El primer centre obert el 2001 va acollir a set nens, dels quals sis eren nenes. Van ser elles les que van donar nom a la casa: Kumary House (la casa de les princeses). Aquest va ser el començament de l’aventura d’en Toni Aguilar, el fundador, un barceloní, informàtic de professió, que va decidir instal·lar-se al Nepal, després de conèixer i parlar amb Vicente Ferrer a Anantapur. Toni reconeix que aquesta trobada li va canviar la vida, va anar a veure’l per a oferir la seva ajuda, però Vicente Ferrer li va plantejar un repte més gran: que posés en marxa el seu propi projecte. Possiblement va intuir la tenacitat i humanitat d’en Toni, qui, després de pensar-s’ho detingudament, es va decidir per Nepal.

Em comentava Toni que el motiu d’instal·lar-se en aquesta ciutat (altament contaminada per cert) va ser molt pragmàtic: els ajuts internacionals a aquest país són molt inferiors als que es destinen a l’Índia. Però Toni no sembla que sigui un home que faci les coses a mitges. Des que va arribar a Katmandú no ha tornat a Barcelona. Afortunadament, les noves tecnologies li permeten estar en contacte freqüent amb la família i amics, que li donen suport de manera incondicional.

Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.