El TEDH avala la imposició del 25% de castellà a les aules

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha descartat la demanda contra la imposició del 25% de castellà a l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme). La demanda l’havien presentada una vintena de pares castellanoparlants en l’àmbit domèstic que veuen que la reducció de l’educació en català afecta l’aprenentatge dels seus fills, coordinats per Òmnium Cultural. Un comitè judicial compost pel suís Andreas Zünd, l’ucraïnès Mikola Gnatovskí i l’espanyola María Elósegui no l’ha admesa.

Els demandants al TEDH van al·legar que la imposició del 25% de castellà vulnerava els articles del Conveni Europeu de Drets Humans que prohibeixen la discriminació, i els que refermen el dret del respecte de la vida privada i familiar, d’un judici just i el dret d’un recurs efectiu.

Pel tribunal, el fet d’establir un règim lingüístic concret en una aula diferent d’una altra no és cap discriminació, ni tampoc creu que va afectar la vida familiar dels infants que van veure minvat el seu ensenyament en català. A la sentència, el tribunal diu que “Catalunya és una regió bilingüe, en què tant el català com el castellà tenen la mateixa condició de llengües oficials”: “El castellà és llengua oficial a tot el territori estatal […] i prohibir-ne l’ús com a llengua vehicular –aplicant-hi la immersió lingüística en català– privaria els ciutadans espanyols del dret de rebre educació en la llengua nacional.” Els jutges consideren que “rebre educació en la llengua de l’estat”, el castellà, és “essencial per a facilitar als alumnes un accés igualitari al sistema educatiu estatal i per a preservar el principi d’unitat del sistema educatiu”.

La sentència també carrega contra la immersió lingüística en català i afirma que situa “en un desavantatge significatiu les famílies castellanoparlants que residien temporalment o permanentment a Catalunya, perquè impedia als seus fills de complir el seu doble dret i deure constitucional d’aprendre castellà”. En aquest punt, avala el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i diu que la immersió dificulta que els fills es tornin a integrar en el sistema educatiu estatal quan marxen de Catalunya a una regió monolingüe espanyola.

I encara que accepta que el Conveni per a la Protecció de Minories  Nacionals “encoratja els estats a garantir l’ensenyament en llengües minoritàries”, diu que es permet una gran varietat de fórmules, més enllà de la immersió lingüística. “De manera similar, encara que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries promou l’ús de les llengües minoritàries en el sistema educatiu, no estableix quin pes han de tenir en els currículums”, justifica. Nega que l’obligació de fer un 25% de la docència en castellà afecti la política lingüística de tota l’escola i considera que, després de l’obligació judicial, es va assolir “un equilibri adequat entre preservar la unitat del sistema educatiu i promoure la diversitat lingüística”.

A més, el tribunal nega que hi hagi cap mena de discriminació contra els demandants perquè no són homogenis, sinó que es presenten com “la diversitat inherent a la societat catalana, amb orígens i llengües maternes diversos, com també afiliacions polítiques i socials diverses”. El tribunal menysté la situació de subordinació lingüística del català com a llengua minoritzada i diu que “l’única característica identificable dels demandants és la seva preferència per una educació exclusivament en català”. Una consideració que, diuen, no és suficient per a considerar que hi ha una diferència de tracte de la justícia contra els catalanoparlants.

Avala les maniobres de Javier Aguayo per resoldre ell les demandes sobre el 25%

Els demandants també van dur al TEDH els moviments que va fer el president de la sala contenciosa del TSJC, Javier Aguayo Mejía, per deliberar, votar i resoldre els diferents casos que afecten la immersió lingüística, cosa que consideraven que vulnerava el principi del jutge determinat per llei. Tot i això, el TEDH se’n renta les mans i diu que no li correspon de resoldre les diferències d’interpretació de la legislació interna, i diu que “l’assignació d’un cas a un jutge o tribunal determinat forma part del marge d’apreciació de què gaudeixen les autoritats internes en aquesta matèria”.