Teresa Codina, en una imatge d'arxiu de la Universitat de Vic, l'any 2018 (Foto: ACN)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El govern català té previst d’atorgar demà passat la medalla de la Generalitat de Catalunya al cantant Lluís Llach i a la pedagoga Teresa Codina. La senyora Codina, vaig tenir el plaer de conèixer-la deu fer cosa d’un any i mig gràcies a l’economista Clara Ponsatí, una de les seves alumnes. Vaig visitar Codina al pis que té al barri de Gràcia de Barcelona, i vaig captar que Codina, de noranta-tres anys, havia estat una influència molt important per a un gran nombre de dones prominents d’aquest país. A través d’ella vaig entrar en tot un món. Codina va fundar, el 1956, l’escola Talitha, quan només tenia vint-i-nou anys. L’escola era de nenes (els nens anaven al Costa i Llobera) i l’edifici es trobava on ara hi ha la Casa Orlandai. Les nenes, dins la grisor franquista, van rebre una pedagogia oberta i avançada, que Codina havia après nord enllà, on deien que la gent era neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Codina, col·lega dels pedagogs Galí, era filla de cardiòleg en una família d’onze germans, va escollir  el nom de Talitha, que prové de la frase que Jesús diu a la Bíblia, Talita cum, que vol dir ‘Nena, aixeca’t’. I aixecar-se han fet moltes nenes, ara dones, com l’esmentada Clara Ponsatí, doctorada en econòmiques a Minnessota (EUA); la gran editora d’aquest país, Isabel Martí, fundadora de la Campana; la no tan coneguda Eulàlia Griful, primera dona a dirigir l’escola d’aeronàutica de Catalunya, o Lulú Martorell, la brillant i valenta presentadora del programa de TVE que va marcar la meva generació, el ‘pleitagainsam’, ara a l’Àfrica, per dir només quatre exemples de dones que han passat pel Talitha i que han rebut la influència de Codina i de la seva escola. Codina o dones creant escola, i actitud. Caràcters valents i desacomplexats davant la vida.

Talitha en ple franquisme ensenyava en català i amb una obertura pedagògica que va fer que les autoritats franquistes no li donessin llicència per a ensenyar durant molts anys, cosa que va obligar Ponsatí i companyia a examinar-se per lliure un cop l’any a l’escola franquista. I cosa que va obligar Codina a ensenyar als alumnes codis per a avisar quan el funcionari franquista de torn passava visita. Si els nens entraven amb un manyoc de llapis a l’aula, senyal que les mestres havien de col·locar el quadre de Franco, que mai no penjaven, i fer servir la lengua del imperio, que no gastaven. El funcionari era a punt d’arribar. I no sempre aconseguien d’enganyar el franquista. Confessional d’origen, va acabar essent escola laica, subratllant la transcendència de la vida.

Però, com em recorda Isabel Martí, Teresa Codina no solament va empoderar alumnes al Talitha, sinó que amb l’arribada de la Transició se’n va anar a formar gitanos a la Zona Franca. De formar dones de famílies benestants catalanistes en una escola privada, a formar gitanos de la Zona Franca en una de pública. Aquests dos grups es deuen sentir especialment contents de la medalla a Teresa Codina. Ella, al pis de Gràcia, em va explicar que els gitanos de Can Tunis se’ls va anar guanyant de mica en mica, de primer portant-los al zoo amb el seu dos cavalls, i finalment muntant amb el president de l’associació de veïns i els contactes i compromisos amb el batlle Socies l’escola Avillar Chamorros que vol dir ‘Veniu nens’, escola que va aguantar fins el 2002, quan es van enderrocar les barraques del barri. Després d’això, Codina es va dedicar a assessorar la Generalitat en la inclusió i formació dels alumnes provinents de mig món a l’escola catalana.

Quan l’any 2018 Teresa Codina va rebre a la Universitat de Vic l’Honoris Causa, molts gitanos van ser-hi presents i Clara Ponsatí va enviar-hi un discurs enregistrat en vídeo. Dones i gitanos. Gitanos i dones, marcats per Teresa Codina, i la seva a lliçó bàsica, vital i eterna: aixecar-se.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.