La tercera gran crisi entre Junts per Catalunya i ERC

Ha estat el tercer xoc entre els dos partits independentistes majoritaris i ara mateix l’únic interrogant és saber si serà l’últim i definitiu. L’acord d’ahir entre Junts per Catalunya i el PSC a la Diputació de Barcelona deixa molt malmeses les relacions entre el partit de Puigdemont i ERC. En depèn el govern de la Generalitat de Catalunya, on tenen un acord d’ençà del maig de l’any passat, quan Quim Torra va ser investit president. Abans i després, ERC i JxCat ja havien fet visibles les discrepàncies amb una intensitat que no s’havia vist mai.

La tensió en la relació dels dos partits ve de lluny, quan Quim Torra encara no sabia que seria el pròxim president de la Generalitat. Amb la victòria contra pronòstic de Junts per Catalunya a les eleccions convocades pel govern espanyol el 21-D, la discrepància en la renovada estratègia independentista va començar a fer-se evident. JxCat era partidària de desobeir i forçar el xoc amb l’estat espanyol, tot investint a distància Puigdemont –qui a la campanya havia dit que tornaria–, una via que el TC havia prohibit expressament. Mentrestant, ERC, amb el control de la presidència del parlament, s’estima més un govern ‘eficaç’ i no fer cap pas més en la desobediència que pugui motivar la intervenció de l’alt tribunal espanyol. Torrent suspèn la investidura de Puigdemont i la unitat ja trontolla abans de fer-se efectiva.

Tenim l'oportunitat de desplegar el mandat de l'#1oct i construir el país de llibertats i drets que milions de persones estan reclamant. @QuimTorraiPla, t'agreixo personalment l'esforç i el sacrifici d'assumir el càrrec en unes circumstàncies tan extremes https://t.co/fca7OvbSoE

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 10, 2018

Aquesta partida la va guanyar ERC, que va aconseguir que Puigdemont s’enretirés i proposés un candidat que no posés en risc la mesa ni els diputats. Després Llarena va blocar la investidura de Jordi Sánchez, Jordi Turull no va ser investit el dia abans d’entrar a la presó i finalment Puigdemont, el mes de maig, va proposar el nom de Torra, que va ser el definitiu. Però això no fou tot: les divergències en l’estratègia van tornar a surar dos mesos després de la investidura.

En l’última sessió abans de les vacances de l’any passat, la tensió de l’independentisme es va tornar a fer evident. L’instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, havia dictat la suspensió de drets i deures de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. ERC es decantava per aplicar la solució de substitució provisional que Llarena recollia a la seva interlocutòria i que, segons l’informe del lletrat major del parlament, Joan Ridao, podria exercir un diputat del mateix grup parlamentari. Però JxCat refusava d’acatar la suspensió, sobretot perquè volia dir renunciar a investir Puigdemont en un cas hipotètic futur. La desobediència es tornava a posar a debat. No hi va haver acord a la mesa i els retrets entre partits van palesar la manca d’un rumb comú al govern.

La trencadissa la va aturar l’estiu, però, en tornant, la suspensió que demanava Llarena continuava sobre la taula. I aquí és quan la unitat gairebé va tocar fons i l’independentisme va perdre la majoria absoluta que havia aconseguit el 21-D. Junqueras i Romeva van presentar un escrit en què designaven un diputat substitut perquè exercís els seus drets com a parlamentaris, però Puigdemont, Turull, Rull i Sànchez s’hi van negar. ERC i el PSC van resoldre a la mesa que si no volien delegar el vot, els seus vots s’invalidaven, i tal dit tal fet. Arran d’això, la majoria independentista va caure fins a seixanta-cinc diputats, tants com en tenien Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú i PP plegats.

De llavors ençà, la unitat ha estat molt superficial i continguda, tot esperant una sentència en el judici contra el procés. Mesntrestant, diverses veus autoritzades d’ERC, com Joan Tardà i Gabriel Rufián, han fet crides a teixir aliances amb els comuns en els processos electorals del futur.

Ajuntaments, PSC i Diputació de Barcelona

Les eleccions municipals són les que han originat l’enèsima topada entre ERC i Junts per Catalunya. El partit de Puigdemont va posar el crit al cel amb l’aliança d’ERC i el PSC per a desbancar-los de tres ajuntaments de pes: Sant Cugat del Vallès, Figueres i Tàrrega. ERC, per una altra banda, va acusar-los d’haver-ho fet en tot de consistoris i consells comarcals. Tanmateix, Junts per Catalunya ha volgut fer valer la pèrdua d’aquests tres grans ajuntaments i la Diputació de Barcelona ha estat la torna definitiva. La setmana passada, en un moviment capitanejat per David Bonvehí però amb la benedicció de Carles Puigdemont, el PDECat i, per extensió, JxCat, va signar un acord amb el PSC per a formar part del govern de la diputació barcelonina, que finalment es va fer efectiu ahir.

Segons ERC, el gest de Junts per Catalunya implica ‘un abans i un després’ al govern, tot i que parlar ara d’eleccions és ‘avançar-se als esdeveniments’. JxCat hi lleva importància. Ahir només Eduard Pujol va fer declaracions públiques: ‘Hem de posar el comptador a zero per refer la unitat. No fem més retrets. No és hora de posar en perill el govern i la majoria parlamentària’, va dir. Qui sap si, com ara fa un any, l’estiu interromprà la crisi de l’independentisme. La diferència, enguany, és que ben aviat podria emetre’s la sentència contra el procés i, a partir de llavors, els partits podrien voler emprendre camins separats.