Ningú no sap exactament quina ha estat la xifra final, però sembla que l’acord supera els setze milions d’euros. Aquest és el preu que l’empresa Camper –dedicada sobretot a la fabricació de sabates, però també amb un peu al negoci hoteler– ha pagat per la discoteca mítica Tito’s del passeig Marítim de Palma, que fins ara era propietat del grup Cursach. Això fa que aquest sigui el primer estiu sense el temple de la vida nocturna palmesana en marxa –l’any passat, el tancament era causat per la pandèmia; ara, és definitiu. La discoteca es convertirà en pisos de luxe en un dels millors indrets de la badia de Palma, i així s’acaben gairebé cent anys d’història d’un edifici emblemàtic, per on ha passat el bo i millor de cada casa i que serveix per a traçar una panoràmica dels canvis socials i culturals que hi ha hagut a l’illa en tot aquest temps.

Tito’s va obrir com a sala de festes el 1923, quan el turisme era pràcticament inexistent a Mallorca i, en tot cas, era de gran luxe. Certament, hi havia vingut un gran viatger, l’arxiduc Lluís Salvador, i l’illa havia acollit la seva cosina Sissi, l’emperadriu d’Àustria i Hongria. També s’havia obert el Gran Hotel –obra modernista de Domènech i Muntaner i actualment seu de la Fundació La Caixa– però el turista encara era incipient i abundava més el viatger. La sala de festes ideada per Antònia Jaume i Antoni Capllonch va obrir amb unes quantes dificultats, però van aconseguir de mantenir-la durant més de trenta anys.

Va ser una època d’esplendor i glamur consolidat a poc a poc. El 1934 hi va actuar en directe Marlene Dietrich, que ja era un mite del cinema, i el 1955, l’any en què es va estrenar la terrassa coberta, hi van anar Errol Flynn, Ava Gardner i l’escriptor Robert Graves, entre moltes personalitats més. Flynn va estiuejar a Mallorca a bord del iot Nixe, que va estar amarrat al Club Nàutic de Palma. Aleshores, l’entrada principal donava a la plaça d’en Gomila, el centre neuràlgic de la vida nocturna a Palma, al cor del Terreno, el barri d’estiueig. Ací, precisament, l’hivern del 1915 al 1916 s’hi va instal·lar l’escriptora nord-americana Gertrude Stein amb la secretària i amant Alice B. Toklas, tot fugint de la Primera Guerra Mundial. Va recomanar Mallorca a Robert Graves amb la mítica frase: “Mallorca és perfecta si pots resistir el paradís.” I, és clar, l’escriptor britànic el va resistir, es va instal·lar a Deià i va tenir convidats tan famosos com la parella d’actors. A la plaça Gomila hi havia el restaurant El Patio, cita obligada per a sopar abans d’anar a veure espectacles a Tito’s.

L’any 1957 un empresari rus, Magalof, va decidir de comprar la sala i fer-se la casa a sobre. D’aquesta manera va néixer el Tito’s modern, promocionat com a primer club nocturn de l’illa i focus d’atracció per als turistes de masses que ja omplien els autocars per anar a la sala de festes on, si tenien sort, podien coincidir amb els grans personatges de l’època. Diuen que els veïns de la plaça d’en Gomila treien les cadires al carrer per veure qui passaria per davant aquella nit: de Charles Chaplin a Grace Kelly van veure espectacles a la sala de festes.

Els anys seixanta, l’únic local que podia fer ombra a Tito’s a la zona era Jack el Negro, que era en un dels molins de Sant Magí i on es reunia una bona part de la jet-set local. La llegenda explica que el músic Bert Kaempfert (1923-1980) es va inspirar aquí per retocar un tema d’Ivo Robic i compondre la mundialment famosa “Strangers in the night”, perquè veia que tots els qui coincidien en aquesta sala de festes eren perfectes desconeguts. Però en realitat no es feien gaire la competència perquè molts dels qui començaven la nit a Jack el Negro l’acabaven a Tito’s.

El 1968, l’any de totes les revolucions possibles i de totes les utopies que no van acabar de quallar, Tito’s va pintar la cúpula de negre i va encarar el tardofranquisme com un espai de llibertat que, en general, afectava tot el passeig Marítim i la platja de Palma gràcies a la permissivitat del règim amb el turisme. La prova és que, dos anys abans, Jimmy Hendrix havia actuat per inaugurar un local anomenat Sgt’s Peppers –com la cançó dels Beatles. Finalment, el 1985 es va convertir en la macrodiscoteca que era ara gràcies a l’impuls de Bartomeu Cursach, el seu darrer propietari i home fort de la nit illenca, que ara ha hagut de vendre la discoteca pels seus problemes judicials i per la crisi econòmica causada per la pandèmia, que ha afectat de valent el sector del lleure nocturn.

Els anys vuitanta era el moment d’eclosió màxima de les grans discoteques i Tito’s va ser capdavantera, amb les sessions de punxadiscs de moda i com a centre d’atracció per als vips illencs –i també per als forans. Va passar a tenir l’entrada principal al passeig Marítim, amb els ascensors de vidre que no paraven d’anar amunt i avall, i va sobreviure tots els intents de fer-li competència. Luna –després reconvertida en Pachá–, ben a prop, no li va poder fer ombra, ni tampoc cap de les discoteques de la platja de Palma, com ara Zorbas i Joy. L’única macrodiscoteca que podia competir amb Tito’s era BCM de Magaluf, també de Cursach, i en menor mesura, la discoteca Menta, al port d’Alcúdia, un dels grans referents de la part forana. Però BCM i Tito’s eren dues menes de discoteca totalment diferents. A Magaluf, hi anava un turisme de sol i platja atret pels concursos masclistes de “Miss samarreta mullada”. A Tito’s, hi continuava anant la flor i nata de l’illa, en un record de quan s’exigia americana i corbata als homes per accedir-hi.

A mesura que passaven els anys i el turisme a Mallorca s’anava degradant amb dues zones ben diferenciades –la platja de Palma per als alemanys i Calvià i Magaluf per als anglesos–, Tito’s resistia amb una oferta puntera de música, atraient turistes, però també un públic local ben fidel a la seva discoteca. T’hi podies trobar des de cantants de moda fins a futbolistes del Mallorca, jugadors de golf i polítics locals fent una copa. Aquest era el mèrit de la discoteca més antiga de Palma, que aglutinava tothom, d’edats ben diferents i amb un cert poder adquisitiu, però també els rics més rics del món, com per exemple el traficant d’armes Adnan Khaixoggi, que atracava el seu iot Nabila al club de mar i pujava sovint a Tito’s. El iot era considerat el més bell de la Mediterrània i deien que tenia les aixetes dels lavabos d’or. El va acabar comprant Donald Trump.

Potser aquesta compra és un símbol perfecte de la degradació del turisme illenc, que va passar dels viatgers al turisme de masses dels anys seixanta i al tot inclòs del nou mil·lenni. La discoteca Tito’s ho ha anat veient tot fins que la seva llum s’ha apagat. Tanmateix, la desaparició no és definitiva del tot. El grup Cursach encara té la marca i pensa aprofitar els baixos de BCM per a instal·lar aquesta discoteca. D’aquesta manera, en un sol local hi haurà concentrades les dues naus capitanes del grup nocturn. Qui vulgui recordar els vells temps, podrà comprar un dels pisos que promourà Camper, que amplia el negoci transformant els darrers cent anys de la badia de Palma.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.