Ocupació de l'aeroport de Barcelona promoguda pel Tsunami Democràtic. Fotografia: Albert Salamé

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El jutge Manuel Garcia Castellón, que dirigeix l’anomenada operació Judes contra l’independentisme de base, ha inclòs a la causa les mobilitzacions postsentència organitzades per l’ANC, el Tsunami Democràtic i els CDR. L’operació Judes es va fer pública el 23 de setembre de 2019 amb la detenció de nou persones acusades de pertànyer a una suposada organització terrorista que preparava una reacció violenta a la sentència. Aquest suposat pla no es va activar mai, però això no ha impedit que, segons que explica el portaveu d’Alerta Solidària Xavier Pellicer, el jutge hagi ampliat la investigació a quatre persones més per haver participat en les mobilitzacions i tenir relacions personals amb els primers acusats: ‘La investigació continua més enllà del 23 de setembre. Hem tingut accés a un volum que explica que els fan seguiment i que diuen que els poden situar en certes mobilitzacions postsentència. Arran d’això fan l’escrit per citar-los i els acusen d’integració terrorista per aquests elements.’

Avui han anat a declarar els quatre nous encausats –Esther, Sònia, Rafael i Queralt Casoliva, tinent de batlle de la CUP de l’Ajuntament de Sentmenat– a més de David Budria i Clara Borrero, detinguts el 23-S però que fins ara no havien declarat davant del jutge. Tots han sortit en llibertat amb càrrecs sense mesures cautelars, encara que en el cas de Sònia i Rafael, la seva vista ha quedat postposada al 6 de juliol per una qüestió de disponibilitat dels advocats. En un origen, l’Audiència espanyola els havia citat el 18 de juny a Madrid, però després d’un recurs de la defensa la vista es va canviar per declaracions telemàtiques als jutjats de Sabadell i de Mollet del Vallès.

Alerta Solidària diu que l’element de pes que apareix a les citacions judicials és haver participat en diverses mobilitzacions contra la sentència. Aquells dies es va saber que l’Audiència espanyola investigava per terrorisme Tsunami Democràtic, i el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande Marlaska, va advertir públicament que acabarien sabent qui hi havia darrere. Mesos després, encara no hi ha hagut cap citació dels suposats impulsors del Tsunami Democràtic ni cap detenció, i qualsevol operació judicial en aquest sentit està sota secret de sumari. Amb tot, Xavier Pellicer no creu que el jutge hagi fusionat les dues causes perquè la instrucció és pràcticament tancada. ‘Tret que ens diguin el contrari, aquest cas quedarà amb aquestes tretze persones investigades’, diu.

A més, denuncia que la defensa no ha pogut accedir a l’escrit de la fiscalia que motiva les acusacions als quatre nous encausats, cosa que els ha impedit de presentar un recurs sobre els fets que els adjudiquen. Això s’afegeix a les irregularitats ja denunciades per la defensa, unes actuacions que segons ell ‘posen molt en dubte el procés’.

Citats a declarar deu mesos després

David Budria i Clara Borrero van ser els únics detinguts el 23-S que no van passar a disposició judicial i, per tant, no van entrar a la presó. Han hagut de passar deu mesos perquè declarin davant del jutge, un fet que tots dos afronten amb estranyesa. Si bé és una pràctica permesa per l’ordenament jurídic, no és habitual que en una operació planificada per a detenir persones acusades de terrorisme els detinguts no es posin immediatament a disposició judicial. ‘La citació és un tràmit que s’hauria d’haver fet fa temps, la cosa estranya, dins les incongruències que té el cas, és que fins ara no ho havien fet’, diu Pellicer.

Després d’haver passat mesos a la presó de Soto del Real, alguns dels quals en règim d’aïllament FIES, el jutge va permetre de sortir de la presó a Jordi Ros, Xavier Duch, Germinal Tomàs, Eduard Garzón, Ferran Jolis, Txevi Buïgas i Alexis Codina. És per això que Budria es mostrava confiat en la declaració d’avui: ‘No tindria sentit que ens empresonessin perquè els altres companys són fora, però sempre hi ha el neguit i l’angoixa de saber què passarà. No saps mai com s’aixeca, aquesta gent, ni què poden pensar o pretendre.’

Tot i el pes de tenir una acusació de terrorisme, Budria diu que ha continuat la seva vida quotidiana com ha pogut, ‘participant en totes les manifestacions, donant la cara i sense amagar-nos’. ‘Què he de fer? M’oblido de totes les meves conviccions i els meus ideals? No puc fer-ho. Hem de continuar, no tenim més remei. Si ens quedem a casa, ens guanyen.’

David Budria: ‘Em preocupa com em tornaran a venir a buscar’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.