10.11.2019 - 00:00
|
Actualització: 10.11.2019 - 11:25
Aquest dimecres ha entrat en vigor el Reial decret llei 14/2019, signat pel president en funcions del govern espanyol i rubricat, tal com figura en el text, per ‘Felipe R.’. El decret sorgeix, segons s’explica a la primera pàgina, perquè los recientes y graves acontecimientos acaecidos en parte del territorio español han puesto de relieve la necesidad de modificar el marco legislativo vigente para hacer frente a la situación. És a dir, es legisla a partir d’un cas concret (s’entén que la situación a Catalunya) per a tot l’estat. Legislar ad hoc és, com se sap, una perversió de la separació de poders, ja que l’executiu fa de legislatiu i envaeix la interpretació que han de fer els jutges d’una llei general. Conclusió: a la primera pàgina desapareix la separació de poders.
El Reial decret assigna al govern ‘amb caràcter excepcional’ ‘la intervenció de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques en determinats supòsits excepcionals que puguin afectar l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional’. Amb això, l’estat espanyol continua la seva escalada autoritària i entra, per la porta legislativa, en l’inquietant club dels estats que, en nom de la ‘seguretat nacional’, poden clausurar pàgines web i que poden, igualment, considerar com a terrorisme el lliure exercici del dret de reunió i manifestació. Sense consultar ningú ni passar més filtres, el decret llei permet al govern restringir els drets constitucionals dels ciutadans.
La publicació d’aquesta norma ha alertat diversos mitjans de comunicació i experts, que han denunciat paral·lelismes entre aquesta forma d’actuar del govern espanyol i països com Turquia, la Xina o Rússia, de fonaments democràtics més aviat dèbils. Els atacs frustrats al web i l’aplicació de Tsunami Democràtic reforcen aquestes tesis.
Sabem per experiència que els mecanismes clàssics de la repressió, basats en la violència policial i la generació de por entre la població, sempre han estat contestats i, al capdavall, desbordats per la resposta ciutadana. I no cal ser profeta per a endevinar que ara, quan la repressió arriba a les noves tecnologies de la informació, aquests intents repressius quedaran, sens dubte, superats per les noves metodologies organitzatives de la ciutadania basades en les noves tècniques de la no-violència.
L’aplicació de Tsunami Democràtic posa a disposició de la ciutadania la possibilitat d’exercir la desobediència civil no violenta i massiva en defensa dels drets i les llibertats, i garantir-ne l’exercici enfront de la pretensió governamental de restringir-los i limitar-los. L’aplicació ha de permetre posar en contacte persones d’un territori concret perquè apleguin i sumin voluntats, perquè es puguin conèixer i actuar justament allà on la legislació repressiva voldria paralitzar possibles respostes ciutadanes.
Aquesta eina, a més, és i serà útil en el cas de Catalunya, ben cert, i de manera imminent, però, també ho podrà ser a Hong Kong, Madrid, Xile, el Líban o Puerto Rico. Allà on l’exercici de drets i llibertats fonamentals pretengui ser restringit i perseguit pels poders executius, legislatius o judicials. El seu poder deriva de la seva força tecnològica. I són un poder i una força al servei de l’apoderament ciutadà.
Els dies vinents, Tsunami Democràtic farà noves propostes de desobediència civil massiva, fins ara no dutes a la pràctica. Des de Catalunya s’aprèn molt del que passa arreu del món, però això no impedeix l’aspiració a poder fer aportacions sorgides en el context repressiu específic que ha provocat l’estat espanyol. L’aplicació de Tsunami Democràtic ha de servir per estendre i coordinar la lluita i l’activisme amb voluntat transformadora, però mai no podrà substituir la confiança i la solidaritat entre les persones, ja que la coordinació a peu de carrer és i continuarà essent fonamental. La tecnologia està al servei de la defensa de l’espai públic, de la qual es nodreix i n’és el fonament.
S’ha estès, aquests darrers anys, la consciència que els telèfons mòbils serien una eina de control social, des de la sospita que ‘ho saben tot de nosaltres’. Amb aquesta aplicació, Tsunami Democràtic vol capgirar aquest principi: el mòbil també pot ser una eina alliberadora i extraordinàriament potent. Des de Tsunami Democràtic, amb la convicció que l’autèntic poder sorgeix de la ciutadania organitzada, s’anima a pensar, reflexionar, aportar, construir. A mirar endavant. Especialment ara, quan sembla, pel context repressiu, que no hi ha sortida a l’embat autoritari de l’estat.
Els estats en decadència sempre pretenen fer creure que ho tenen tot sota control, que tot està lligat i ben lligat, que no hi ha alternativa. Ho fan, però, des de les runes amb què han limitat els fonaments dels sistemes democràtics, reduint-los a simples mecanismes de representació que ja són perillosament anacrònics. La democràcia no és només votar cada 4 anys (o cada 6 mesos), cal ser més ambiciosos i exigents, en depèn el futur i les oportunitats de tothom.
Tsunami Democràtic és una campanya amb objectius i mètodes molt definits. Ara bé, el que realment importa és que la lluita per l’autodeterminació i els drets fonamentals no està subordinada a una marca: qui encapçala el moviment és la ciutadania. I això no es pot aturar. Aquesta és la força de la gent. I demà en serà un nou exemple.
