Tiana Negra
La fotografia de la família 'negrota' que es fa any rere any.

El festival de novel·la negra en català, Tiana Negra, arriba al setè any, marcat pels canvis que hi haurà en la direcció. Sebastià Bennasar, que l’ha coordinat d’ençà del primer any, deixarà el càrrec per poder-se dedicar a unes altres feines professionals. Qui el substituirà és un misteri que es revelarà dissabte, dia 19. De moment només se sap que serà una dona amb bastants coneixements en el gènere negre. Tot i que no s’ha confirmat de cap manera, hi ha rumors que apunten a Anna Maria Villalonga, ara que ja s’ha acabat l’any Pedrolo, del qual ha estat comissària. També serà el darrer any en què Ester Pujol, batllessa de Tiana, en serà l’amfitriona, perquè ha anunciat que a la primavera no es tornaria a presentar. El festival tancarà així un cicle venturós de set anys en què Pujol va encarregar a Bennasar que muntés el certamen i ell va acceptar l’encàrrec.

Enguany la figura homenatjada serà l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta. És una de les autores cabdals de la novel·la negra catalana a casa nostra. Bennasar diu: ‘La seva transcendència va molt més enllà de la narrativa de gènere, perquè ha escrit per a infants i joves, ha fet novel·la per a adults, ha escrit assaig, és investigadora i professora universitària… És a dir, és una dona de lletres total.’ Tot i això, cal remarcar que també ha actuat de baula entre la generació que va escriure novel·la negra en l’època daurada de mitjan anys vuitanta i començament dels noranta i la generació actual. Per exemple, va passar de publicar a la Negra de la Magrana a emprendre una nova sèrie negra amb Llibres del Delicte.

La signatura del cartell, tota una tradició.

Divendres, dia 18, és previst de fer un altre homenatge, a Teresa Jové, la degana de la novel·la negra, que publica llibre a Meteora, en què recupera el personatge Planagumà i l’època del segle XVI que tant domina. Serà un homenatge no presencial, a càrrec de l’editor, Jordi Fernando. El lliurament del sisè premi Memorial Agustí Vehí a Joan Carles Ventura per la novel·la Digueu-me Fletxa i la presentació de Magret i els anarquistes, de Francesc Puigpelat –guanyador del premi de l’any passat– tancaran la part institucional.

El dissabte, dia 19, arrenca amb un programa força atapeït, que alterna la presentació habitual de novetats amb taules rodones més concretes i específiques. Enguany es focalitzarà l’aportació dels escriptors valencians a la renovació del gènere negre. Hi participaran Francesc Bayarri, que amb les seves investigacions sobre els atemptats contra Joan Fuster parlarà de la no-ficció i el periodisme com una de les vies per a ampliar el panorama actual; Vicent Borràs, que en la novel·la sorprenent Què saps de Vidal Palau?, publicada per Bromera, fa una indagació sobre els rastres de la identitat, la memòria històrica i la memòria literària; Juli Alandes, autor molt consolidat aquesta darrera dècada, que sempre aporta una mirada diferent i lliga els afers locals als grans corrents de moviment internacionals; i Joan Carles Ventura que farà una explicació sobre l’humor i la memòria dels fets contemporanis i com poden ajudar a construir un discurs negre diferent.

Un altre moment esperat del dissabte a la tarda és el de la conferència del professor de la Universitat de Salamanca Àlex Martín. Martín, una presència habitual del festival, s’ha destacat cada any descobrint un autor imprescindible del gènere i molt sovint també participant en els actes centrals del festival. Aquesta vegada parlarà de l’estat actual de la novel·la negra catalana, per explicar que no és or tot el que lluu, des d’una posició crítica, imprescindible en aquests moments en què, potser erròniament, es torna a parlar de boom de la novel·la negra en català.

També hi ha espais per a entrevistes en profunditat.

I, és clar, haurem d’estar molt atents a la cloenda internacional. En aquest cas és Francisco Moita Flores qui ocupa el lloc estrella. Aquest autor portuguès –un dels més consolidats de la seva generació– arriba a casa nostra després d’haver-se traduït Estrella Polar a la col·lecció ‘Lo Marraco Negre’, de Pagès Editors. Bennasar explica: ‘Hi ha uns pocs autors portuguesos que enamoren a la primera lectura i aquesta novel·la va ser d’enamorament immediat. Per això no vaig parar fins a aconseguir una editorial que la volgués traduir.’ Serà un final de festa perfecte per a aquests set anys.

Si fem una mica de balanç, veurem que quan es va inaugurar el Tiana Negra a Catalunya només s’hi feia un altre festival de gènere: BCNegra. Avui es manté la gran cita barcelonina, es fa Tiana i a més a més han florit festivals a les Borges Blanques, l’Espluga de Francolí, Lleida, Bossòst, Lloret, Cubelles, Bellvei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell i Vilassar de Mar; a més dels de la resta dels Països Catalans: Palma, Ontinyent, Morella, Castelló, Valencià, Alacant i esporàdicament Vinaròs tenen un festival o jornades negres. En el cas dels de petit format, molts s’han inspirat directament en el model d’èxit del Tiana Negra, que garanteix uns mil assistents l’any i una venda sostinguda de més de dos-cents exemplars per cada certamen.

Això, del punt de vista dels festivals. Si mirem com ha incidit el Tiana Negra en el desenvolupament de la indústria cultural del país, veurem que comptem amb la col·lecció Crims.cat de l’editorial Alrevés; amb l’editorial Llibres del Delicte i amb la col·lecció ‘Lo Marraco Negre’ de Pagès Editors, que publiquen regularment novel·la negra en català, a banda els títols que es puguin trobar esparsos en les altres editorials. També s’ha engegat recentment la biblioteca Andreu Martín a l’editorial Eefados. Abans de Tiana Negra no hi havia cap d’aquestes iniciatives o algunes en són paral·leles. I el festival s’ha consolidat com la porta d’entrada a l’any negre, de manera que algunes editorials ja programen títols per tal que estiguin llests per a la trobada a la vila del Maresme.

El tercer fenomen important que ha aportat Tiana Negra és que ha fet més visibles els escriptors de novel·la negra en català, que ara apareixen més sovint als mitjans de comunicació, entren amb més facilitat al circuit de clubs de lectura i tenen més festivals i tribunes on poden mostrar la seva creació. Bennasar explica: ‘En aquests moments tenim una qualitat mitjana força alta, la qual cosa no vol dir que no es facin novel·les molt dolentes i que es col·loquin amb l’etiqueta de negres. Això desprestigia totes les altres. També en tenim de molt bones perquè alguns autors van arribant al cim de la seva trajectòria. Passa que aquests darrers temps ens han envaït amb nòrdics de tercera o quarta fila i els lectors d’aquí no han tingut l’oportunitat de tastar els bons llibres que fem els escriptors del país. També ha passat sovint que mals llibres negres han tingut inexplicablement ressò a la premsa i el lector ha arribat a llibres molt dolents mentre que li han passat per alt els bons, i això també ens ha anat en contra. Però certament, poques vegades la novel·la negra en català havia arribat al nivell d’ara i Tiana Negra hi ha ajudat, perquè ha creat comunitat i xarxa, hi ha hagut debat entre autors, editors i lectors’.

El Tiana Negra d’enguany, doncs, tanca una etapa per obrir-se a una nova direcció i a un nou equip de govern, passi què passi després de les eleccions vinents. Però hi ha una reflexió que hauríem de fer tots plegats: continua essent necessari que el festival pioner de la novel·la negra en català existeixi, que tingui aquests bons resultats de públic i que sigui un mirall per a molts altres festivals. La cultura popular en la nostra llengua ha de continuar essent un dels pals de paller en la construcció del país i per això aquest festival referencial ha de mantenir el seu esperit en el futur.

Sobre els motius del relleu i les noves experiències professionals, Bennasar explica: ‘Un dels fets que han influït en la presa de la decisió és el final del mandat de la batllessa que va encarregar el projecte. Si ella plega, potser és un bon moment per a fer-ho jo també, no eternitzar-me en el càrrec i que aquest equip que va aixecar del no-res un somni, que era el de tenir un festival per als autors que escriuen en català, acabi la seva feina en un moment d’èxit.’ I afegeix encara: ‘M’agradaria gaudir del festival d’una altra manera, des de l’altre costat, sense estar amb la tensió afegida de saber si arriben o no els ponents següents, per exemple.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb