“Hi ha moments que plore i uns altres que estic rabiós”: l’estremidor relat dels desallotjats pels incendis del País Valencià

Diversos testimonis que han estat desallotjats pels focs a la Vall d’Ebo i a Begís relaten com han viscut aquestes darreres hores

VilaWeb
EFE / Redacció
17.08.2022 - 19:24
Actualització: 17.08.2022 - 21:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els incendis forestals a la Vall d’Ebo (la Marina Alta) i a Begís (l’Alt Palància) continuen molt actius i centren els esforços dels cossos d’emergències del País Valencià. Tots dos focs van començar el cap de setmana. Uns quants veïns que han estat desallotjats relaten que han viscut amb “ràbia, tristesa i angoixa” els fets.

En Pau Vercher, un actor d’Alcalà de la Jovada, un dels dos pobles del terme municipal de la Vall d’Alcalà, ha viscut aquestes darreres hores amb molta incertesa. “Dissabte quan vam veure l’incendi sabíem que la situació era un desastre, però no ens imaginàvem què passaria l’endemà.” Quan l’incendi va créixer i el foc ja era a escassos quilòmetres, la Guàrdia Civil els va desallotjar a corre-cuita. “Vam ser el primer poble desallotjat. Ni Ebo ni cap altre, va ser tot molt estrany i sobtat”, relata. “Hi ha moments que plore i uns altres que estic rabiós, el meu estat anímic va canviant”, diu, i explica que es comuniquen amb bombers coneguts i amb veïns que els donen informació.

“Les autoritats pertinents no ens saben dir res”

Vercher diu que tot va anar de manera desordenada. “Ens deien que anéssem a Margarida, és a dir, en direcció contrària al foc. Hi vam anar, però no hi havia ningú, ni Protecció Civil”, lamenta. Una volta allà, ell se’n va anar a casa els pares. És habitual que els qui viuen en pobles petits tinguen altres habitatges a prop. “El poble no és el nostre primer habitatge perquè allà no hi ha feina. Vivim en altres llocs, però venim sempre que podem.” Ell ara és a Alcoi, a casa els pares, però altres veïns han anat a Muro o a Pego. L’única informació que tenen ara mateix són els comunicats que cada dia fa el consistori. “Les autoritats pertinents no ens saben dir res”, critica. També lamenta que els pobles petits passen molt desapercebuts. “Alcalà de la Jovada s’ha quedat al mig de tot el foc que hi ha ara, de tot el perímetre. El foc s’ha escampat per tots els costats.”

“Ara tothom se sorprèn”

També lamenta que ara tothom se sorprenga del que ha passat, perquè creu que els ajuts públics no han estat a l’altura. “A l’hora de netejar camins, per exemple. Si tu has de netejar tots els camins forestals per totes les herbes que han crescut a la primavera i que a l’estiu s’assequen, ho fas a l’octubre, que és quan no hi ha tants incendis… Nosaltres no busquem culpables, però algun moment ha de ser un precedent perquè es mire el món rural d’una altra manera.”

“Sent molta ràbia i impotència”

César Monzonis, un altre veí de Benimassot, un dels municipis del Comtat també desallotjats pel foc, relata que ha passat de la por a l’agraïment a tots els veïns que acullen els desallotjats. Monzonis explica que va arribar a Balones amb una motxilla i prou, tot i que ara la Guàrdia Civil permet que els veïns agafen més pertinences per a la família. Diu que sent “molta ràbia i impotència”, però ha volgut agrair la tasca dels cossos d’emergències i als veïns per l’ajut.

Per la seva banda, Francisco Soler, resident de Balones que ha acollit quatre persones desallotjades de Benimassot, explica que van arribar en circumstàncies desagradables. “Per això utilitzem l’empatia, fa que tot siga molt més fàcil.” Soler també ha remarcat que la solidaritat de Balones ha estat immensa. “Si ens passàs a nosaltres, ells farien el mateix per nosaltres, n’estic segur.”

“La sensació ha estat horrible, no ho desitge a ningú”

Els desallotjats per l’incendi forestal de Begís, que han estat traslladats al pavelló de Viver, han viscut les darreres hores amb por, tristesa i nervis per tot allò que han hagut de deixar enrere, però també estan agraïts perquè es troben bé. Una de les veïnes desallotjades, la Natividad, relata que quan la Guàrdia Civil els va ordenar que se n’anessen del càmping on era, li van deixar vint minuts per a recollir les coses però no va poder agafar res de tants nervis com tenia. La Vilma, desallotjada juntament amb el marit i la néta de cinc anys, explica que van agafar tot allò que van poder. “La sensació ha estat horrible, no ho desitge a ningú.”

La Josefa, veïna de Viver, també ho va viure amb molta angoixa “perquè el foc, ahir a la vesprada, va ser impressionant, pintava molt malament”. I en José Miguel, un veí que dinava quan el van desallotjar de Begís, només es va poder endur una maleta i no sap quan podrà tornar a casa ni què s’hi trobarà allí.

Un altre desallotjat és l‘Antonio, que quan va arribar al càmping de Viver li van dir que el foc era a catorze quilòmetres i que no hi havia motiu de preocupació. Però a la vesprada la situació es va complicar i van haver d’anar-se’n. “Va ser un moment molt agònic, però estem tots bé. Al càmping només hi hem deixat coses materials, el més important és que estem fora de perill.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes