Així es reparteixen els vals i targetes de les beques menjador durant l’epidèmia

  • La FAPAC exigeix que es garanteixin els pagaments a les empreses dels menjadors

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
27.03.2020 - 21:50
Actualització: 27.03.2020 - 21:53

Continua el repartiment de les targetes i els vals en alimentació per a les famílies que reben ajuts de menjador en plena epidèmia per la Covid-19. Són una mesura per a pal·liar la càrrega econòmica addicional que implica per a famílies vulnerables haver de pagar durant el confinament el dinar dels fills que habitualment rebien a l’escola amb beca. No obstant això, el repartiment s’ha anat complicant i l’agilitat o la demora en la distribució depèn de l’organització territorial de les beques menjador. Malgrat les queixes inicials d’alguns ajuntaments de Catalunya perquè les targetes moneder no arribaven, a hores d’ara ja són en mans dels ajuntaments i dels consells comarcals que gestionen les beques menjador, segons fonts del Departament d’Educació. De fet, en molts municipis ja les han anat repartint aquesta setmana, en alguns casos amb crítiques perquè han obligat les famílies a anar-les a recollir malgrat que es demana a la població que es confini. Tenen una càrrega inicial de 40 euros per a la primera quinzena de l’estat d’alarma, i la Generalitat preveu que els que encara no hagin acabat el repartiment ho facin les pròximes hores. A les Illes també repartiran les mateixes targetes dilluns, tot i que amb una càrrega de 60 euros, per mitjà dels centres educatius, i el País Valencià ha d’enviar a les famílies un val pel mateix valor amb un SMS per a gastar en aliments als supermercats de la cadena Consum.

També per Setmana Santa

El funcionament del repartiment de les targetes a Catalunya ha estat majoritàriament a partir d’un contacte inicial amb les famílies, a les quals es demana si la volen tenir quan s’acabi el confinament o tan aviat com sigui possible. Atès que la majoria de famílies necessiten els recursos, el més habitual ha estat la concertació d’una cita prèvia en un lloc concret perquè les puguin recollir de manera esglaonada, mantenint les distàncies de seguretat, garantint la desinfecció de l’espai i evitant el contacte físic amb el personal que les reparteix. Però el Departament d’Educació no ha establert directrius generals per al repartiment, sinó que cada ajuntament i consell comarcal ho ha fet o ho acabarà de fer com cregui convenient. I no tothom ha fet un repartiment físic. Per exemple, l’Ajuntament de Reus ha optat per lliurar-les a les famílies directament a casa, amb un servei de missatgeria. El de Girona ha estat diferent en funció dels barris. Hi ha hagut un dispositiu de repartiment a domicili en la majoria, però als barris de Girona Est s’ha unificat el lliurament en un pavelló. Els ritmes del repartiment també han estat diferents en funció del lloc. Per exemple, l’Ajuntament de Tarragona les començarà a distribuir avui als centres escolars. Les famílies poden utilitzar-les a qualsevol centre d’alimentació que disposi de lector de targetes i seran vàlides durant un any.

El Departament ha decidit que la pròxima recàrrega, que es farà de manera automàtica, inclourà els dies laborables de Setmana Santa, encara que no siguin dies lectius. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va assegurar ahir que l’emissora de les targetes (la Caixa) no cobraria comissió a les famílies. Mentrestant, el govern hi negocia haver de pagar només pels costos de l’expedició de les targetes.

A les Illes, es repartiran dilluns

Ahir, el govern de les Illes va distribuir les targetes moneder a les escoles, amb la previsió que comencin a repartir-les dilluns a les famílies. El repartiment també es farà amb cita prèvia i seguint les orientacions sanitàries per a evitar contagis. L’executiu va considerar d’enviar les targetes per correu, però atesa  la falta d’actualització de les adreces i el fet que el domicili aportat amb les dades de l’alumne no sigui el real, ho van descartar. Seran els centres mateixos els que en faran el repartiment, comptant que les famílies viuen a prop de les escoles i que es reduiran els desplaçaments.

Les targetes estan pre-carregades amb 60 euros per a la primera quinzena de l’estat d’alarma, comptant la quantitat corresponent als dies lectius, i ampliaran el crèdit per a la segona quinzena, que ja va ser formalment aprovada dimecres al congrés espanyol. Es distribuiran 6.152 targetes: 5.453 a Mallorca, 434 a Menorca, 251 a Eivissa i 14 de Formentera. La Conselleria d’Afers Socials i Esports ha invertit 375.000 euros per a aquesta primera quinzena, i va optar per tancar un acord amb la Caixa per a aplicar el sistema de les targetes moneder després d’avaluar altres vies, com la distribució directa de menjar a través de les empreses que cuinen els àpats a les escoles (que no estaven preparades per a fer el servei a domicili) o d’ONG que gestionen serveis similars però que tampoc no tenien capacitat per a assumir-ho. El govern balear també va descartar de fer transferències bancàries perquè molts centres no disposen d’aquestes dades i en molts casos les famílies més vulnerables no tenen compte o el tenen embargat.

Els SMS del País Valencià

Al País Valencià han optat per un sistema diferent: un val per a gastar al supermercat Consum. Les famílies han de rebre per SMS l’accés per a descarregar el val, que només es pot gastar a la cadena de supermercats Consum i té un valor de 60 euros per a aquesta primera quinzena. La conselleria d’Educació enviarà el missatge telefònic a famílies d’uns 60.000 alumnes. L’SMS enllaça amb un espai on s’ha d’identificar el pare, la mare o el tutor o tutora de l’infant i el número de telèfon. Aquest primer val equival al servei de menjador entre el 16 de març i el 3 d’abril. Els vals només es poden utilitzar una vegada, de manera que s’han d’adquirir els aliments en una sola compra.

Crítiques per la desprotecció dels treballadors

Mentre continuava el repartiment de les targetes moneder a Catalunya, la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) ha denunciat que algunes empreses que presten els serveis de menjador estan aplicant als seus treballadors, majoritàriament dones, expedients de regulació temporals (ERTO), i critica el govern per haver-los desprotegit. Inicialment, l’executiu havia garantit per decret el pagament dels salaris de les empreses que gestionaven els menjadors amb contractes fets pels ajuntaments, els consells comarcals o les direccions dels centres, cosa que prohibia que s’acollissin als expedients de regulació temporals. Però el govern va modificar després el decret, i en va excloure les empreses de menjador escolar, fent viable que s’hi apliquessin els ERTO, tot i que podran optar a ser indemnitzades per les pèrdues provocades per la suspensió del contracte, malgrat que no s’hi estableixen les condicions.

La directora de la FAPAC, Lidón Gasull, expressava a VilaWeb la seva preocupació perquè és un sector molt precaritzat que, a més, afronta amb dubtes si es podrà tornar a reincorporar a la feina quan acabi el confinament. ‘Se’ls presenten molts mesos per davant sense possibilitat de trobar una altra feina’, alerta. A hores d’ara, tant aquestes empreses com les que feien el servei de menjador contractats per les associacions de mares i pares, i les AMPA que autogestionaven els menjadors, poden patir ERTO. Fonts del Departament d’Educació diuen que el canvi de criteri amb les empreses contractades per administracions públiques es deu a l’obligació de complir amb un reial decret estatal que els va obligar a canviar els paràmetres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any