A quina distància som de la independència?

  • Cinquanta persones de referència en els àmbits d'actuació respectius responen numèricament a la qüestió següent: 'Del 0 al 100, en quin punt es troba Catalunya en el camí cap a la independència?'

VilaWeb
Redacció
02.01.2017 - 02:00
Actualització: 01.02.2017 - 20:39

L’avenç cap a la independència es pot mesurar amb dades objectives, amb fets consumats i amb passes superades del full de ruta, però també té una dimensió perceptiva i, per tant, subjectiva. El termòmetre de la independència és una bona eina per a determinar en quin punt som del camí cap a la creació de la Catalunya independent i poder veure els matisos de la diversitat d’opinions raonades. Hi participen cinquanta persones de referència en els seus àmbits d’actuació. Des de pensadors, escriptors, columnistes i analistes, a activistes destacats, passant per col·laboradors habituals de VilaWeb. Cadascú marca un punt entre el 0 (destrucció del país) i el 100 (independència) i raona breument per què creu que som en aquest punt.

Aquest sondatge no té cap pretensió de ser científic, perquè encara no sabem quin final tindrà el procés ni quantes passes caldran per a completar-lo, però sí que servirà per a obtenir una percepció de l’estat d’ànim general. Per aquest motiu, la valoració es renovarà cada mes fins a arribar a la independència, perquè els lectors puguin percebre com es va avançant, en un any que es preveu definitiu.

Alabajos, Pau – Músic 
65% «Amb mesures com el trencament del diàleg i la politització de la justícia, l’estat espanyol ha provocat un abisme amb Catalunya. El procés serà més lent o més ràpid, però va dirigit cap a una única direcció.»

Albinyana, Pep – Periodista
70% «Em sembla que l’agulla imaginària pot apuntar a aquest nombre. I això no vol dir tan sols que ja s’ha fet més de la meitat del camí, sinó la part més costosa: s’ha arrencat i s’ha començat a impulsar un projecte amb tot en contra. Vist així, el 30% restant ha de discórrer amb més velocitat, per inèrcia i per la necessitat cada vegada més urgent de fugir d’un viatge al passat en què s’ha convertit la política espanyola.»

Altaió, Vicenç – Escriptor i pensador
100% «La gent que treballem en el món de la cultura som escèptics de mena i sabem que la voluntat és el motor de canvi. Ara mateix tenim la voluntat social, cultural i política, fet que no havia succeït mai. Per una altra banda, la voluntat transforma la realitat i aquesta és que la independència ja la tenim. Només ens falta administrar-la, i això és un problema jurídic.»

Antich, Xavier – Filòsof
51% «Hem passat un moment clau –que ja ens situa a l’altra banda: 51. I ho penso perquè s’ha generalitzat la sensació respecte a la seguretat que el referèndum es farà; hi ha un acord parlamentari bàsic sobre la llei de transitorietat jurídica; i som a prop del punt crític que legitimarà –amb un molt ampli suport: per la irracionalitat, la quantitat i la magnitud simbòlica dels processos judicials i repressius en marxa– la desobediència institucional.»

Bertran, Lloll – Actriu
80% «Pel que fa al govern, els partits que li donen suport i la majoria del poble de Catalunya, crec que la independència ja és a tocar. Però el monstre de Ponent i els botiflers de dintre casa, que fan servir tots els jocs bruts antidemocràtics que tenen a l’abast, encallen el procés. Sóc actriu amb tendència a l’optimisme i crec que farem allò que hem de fer. Tal com canta Cole Porter: ‘Let’s do it!’ Va, fem-ho!»

Boatella, Dolors – Humorista
40% «Si 0% és el 1714 i 100% sortir al balcó de la Generalitat a proclamar la independència, jo diria que som al 40%, que seria just abans del referèndum (el 50%). A l’anomenada zona de desobediència, trencant ous per fer truites i treballant el dia de la constitució. Del 50% al 100% s’hi pot arribar tot d’una, només cal una majoria de vots pel sí en unes eleccions democràtiques.»

Bosch, Núria – Doctora en ciències econòmiques per la UB i membre del CATN
70% «No s’havia estat mai tan a prop de la independència, però fa falta ampliar la base social que hi doni suport i legitimar-se internacionalment per fer el referèndum, principalment si no és acordat. Aquests dos aspectes són essencials i s’hi hauria de dedicar el màxim de recursos i esforç en l’any que comencem.»

Burniol, Ramon – Membre de l’ANC del Berguedà
65% «Hi havia el temor de no poder fer el referèndum i no tenir reconeixement internacional. Cada dia veiem més reconeixement exterior i el dubte ja no és si es farà el referèndum; el dubte és si el guanyarem. Els indecisos marcaran el desenllaç, i l’actitud de la CUP fa que els indecisos es plantegin seriosament si un nou estat pot ser viable i estable.»

Calafat, Rosa – Lingüista
60% «Fa deu anys l’estelada, com a símbol i referent, no s’havia socialitzat. I fa menys els nostres representants al parlament no eren ‘apallissats’ per la justícia espanyola. Potser el 40% restant, més que quantitativament, implica un salt qualitatiu.»

Canal, Mireia – Membre de l’ANC del Berguedà
70% «Perquè hem superat algunes proves molt complicades tenint les eines que tenim i hem aconseguit que persones d’ideologies molt diverses apostin per la independència i es mobilitzin per aconseguir-la. Però el procés dura massa temps i mantenir el grau de mobilització que hi ha hagut fins ara es fa difícil; també hem donat massa oportunitats a l’estat espanyol per a contraatacar amb les seves armes (justícia, serveis secrets, manipulacions del relat…).»

Cardús, Salvador – Doctor en ciències econòmiques i membre del CATN
85% «El que era molt difícil d’imaginar era que es produís un canvi tan substancial en la societat catalana i que anés a l’alça deu anys. El projecte s’ha consolidat, ningú no s’ha cansat. Falta el tram final, però haig de dir que l’últim 15% és molt costerut.»

Casagran, Roc – Escriptor
75% «Si això fos un partit de bàsquet, podríem dir que arribem als minuts finals amb un bon marcador, però ara ens cal determinació i fermesa perquè no ens tremoli el pols a l’hora d’acabar la feina. I necessitem que tot el pavelló doni suport a l’equip, perquè el club és de tots.»

Codines, Rosa Maria – Presidenta d’Òmnium del Tarragonès
75% «No superarem aquesta barrera fins que no hi hagi un torcebraç, i amb els esdeveniments actuals no el veig enlloc. Érem al referèndum i tornem a ser al referèndum. Fem voltes en una sínia. Per trencar aquesta barrera ens fa falta voluntat.»

Colomer, Neus – Membre de l’ANC de Palafrugell
75% «Aquests últims anys s’ha normalitzat la idea que la independència de Catalunya és possible. És normal parlar-ne i es tracta com un fet factible. Hem ampliat la base social fins a aconseguir de tenir un parlament amb 72 diputats favorables a la independència que ja treballen per assolir la plena sobirania nacional.»

Coromines, Diana – Editora, escriptora i traductora
75% «Si quan s’aprovin les lleis de desconnexió el govern espanyol continua negant-se a pactar un referèndum, tindrem un nou marc legal per a convocar-lo, legitimitat a ulls europeus per a fer-lo (no s’entén la negativa de deixar votar i encara menys la persecució de càrrecs electes) i molts números per a guanyar-lo.»

Corrons, Jordi – President d’Òmnium Bages
70% «Perquè hem fet molts passos. Hem provat molts camins i això és bo perquè el procés ha anat madurant. Ens falta un 30% i l’hem d’assolir en poc temps, si tot va bé, al setembre. Però sabem que podria accelerar-se si s’intensifica el ritme del procés de judicialització. No podem ser rígids i caldrà modelar l’estratègia i els temps, al ritme dels esdeveniments.»

Cotarelo, Ramón – Catedràtic de la UNED
75% «Per tres factors diferents: perquè l’independentisme es manté unit i no s’ha dividit; l’estat espanyol no té capacitat de resposta i el seu sistema polític és completament desintegrat; i perquè tothom a Catalunya i a fora s’adona que la independència és una possibilitat real.»

Delgado, Manuel – Doctor en antropologia i professor de la UB
90% «La meva confiança no rau en el resultat d’un referèndum, sinó en la brutalitat de l’estat espanyol a l’hora d’impedir-lo, cosa que desencadenarà els esdeveniments i el reagrupament de les forces democràtiques al voltant de l’única sortida: la independència.»

Deulofeu, Joan – Membre de l’ANC de Palafrugell
75% «La pressió político-judicial a què se sotmet Catalunya fa que tot plegat sigui força insuportable i tot plegat es precipiti. Modestament, crec que entre el maig i el juny veurem esdeveniments. Certament, el darrer tram és el més dur i complex.»

Domingo, Jordi – Advocat i membre de Constituïm
80% «Ho crec així perquè, malgrat la sensació d’avenços i retrocessos que de vegades es viuen, hi ha sempre quatre elements que romanen vigents i progressivament a l’alça: la persistència i perseverança de la gent; el compromís de la majoria política parlamentària; l’enorme feina ja feta des del CATN (Carles Viver); i la inestimable col·laboració del govern central.»

Escriche, Lluís – Membre de l’ANC de Berga
65% «No fem un procés, fem un camí (el camí cap a la independència), i el que ens falta per recórrer és la part més difícil, el camí s’estreny i fa pujada. El país veí ens ajuda, però, ens ajudaran els nostres propis polítics? N’hi ha que els veig prou convençuts, però, alguns altres… Ens manquen uns quants vots per assolir la majoria necessària.»

Folch, Àngels – Membre del secretariat nacional de l’ANC
80% «Hem recorregut més o menys quatre cinquenes parts del camí. La primera i la darrera fase són les més difícils i complicades. El primer any va caldre picar molta pedra i al darrer caldrà tenir el cap clar, molta serenitat i una bona dosi de determinació i coratge. Estic segura que ho tenim tot. Ni som en una sínia ni en un carreró sense sortida. Som al final d’un llarg camí.»

Forcades, Teresa – Metgessa, teòloga i monja benedictina
60% «Si el procés s’entén com un procés d’independència. Si el procés s’entén com un procés constituent, la meva puntuació és un 20%; pel que fa a l’organització popular, no hem avançat, més aviat hem retrocedit cedint tot el protagonisme a les institucions.»

Gabancho, Patrícia – Periodista i escriptora
75% «Perquè finalment hem passat del carrer a les institucions, que és l’última etapa del procés. Si no es perd la unitat, l’única direcció possible és anar endavant. I l’acostament estratègic als comuns els situa en una disjuntiva diabòlica: no es pot defensar el referèndum sense admetre el referèndum unilateral.»

Gili, Eulàlia – Membre de l’ANC de Palamós
50% «Hi ha un pacte per a assolir el referèndum pactat, però Rajoy ja ha deixat clar –l’última vegada, divendres– que això no passarà mai. No crec que arribem a fer el referèndum el mes de setembre. Ara mateix aquest és l’escenari. Tanmateix, les lleis de desconnexió i un possible nou atac a Carme Forcadell podrien ser un detonant i accelerar els esdeveniments. Som a l’avantsala dels moments decisius.»

Giner, Roser – Autora del bloc ‘Chào ông Viêt Nam‘ de VilaWeb i membre de l’ANC
95% «’Catalunya es constitueix en una república de dret, democràtica i social.’ Aquest és l’article primer de la llei de transitorietat jurídica. La majoria parlamentària va acordar de fer-la abans del 31 de desembre del 2016. I han complert. Hem anat junts per arribar on som avui, a un pas del cim.»

Ibarz, Mercè – Escriptora, periodista i doctora en comunicació audiovisual per la UPF
60% «Per resistir entre els votants i tirar endavant al parlament. Un suficient folgat, admirable. Hi falta més intensitat ciutadana i no crear-se més enemics a dintre. Dir més clar per a la majoria com s’arribarà a la independència des del punt de vista econòmic, i que aquesta pregunta no sigui considerada posar bastons a les rodes. Com ho farem amb tanta pobresa com tenim.»

Isern, Joan Josep – Crític literari, escriptor i autor del bloc ‘Totxanes, totxos i maons‘ de VilaWeb
75% «I pujant, és clar. L’anunci de la llei de transitorietat demostra que això va de debò i amb un calendari ben delimitat. Contra això, pretextos com la dèria dels comuns de pactar no se sap ben bé què o la mentida del ‘diálogo’ del PP no són més que pastanagues que cada vegada hi ha menys gent que se les creu.»

Lázaro, Pilar – Membre de l’ANC d’Olvan
80% «Ens trobem al tram final del procés, un de molt important. Hem organitzat molts actes i el públic és sempre el mateix i per tant no arribem a la gent que no està decidida i que és tan important en aquests moments. S’ha d’informar més bé, perquè que crec que no ho fem prou bé, i evitar el missatge de la por que l’estat utilitzarà sens dubte i que farà decantar aquest 7%-10% de votants que poden fer variar el resultat final.»

Llombart, Jofre – Periodista
48% «És el percentatge en què a hores d’ara se sap segur que votarien sí a la independència. Cal que sigui un 50% + 1. Fins que no s’asseguri aquesta xifra res més no tindrà sentit, de manera que caldria recordar els motius pels quals ara hi ha un 48% i fa deu anys amb prou feines era el 33%.»

Lluís, Joan-Lluís – Escriptor
62% «Anem encaminats, però l’any 2017 serà el més decisiu i el més difícil de tots. Ningú no és capaç de preveure-ho i fins i tot el pobre Nostradamus, si li haguessin demanat un pronòstic, hauria renunciat al seu ofici.»

López Bofill, Hèctor -Escriptor i doctor en dret i professor de la UPF
50% «Arribem al 50, i molt just, per a no ser depressius. Hi ha hagut una reculada respecte del full de ruta que va guanyar les eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya»

Martí, Tomeu – Periodista
80% «El 20% que falta caldrà posar-lo amb més mobilització popular i més fermesa i valentia dels polítics. I alguna truita, encara que s’hagin de trencar ous.»

Martínez-Vernis, Núria – Poetessa
70% «No havíem vist mai una cosa així. El moviment és molt potent, s’ha consolidat i la comunió de la gent té molta força.»

Mesquida, Biel – Escriptor i poeta
90% «Totes les energies de les persones que m’envolten i que s’expressen als mitjans de comunicació em fan pensar que som en aquest punt.»

Murlà, Josep – Membre de l’ANC del Baix Empordà
51% «El més difícil, fer arrencar el procés, ja s’ha fet. Ara cal guiar-lo cap al final somniat de la independència i, en la meva opinió, és a les millors mans. Vivim el tros d’història que molts catalans haurien desitjat viure. Deixem treballar els qui en saben.»

Oliveres, Arcadi – Professor d’Economia a la UAB i activista
37% «Encara falta acreditar una majoria clara de vots i crec que en el millor dels casos freguem el 45%-50% de sí a la independència. A banda, essent realistes, encara cal definir molt i molt què vol dir aquesta independència, resoldre molts interrogants, i explicar bé a les Espanyes què és això de la independència. I ho hem explicat molt poc.»

Obrador, Pau – Sociòleg, geògraf i professor a la Universitat de Northumbria
65% «Són molts que, mentre cridaven independència un 11 de setembre, es pensaven que ja ho teníem dins el sac. Però ha resultat que ni sabíem com es feia ni érem tants com ens pensàvem. Ens vam encisar en la nostra pròpia propaganda. Malgrat tot, sóc optimista perquè finalment tenim una estratègia clara per a arribar a la independència. Tanmateix, encara falten 200.000 votants. I els consensos pengen d’un fil.»

Olid, Bel – Escriptora i presidenta de l’AELC
51% «Ara sembla que tot costa molt, però igual que fa uns anys n’érem molt lluny i en poc temps hem avançat força, un dia farà el tomb i tot es precipitarà.»

Otamendi, Martxelo – Periodista
48% «Aquest és el percentatge de ciutadans que van votar a favor de les opcions netament independentistes en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya»

Pasqual, Gemma – Escriptora i vice-presidenta de l’Associació Cultural del País Valencià
80% «La judicialització de la política, amb casos com els de Joan Coma, Artur Mas, Irene Rigau o Joana Ortega, l’estat espanyol ens ajuda moltíssim.»

Passola, Isona – Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
65% «Perquè crec que el projecte cap a la independència s’ha obert a més gent i s’ha recuperat la transversalitat que feia temps que no veia per enlloc.»

Peretó, Juli – Bioquímic i professor de la Universitat de València
90% «Depèn de moltes coses, però si continua l’espiral d’agressió contra els electes, ràpidament podria convertir-se en un 100%. Ara, si hi ha una pressió europea perquè s’estableixi un diàleg real –cosa que no crec–, llavors la projecció es rebaixaria. Però no hi ha dubte que tard o d’hora s’assolirà.»

Pérez, Carmen – Sociòloga
50% «Hi ha mobilització social, tenim una majoria parlamentària a favor de la independència i el 80% de la població és partidària d’un referèndum d’autodeterminació. Per tant, ara només falta fer-lo, guanyar-lo i aconseguir que el resultat sigui vinculant.»

Pijoan, Gerard – Membre d’Òmnium Eixample
60% «Crec que ja hem fet molt camí: mobilització ciutadana, societat civil organitzada, institucions i govern independentista. Però ens queden encara uns quants passos: el pressupost, crear les estructures d’estat, guanyar un referèndum vinculant a escala internacional i fer efectiva aquesta nova realitat, tant internament com internacionalment.»

Pont, Albert – President del Cercle Català de Negocis
65% «El 27-S vàrem arribar al punt culminant, jo diria que un 85%. No ens vàrem comptar bé o es va perdre el caràcter plebiscitari de les eleccions. Ara hem reculat, però es fan molt bé les estructures d’estat i la internacionalització del procés. Quan s’acosti el referèndum el tant per cent anirà creixent.»

Sabartés, Delfí – Membre de l’ANC Bellaterra
85% «1) Per l’assetjament continuat de l’estat que no deixa cap altra alternativa. I creixerà a mesura que avanci el 2017. 2) Desajustos i desavinences públiques entre JxSí i la CUP que perjudiquen l’avenç del procés. 3) Referèndum encara per fer i no guanyat. Molt probablement es guanyarà malgrat l’ambigüitat de dirigents de comuns, ICV i confluències; les bases crec que majoritàriament hi votaran a favor. Però encara poden passar moltes coses.»

Solano, Xavier – Politòleg
40% «El procés és una realitat i això és important. Ara, encara no hem arribat a mig camí. Recomanaria als polítics d’explicar millor a la gent per quina Catalunya (econòmica, social, política…) votaran en el referèndum –i això pren temps– i quines oportunitats apareixeran a conseqüència del resultat de la consulta (sigui quin en sigui el resultat). I, sobretot, els polítics farien bé de no tenir per segur mai que la població (o uns segments) votarà per una opció determinada.»

Tubella, Imma -Catedràtica de comunicació i ex-rectora de la UOC
75% «Perquè hi ha una majoria de la població molt transversal que la vol. Perquè hi ha una majoria parlamentària que hi dóna suport. Perquè hi ha un govern que treballa per fer-la realitat. I perquè l’adversari és intolerant i incapaç de trobar una solució política. No hi ha marxa enrere, però cal treballar intensament per avançar sense equivocar-nos en el 25% de camí restant.»

Ustrell, Ricard – Periodista
25% «En som lluny perquè votar en un referèndum no significa aconseguir la independència. És un pas més, necessari, però no el definitiu. No sentim propostes de quin país volem, en quina forma d’estat, i cal engegar un debat que torni a implicar la ciutadania. De moment, sabem les intencions de l’arc parlamentari en el camí cap a la independència però ens falta veure com es materialitza això. Calen fets tangibles. Ara hi ha més poesia que prosa. I declaracions que tornen a qüestionar si el referèndum s’ha de fer ara o més endavant encara ho allunyen tot molt més.»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any