Tensió moderada al debat per a presidir el Cercle d’Economia

  • Crònica del primer i únic debat entre els candidats a presidir l'entitat

VilaWeb
Rosa Cañadas i Jaume Guardiola, aquest dimecres al Cercle d'Economia (Foto: Albert Salamé)
Andreu Barnils
06.07.2022 - 17:30
Actualització: 06.07.2022 - 19:49

Aquest matí s’ha fet el primer i únic debat al Cercle d’Economia entre els dos candidats a presidir-lo, el directiu de banca Jaume Guardiola i l’assessora financera Rosa Cañadas. Durant una hora i mitja, Guardiola, continuista, i Cañadas, que és la novetat, han viscut moments de tensió moderada, però la sang no ha arribat al riu. Sí que ha permès de veure les diferències entre tots dos per a les eleccions de dimarts vinent, 12 de juliol. D’entrada, Jaume Guardiola, amic d’Artur Mas, catalanista moderat, ha parlat en català, i Cañadas, esposa de Carlos Tusquets i favorita dels diaris espanyolistes, en castellà, “perquè m’entengui tothom”. A Jaume Guardiola li deia Jaime. Diferències també en les maneres. Rosa Cañadas ha estat sempre un punt més incisiva, més a l’atac, mentre que Guardiola ha jugat bé la carta de les maneres més pausades, en un debat moderat pel periodista econòmic de TV3 Albert Closas i que es pot veure sencer ací:

 

La tensió es pot resumir en la protesta de Jaume Guardiola perquè el comptador de minuts per a assegurar-se que tots dos parlaven la mateixa estona no corria quan Rosa Cañadas parlava. “Tens algú ajudant-te. Allà hi ha algú del VAR que no fa bé la seva feina.” O quan Rosa Cañadas ha retret a Guardiola que hagués insinuat que la seva candidatura portava joves pel sol fet de ser joves. “El Cercle té tan sols 37 socis menors de quaranta anys. M’agradaria saber quin és el vostre model per a integrar els joves. Jo no he escollit joves per ser joves, sinó joves de la nova economia i de les pimes. I una altra cosa, torno a l’essència. Els qui van fundar el Cercle tenien entre 27 i 29 anys”, ha dit, un punt ofesa, Rosa Cañadas. “L’acusació em sembla gratuïta. Jo tinc vuit membres de la meva candidatura menors de 45 anys”, li ha respost Guardiola.

En totes i cadascuna de les intervencions dels dos candidats hi ha hagut algun punt de fricció, fos pel to, fos pel contingut, fos pel context, que en aquests salons es valora molt més el consens que no pas la discrepància, i qualsevol diferència s’accentua. Però el debat ha estat bàsicament educat, i ha servit per a veure la quantitat de coses que els uneix. Per exemple, tots dos han declinat d’anar a visitar el president Puigdemont a Waterloo. “No vull perdre el temps”, ha dit ella. “No és una prioritat”, ha dit ell, que ha afegit que amb els representants de Junts a Catalunya sí que s’hi havia de tenir relacions. Tots dos també s’han mostrat partidaris d’un millor encaix de Catalunya dins Espanya. “Un concert basc més solidari”, ha dit Cañadas. “Al final, haurem d’arribar a un punt de consultar a la ciutadania”, ha dit Guardiola, que ha recordat que el Cercle, en els seus documents, defensa que la proposta tingui 2/3 parts de gent darrere seu (trencant la norma que els referèndums es guanyen o perden pel 50% + 1 dels vots).

Jaume Guardiola, candidat a presidir el Cercle.

Però també ha servit per a veure’n les diferències. I si Rosa Cañadas ha dit que la visita de Von der Layen al Cercle va ser només per fer-se la fotografia i deixar anar un discurs repetit, Jaume Guardiola ha replicat que aquesta era una visió molt pejorativa. “Margaritis Schinas va venir a explicar el buit que hi havia hagut entre Catalunya i Europa. Era el primer comissari que ens visitava en set anys. I va explicar que la normalització de relacions entre Catalunya i Europa començava amb la visita de Von der Layen al Cercle d’Economia. I Von der Layen es va poder reunir amb Aragonès a soles. Dir que van venir a donar discursos és una manera molt pejorativa d’explicar-ho. El Cercle va contribuir al fet que es restablís aquesta relació”, ha dit un Guardiola que reivindicava la feina de la junta actual, enfront d’una Cañadas que la criticava. I si Cañadas, nascuda al Marroc, defensava una Barcelona capital de la Mediterrània, Guardiola deia que “no ho veia” i defensava una ciutat europea que competís per atraure el talent de la nova economia, i empreses digitals, amb empreses de tot el món.

En un debat que ha estat més polític que no pas econòmic, hi ha hagut poques reflexions sobre el model productiu. En rescatem dues: “Hem d’anar cap a un capitalisme responsable i intel·ligent. Les empreses han de crear valor per als accionistes però de la mà de l’interès social. S’han de reforçar els serveis públics de qualitat, com hem vist amb la pandèmia. Necessitem un creixement inclusiu. I per això hem d’influir a Europa”, ha dit Cañadas. “Fins ara, hem vist a l’estat un disseny molt centralitzat. Sense una capital distribuïda, que diuen els alemanys. Molt basat en les grans companyies de l’Íbex, que moltes vénen d’antics monopolis públics de l’energia, el sistema financer, les telecomunicacions, constructores. I no es veu la complexitat del país. El Cercle constantment ha de recordar als gestors públics que l’economia no és només com es veu des de Madrid. I això és molt rellevant”, ha dit Guardiola.

Rosa Cañadas, candidat a presidir el Cercle d’Economia.

Debat històric, per ser el primer, i amb menys tensió que no s’esperava després d’una llarga campanya electoral en què Cañadas s’ha queixat d’entrebancs en la recollida d’avals i intents d’entrar socis nous al cens. Les eleccions al Cercle es faran dimarts que ve, en un procés electoral que ha agafat tothom per sorpresa, com ha detallat Guardiola: “El règim electoral del cercle només té quatre articles, i per això hem hagut d’interpretar tant. Suposo que el Cercle es va dissenyar perquè no s’haguessin de fer eleccions disputades, sinó amb candidat de consens”. Rosa Cañadas hi ha afegit: “Unes eleccions no han de causar ferides necessàriament. He revitalitzat el Cercle no volent una candidatura continuista. Les eleccions han estat enriquidores. No hauria passat si no m’hi hagués presentat.”

Primera fila del debat al Cercle d’Economia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any