La visió femenina i universal del ‘Tirant lo Blanc’, al Teatre Rialto

  • Fins el 26 de gener s'hi pot veure aquesta adaptació moderna del clàssic de Joanot Martorell

VilaWeb
Fotografia: Marcos Bañó.
Redacció
09.01.2020 - 17:00
Actualització: 09.01.2020 - 18:20

El cavaller Tirant lo Blanc oscil·la entre el món bèl·lic i polític, governat pels homes, i el món de l’eròtica i l’amor, governat per les dones, i rep ferides de totes dues bandes. El clàssic de Joanot Martorell tracta de temes universals amb uns personatges que encara ara tenen vigència, sobretot els femenins, com ara Carmesina, Plaerdemavida i la Vídua Reposada, que malden per esquivar la repressió sexual imposada per la moral cristiana i el llinatge. Precisament aquesta visió femenina del Tirant lo Blanc és la que ha volgut realçar el muntatge teatral Tirant, que es pot veure al Teatre Rialto de València fins el 26 de gener.

L’obra ha estat adaptada per Paula Llorens, que per aquest text va rebre el premi a la millor versió als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2019. Llorens ha respectat al màxim la llengua del segle XV, segons que va explicar, perquè té una gran sonoritat que volia que arribés al públic. La directora de l’espectacle, Eva Zapico, ha volgut actualitzar el clàssic col·locant-lo en un escenari d’època neutral i explorant-ne l’univers visual: les batalles, els sons, les llums, la mar, la terra, les textures, la sang… La trama es modernitza amb la narració simbòlica de moltes parts del text gràcies a la imatge, però defugint l’adaptació històrica del relat.

Fotografia: Marcos Bañó.

Tirant lo Blanc és considerada la primera novel·la moderna, i aquesta modernitat és la clau per a contemporitzar-la sense perdre’n l’essència. Els personatges que hi apareixen són universals, tracten de qüestions tan humanes com la sexualitat i l’amor, la gelosia, el poder… L’eix principal d’aquesta adaptació és la dualitat entre l’amor i la mort. Els personatges femenins, sobretot Carmesina i la seva pugna entre el desig i el deure, en són el motor principal.

L’espectacle és una coproducció de l’Institut Valencià de Cultura i la Compañía Nacional de Teatro i ja va pujar a l’escenari del Rialto el febrer de l’any passat. Després d’haver voltat per teatres del País Valencià i haver fet una estada a Madrid, ha tornat a València abans de tancar la ronda a Alcoi, Vila-real i Palma.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any