‘El món àrab necessita una revolució sexual’ va ser el titular de la nit. Però Mona Eltahawy (Port Saïd, 1967) en va dir molts més i, sobretot, va repetir potser més de dues vegades fuck the patriarchy –a la merda el patriarcat!–. I és que aquesta periodista d’origen egipci, que ara viu als Estats Units, té molt clar que, per fer a caure les estructures cal posar-hi no solament les paraules sinó també el cos. Al Kosmopolis, Eltahawy, que ha escrit el llibre El himen y el hiyab (Capitán Swing) va parlar amb l’escriptora d’origen marroquí establerta a Catalunya Najat el Hachmi (Nador, 1979) bàsicament d’una història que comparteixen: ser filles de famílies musulmanes a Europa i, sobretot, de tots els qüestionaments que s’han fet per emancipar-se de l’Islam.

‘Els meus pares es van conèixer estudiant medicina a Egipte i van decidir d’anar-se’n junts a Londres. Però sempre que em demanaven per què ens n’havíem anat, la gent entenia que era per la professió del pare. I la meva mare què?’, va començar Eltahawy. A quinze anys, després de l’estada a Europa, va tornar a viure un trasllat familiar, aquesta vegada a l’Aràbia Saudita. ‘Quan hi vaig arribar i vaig comprovar com tractaven les dones, només tenia dues opcions, o parar boja o fer-me feminista.’ Va ser allà, d’adolescent, quan va començar a llegir autores feministes. ‘Em feien certa por les lectures, perquè sabia que tots aquells descobriments no tenien marxa enrere’, va dir.

Eltahawy, que després del 2010 va viatjar per l’Orient per recollir històries de dones, explica al llibre que les Primaveres Àrabs no han portat l’esperada revolució feminista i que les revolucions socials continuen essent cosa d’homes. ‘Tant als països musulmans com a Europa o als Estats Units tenim un dictador al palau, un dictador al carrer i un dictador al llit’, va dir. Quant a això va recordar la crítica de moltes feministes als anarquistes durant la guerra del 1936-1939. ‘Aquests homes que lluitaven per la justícia social al carrer, quan entraven a casa es treien la revolució del damunt.’

‘Jo sóc molt més que un vel i un himen’, va expressar en referència al títol del seu llibre, que es demana al subtítol per què s’ha de fer la revolució sexual al Llevant.’ La resposta va ser i és clara: ‘Hem de deixar de pensar les dones musulmanes en funció de què portem al cap o tenim entre les cames. Fuck the patriarchy –a la merda el patriarcat–!’, va dir un altre cop.

‘Totes les religions són patriarcals’

Najat el Hachmi va reivindicar molt el feminisme secular. ‘Una persona que ha nascut a Europa m’ha de dir a mi com és l’Islam?’ va demanar-se l’autora de L’últim patriarca (Grup 62), fent referència, segons paraules seves, a una nova corrent de feminisme identitari que defensa que els texts sagrats no són masclistes en si mateixos, sinó que han estat malinterpretats. ‘A mi em diuen contínuament que jo hauria de pertànyer al feminisme islàmic’, va dir. ‘Estic bastant sorpresa, perquè ara ja no he de lluitar contra l’imam de la mesquita, sinó contra el relativisme de les esquerres’, va explicar, bastant molesta. ‘Totes les religions són patriarcals’. Eltahawy li va donar suport i hi va afegir: ‘Necessitem totes dues lluites: la lluita secular i la lluita feminista.’

‘M’he follat tota la culpa’

L’autora del llibre El himen y el hiyab també va parlar de la monogàmia. ‘El meu cos és meu, no és de la religió ni de la família’ va declarar. ‘Jo sóc qui decideixo si tinc sexe amb un home o amb una dona, o amb dos homes o amb dues dones’, va afirmar després d’haver explicat que no va descobrir el sexe fins que no va tenir 29 anys. ‘Vaig trigar molts anys a experimentar-lo, però ara vaig recuperant el temps perdut. M’he follat tota la culpa’, va dir davant els aplaudiments del públic. ‘A mi em sembla molt bé, però no sé d’on treus el temps!’, va respondre-li El Hachmi rient.

En un Kosmòpolis més feminista que mai, la política es va tornar a portar al cos i el cos a la política. ‘Hi ha d’haver una revolució de veritat, aquest és el discurs que vull traslladar’, va dir aquesta dona de cabells vermells i tatuatges als braços. ‘Hem de complicar la narrativa per a les dones musulmanes, només això pot fer-nos més humanes i evitar la simplificació’, va dir cap al final. ‘Què és la cultura? Que és la comunitat? Molts cops només són homes parlant de si mateixos’, va dir Eltahawy abans de tornar a repetir Fuck the patriarchy –a la merda el patriarcat!–.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb