El 22% d’afiliats a la Seguretat Social, pendent d’un ERTO

  • Les distorsions en els creixements interanuals de desocupació registrada (+30.2%) i Seguretat Social (-4,7%) del maig no ens permeten de saber la realitat del mercat laboral català, però sí de copsar-ne la greu situació

Jordi Goula
02.06.2020 - 21:50
VilaWeb

Les xifres d’ocupació i afiliacions a la Seguretat Social del mes de maig no han estat bones, ni a Catalunya ni a l’estat espanyol. A casa nostra ha augmentat d’un 3,3% mensual el nombre de desocupats (+0,9% a l’estat) i els afiliats han crescut d’un 0,1% al Principat i d’un 0,2% a l’estat. Malgrat ser un mes de maig, tradicionalment bo en contractacions i disminució de la desocupació, enguany la pandèmia ha capgirat l’evolució habitual d’aquest període. Amb tot, alguns analistes esperaven xifres pitjors, i això els fa pensar que ja hem tocat fons en aquest apartat o hi som molt a la vora.

‘La desocupació registrada va augmentar al maig a l’estat espanyol de 26.500 persones, en contrast amb els augments d’uns 300.000 dels dos mesos anteriors. S’observa un comportament especialment positiu en el sector de la construcció, on la desocupació registrada va tenir un descens. El nombre de contractes registrats també ha experimentat una recuperació notable al maig, una mica més intensa en el cas dels contractes indefinits que en el dels temporals’, diuen a Funcas. Mentrestant, el secretari general de Treball de la Generalitat de Catalunya, Josep Ginesta, deia aquest matí: ‘Malgrat l’augment de l’atur, comencem a albirar una recuperació de llocs de treball amb les noves fases de desconfinament.’

Tot i que aquestes apreciacions poden ser correctes, és molt difícil de fer-ne una anàlisi com cal, perquè les xifres del maig continuen essent completament desvirtuades, a causa dels treballadors afectats per un ERTO, que no es compten ni com a desocupats ni com a baixes de la Seguretat Social. I aquesta xifra és molt important: 721.000 persones, que són un 21,7% dels afiliats a Catalunya, són les que es troben avui en aquesta situació. Fins que no es resolguin els ERTO no podrem començar a tenir un panorama més clar de la tragèdia econòmica i laboral del país. Probablement, a les xifres del mes vinent ja podrem albirar alguna tendència més concreta.

De les dades de Catalunya, cal ressaltar que l’augment d’uns 4.600 afiliats al maig és degut completament al règim especial de la Seguretat Social agrària i que hi ha una baixa de 1.000 en el règim especial de la llar. El maig és un mes de creixement de l’afiliació i, tot i que enguany també creix (+0,1%), l’augment és el més moderat en aquest mes de tota la sèrie disponible (que comença el 2004).

Quant a la desocupació, ha augmentat de 15.300 persones el mes de maig. Això vol dir un 3,3% mensual i un 30,2% interanual (dada del maig d’enguany en comparació amb la del maig de l’any passat). En ambdós casos el ritme és pitjor que a l’estat espanyol, que és d’un 0,7% i un 25,2%, respectivament. Per sectors, l’augment es concentra pràcticament en els serveis (13.500 desocupats més) i en els que cerquen feina per primera vegada (1.500 més). Les variacions són menors en els altres grans sectors: a l’alça la indústria i a la baixa la construcció i l’agricultura. En termes relatius, Catalunya ha registrat el 58% dels nous desocupats del maig a tot l’estat espanyol, molt a tocar de Madrid, on han representat el 54%. El fet que ambdós sumin més del 100% és perquè hi ha hagut comunitats on ha baixat amb força. És el cas d’Andalusia, on la caiguda ha estat deguda fonamentalment a l’impuls de la construcció.

Les dades són més colpidores si s’examinen les xifres del canvi en dotze mesos, perquè el nombre de desocupats ha augmentat de 112.000, és a dir, un 30,2% anual, com ja hem dit. De tots, 95.000 són deguts als serveis, que presenten una baixada del 35,8% d’ençà del maig de l’any passat. En canvi, a la indústria, tot i tenir-hi un creixement molt alt, un 21,8%, no arriba al nivell mitjà ni al dels serveis.

La importància relativa dels sectors pot canviar. Ara com ara hi ha 97.700 empreses que han presentat un ERTO, de les quals 79.400 són del sector dels serveis i 8.500 són industrials. L’enorme diferència que hi ha en el nombre d’expedients per sectors és molt més petita en el nombre de treballadors afectats, perquè 147.000 són a la indústria i 507.000 als serveis. Quantes empreses decidiran de quedar-se tots els treballadors? Quantes finalment mantindran part de la plantilla? Quantes tancaran? Són dades fonamentals per al futur del nostre teixit empresarial. I per a l’empenta de la recuperació, és clar.

Penso que la gravetat de les xifres d’avui no és tant què diuen com què apunten. Tant la desocupació com les afiliacions que hem vist poden variar molt, encara, pel motiu que acabo d’explicar. Tal com està la situació, la desocupació no pot sinó augmentar i les afiliacions no poden sinó baixar… llevat que la majoria d’empreses amb ERTO es quedin els treballadors i, alhora, hi hagi una represa gairebé miraculosa, que d’alguna manera ens permeti de crear molta ocupació i recuperar una bona part de la caiguda d’afiliacions que hem acumulat durant la crisi, que en tres mesos ha estat de 125.000, sempre al marge dels 721.000 afectats pels ERTO. I el miracle, a curt termini, només pot venir del turisme i la construcció, els sectors més intensius en mà d’obra que tenim a l’abast. Tant si ens agrada com si no…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any