pep Guardiola. Si som la candidatura més votada configurarem un comitè de savis, presidit precisament per Ruiz, i oferirem a Johan Cruyff si vol formar-ne part. A través d’aquest comitè controlarem els mètodes, el model, les rutines, els entrenaments, la nutrició, la formació personal i la formació acadèmica del planter. Aquest protocol el certificarem amb una empresa externa que ens donarà el segell Barça. Ho vàrem acordar ahir amb una enginyera alemanya, que és la mateixa que ha certificat els processos de gestió del Bayern de Munic. També crearem una escola d’entrenadors per formar els nostres educadors.

—Creieu que és imprescindible un nou estadi?
—Sí que ho és, però també és imprescindible gestionar amb responsabilitat i no portar a terme un projecte com Espai Barça sense comptar amb el pla de finançament ni un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. En definitiva, el que van aprovar els socis en referèndum és un conjunt d’idees que entenem que el Barça necessita. Però no hi ha les condicions per a portar-les a terme. Nosaltres primer volem obtenir un bon patrocinador, després començar converses amb l’ajuntament per aconseguir la modificació del Pla General Metropolità i llavors aconseguir que la reforma de l’estadi sigui possible.

—Per què no s’hi presenten més dones, a les eleccions del Barça?
—No te’n sé donar resposta. Sí que puc constatar que la dona està al mateix nivell de l’home i a vegades molt per sobre. Les hem d’animar i convidar-les que s’atreveixin perquè totes les seves opinions són molt importants. Jo, que he estat en diverses juntes directives i a la meva candidatura n’hi ha, he pogut constatar que les seves opinions són molt importants. És una qüestió de temps. Segur que a les pròximes eleccions en tindrem alguna.

—Creieu que la presidència del Barça és reservada als rics?
—No sé si tant a rics com a persones solvents i que mereixin la confiança dels bancs per concedir-los l’aval. És clar que s’ha de tenir una solvència professional i patrimonial perquè, al cap i a la fi, gestionar un club com el Barça pot requerir molta responsabilitat i ha de poder ser exigida algú que tingui aquesta solvència i que sigui mereixedor d’aquesta confiança.

—D’aquesta manera es pot barrar el pas a gent molt vàlida.
—Segur. A la nostra candidatura, com que tenim el benefici de no haver d’avalar perquè he format part de la junta sortint i ja he avalat durant tres anys, m’he permès el luxe de poder comptar amb gent que no té el requisit indispensable de ser ric, sinó ser competent i molt capaç. Certament, tenim un sistema que penalitza molt i que no ofereix les mateixes possibilitats a tothom.

—Vàreu formar part de la junta anterior durant més de quatre anys fins que vau ser destituït del càrrec de secretari. Per què no vau dimitir?
—El Barça no s’ha d’abandonar mai. No hi ha cap motiu per a dimitir pel fet que el president decideixi unilateralment deixar-te sense atribucions. Vaig quedar-me al servei del club per a tot allò que poguessin necessitar de mi. Es pot servir molt millor el club des de dins que no pas de fora. Això m’ha servit per a adquirir la consciència de quines són les necessitats del club i, d’una altra banda, exercir aquesta discrepància constructiva amb la junta. Sempre he donat la meva opinió encara que no coincidís amb la majoria. En aquest cas, la discrepància va ser penalitzada.

—No creieu que el fet d’haver format part de la junta anterior us pot perjudicar?
—No, al revés. Crec que sóc l’únic candidat que pot acumular tanta experiència i al mateix temps superar els ismes que representen les candidatures de Laporta i Bartomeu. Tinc molt bona relació amb totes dues i de segur que, si guanyem, arribarà la pau social al Barça.

—Coneixeu bé Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Creieu que van de bracet en aquesta candidatura?
—N’estic convençut. I la prova és que ni l’un ni l’altre no s’ha atrevit a negar-ho. És lògic. Tenen interessos comuns i al final el senyor Bartomeu és president perquè el senyor Rosell ho va voler. En cas que Bartomeu sigui president, em pregunto quin grau d’implicació tindrà Rosell en les decisions que prengui la junta. M’agradaria que Rosell donés la cara i m’ho respongués.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.