Abans d’anar-nos al llit, el meu pare ens explicava cada nit una aventura de Johnny, que era “americà”, i Gacelita, una nena “índia”. A cada aventura corrien tota mena de perills, en una guerra que no era seva, però sempre triomfaven l’amistat, la comprensió i la tolerància per sobre de la raça, la religió i la guerra dels grans. Altres nits, ens llegia un capítol del llibre ‘Corazón’, d’Edmundo de Amicis. Així vam conèixer per aquells temps a Marco, recorrent mig món per trobar la seva mare. Quan ens anàvem al llit, relaxats i feliços, solia cantar-nos una havanera al so de la qual ens quedàvem dormits. Al meu poble vivia una dona gran que ens feia por als nois pel seu pèl blanc enredat, la seva mirada hostil i genives desdentades. Nosaltres, amagats rere unes pedres, espantàvem els seus galls dindis i la dona sortia corrent darrere la nostra brandant el seu bastó. Després de dies de tanta excitació, dormíem com socs. Són només dos exemples de com els nens d’abans gaudíem del nostre temps lliure i del nostre descans.

Actualment, en què empren el seu temps lliure els nens? De fet, tenen temps lliure? On són els jocs i la imaginació? Descansen de veritat, mirant un tipus o un altre de pantalla? Poden dormir bé després i llevar-se relaxats per afrontar el dia? Han canviat tant les coses que de vegades penso que estem en una nova era, ni millor ni pitjor que l’altra, sinó diferent, i que no es pot mirar amb els nostres ulls i la nostra ment d’abans. De moment, en aquest trànsit d’una època a una altra, tenim les estadístiques que ens alerten que als nostres nens els falta temps lliure o en fan mal ús i, d’altra banda, de la mala qualitat del seu somni i descans.

No parlarem aquí de l’activitat física durant el temps lliure, ja que ja s’ha tractat en altres apartats de Inspira, sinó del temps lliure que els queda als nostres fills per jugar, descansar i dormir. Tenint en compte que la seva jornada escolar dura 8 hores i que solen continuar amb activitats extraescolars i després han de fer els deures, no els queda temps per jugar, llegir, descansar o relaxar-se abans d’anar a dormir. A tot això caldria afegir l’extensió dels horaris laborals a Espanya, que no faciliten, en absolut, la conciliació de la vida familiar. Una enquesta de 2003 realitzada per la companyia de piles Duracell, constatava que el 56% dels nens espanyols jugava amb joguines, però passava el 45% del seu temps lliure davant del televisor i només el 28% preferien passar les seves estones d’oci a l’aire lliure, enfront del 47% dels del nord d’Europa. O sigui que ni el sol ‘espanyol’ minva el seu entusiasme catòdic…

L’excés de TV s’ha relacionat amb l’obesitat i amb un menor nombre d’hores de son, el que al seu torn es relaciona amb l’obesitat. El pitjor de tot és que els nens que no tenen activitats extraescolars veuen més TV, en lloc de jugar o llegir. S’ha vist que el nivell socioeconòmic baix empitjora aquesta situació. Encara no tenim prou evidència de com de perjudicials (o no) que poden resultar les altres “pantalles”. Resulta si més no xocant veure al metro a les mares pendents del mòbil, sense parlar amb el seu fill, o grups d’adolescents sense pronunciar paraula, “whatsappejant”.

Què podem fer davant d’aquest panorama?

Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.