Suso del Toro, en una imatge d'arxiu (Foto:ST)

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Suso de Toro (1956) és un escriptor que ha publicat més de vint llibres de narrativa, teatre i assaig en gallec. En aquests moments enllesteix una novel·la sobre un dissident a Galícia, antifranquista i ben situat econòmicament, basat en fets reals. Però el senyor De Toro també és periodista i segueix molt de prop l’actualitat política. VilaWeb l’ha entrevistat telefònicament per a parlar d’un dels fenòmens del moment –les manifestacions de la dreta al carrer contra la gestió de la Covid-19–, però també de la convocatòria d’eleccions gallegues, que s’han de fer el 12 de juliol.

La dreta i la ultradreta ha sortit als carrers de Madrid. A Galícia, també?
—No. Aquest fenomen té a veure amb la sociologia d’un fenomen particular, que és Madrid. I Madrid és una societat, un micromon, diferent de la resta, amb una sociologia, psicologia i cultura política particular. Només a Madrid hi ha la cultura de la cort. Hi és com enlloc. Aquests dies és aquesta cultura la que ha sortit al carrer. A tot estirar, n’hem vist ecos a València, Sevilla o Valladolid, però que no deixen de ser reflexos d’aquesta cultura de la cort que es troba bàsicament a Madrid.

Quines característiques té aquesta cultura de la cort?
—Hi ha dos autors per a entendre Madrid. Les novel·les de Torquemada, de Pérez Galdós, en què es descriuen bé sectors socials que viuen, s’alimenten i tenen el futur lligat a la corona de manera parasitària. Corona que al seu torn és parasitària de la societat. I després hi ha el llibre Romanticismo, de Manuel Longares, més recent, i que descriu bé el món dels cayetanos, que són els que veiem aquests dies al carrer, al barri de Salamanca. Aquesta gent que viu en uns llimbs creats per l’estat borbònic. L’estat borbònic franquista, l’estat reformat per Franco, però que té les arrels en el segle XIX i en la monarquia borbònica. És un fenomen molt madrileny que a vegades té miralls en capitals de províncies que beuen de la cort, mitjançant diputacions, governs civils i més institucions delegades.

Hi veieu paral·lelisme entre els cayetanos i els votants de Donald Trump que també han sortit a protestar?
—No. Res a veure. La política madrilenya és molt castissa. I autònoma. Es pot cercar que el capital internacional va donar suport a Vox? Sí, es pot cercar i trobar. Però aquest és un fenomen endogen. La gent del barri de Salamanca hi ha estat tota la vida. Madrid és plena de les vídues dels governadors civils, i dels seus fills, i néts, i advocats de l’estat, i assessors de govern, i alt funcionariat que viu de l’estat.

Aquests dies, tots molt riure dels bastons de golf a les manifestacions, però marquen l’agenda com ningú.
—Són molt poquets, i humanament ridículs. Si els grans poders de l’estat i la banca volguessin els ridiculitzarien immediatament. I les televisions en mostrarien la ridiculesa, els uniformes regionals del barri de Salamanca, amb les seves peces de colors, les combinacions antiestètiques, les seves obsessions i la seva supèrbia, tot apareixeria ridiculitzat i els destruirien en un moment. Però no ho fan. I no ho fan perquè els és útil. Aquesta extrema dreta ridícula, els és útil als governs de Madrid i a l’entramat de l’estat. Al govern del PSOE li és útil aquesta extrema dreta que es manifesta.

Per què?
—Perquè el govern del PSOE ha aprofitat la situació per prendre poder a les autonomies i recentralitzar el control de tot el territori. Sabent això, com pot ser que encara hi hagi gent que pugui fer seu aquest govern? Doncs el fan seu perquè l’extrema dreta l’ataca. Mira com ataquen Pablo Iglesias! Mira com insulten Sánchez! Al govern li interessa aquesta extrema dreta perquè així ell queda centrat. I això fa que molta gent no vegi o no vulgui veure que aquest govern fa polítiques molt reaccionaries. Contra l’extrema dreta, tanquen files de manera acrítica. No és solament al govern, que li interessa l’extrema dreta. És a tot l’entramat. Fa poc, quan Vox ni tenia diputats, ja els treien a passejar a les televisions. De fet, Sánchez va demanar que els invitessin als debats. Van llançar Vox com abans havien llançat Podem o Ciutadans. Als partits i als poders de l’Íbex els interessa aquesta extrema dreta. I quan deixi d’interessar-los, la destruiran.

Quan Madrid era focus de la pandèmia, no van tancar la comunitat. Per què?
—Crec que hi pot haver una resposta doble. Per una banda, van veure que era impossible des de la sanitat madrilenya de gestionar tants infectats. Si ho tancaven, devien pensar, seria una escena medieval. No ho podrien gestionar. D’alguna manera van permetre que se n’anessin, i que el virus s’expandís territorialment, per alleugerir pressió. Podria ser una explicació. Però l’explicació determinant és la segona. L’explicació política: si tancaven es demostraria el fracàs humà, polític i administratiu de Madrid capital i comunitat autònoma. Seria una evidència que el focus a Madrid era de moltes malalties, no pas la del virus i prou. Tothom hauria vist la debilitat de Madrid capital. Aquesta va ser la decisió última, tot i que també hi havia el càlcul sanitari.

A Madrid hi heu viscut mai?
—No hi he viscut mai. Potser això m’ajuda a tenir una visió descolonitzada. Crec que al conjunt de la ciutadania de l’estat li interessaria donar la independència a Madrid. Però Madrid no voldrà perquè viu precisament de la ciutadania de l’estat. Això de Madrid és impossible. És impossible amb el PSOE. I és impossible amb Podem. Tots són part d’un sistema i no té solució. I creen un folklore, que és el que ens arriba de l’extrema dreta.

I per què tampoc no es pot amb Podem?
—Perquè Podem és un partit estatal, i els partits estatals reprodueixen la ideologia i estructura de l’estat.

S’acaben d’anunciar eleccions gallegues. Quin pronòstic en feu?
—Feijóo ha gestionat amb molta habilitat la resposta a la pandèmia. Aquests dies sortia cada dia a la televisió i carregava els defectes de gestió a Madrid i les medalles se les penjava ell. Ha estat capaç de desplaçar els pecats a Madrid. La lluita serà entre dues administracions: la gallega, controlada per ell, i l’espanyola, controlada pel PSOE. I contra allò que es pugui dir, el pronòstic de les eleccions és obert. Feijóo anirà a totes, tot i que des de fa un any té la campanya ‘Venres negros’ denunciant el control i manipulació política de la televisió. L’alternativa a Feijóo haurà de ser de tres partits: PSOE, el Bloc i Podem. I la campanya girarà entorn de qui ha sabut, o no, respondre al virus.

El BNG ha anunciat que donarà el vot a Sánchez per a l’estat d’alarma. Valoració?
—El BNG s’esforça a demostrar que és útil tenir representació pròpia a Madrid. I que el diputat únic que tenen, és rendible de tenir-lo. Fa quinze dies una enquesta donava tres diputats al BNG. Tres diputats com havia tingut abans que Podem vingués i dividís el vot progressista. El BNG s’esforça a recuperar aquest espai.

I Podem a Galícia, com està?
—Es va dividir i ara al parlament gallec hi ha dos grups parlamentaris del que havia estat la marca inicial de Podem, que es deia Marea. En aquests moments la marca de Podem a Galícia no té candidat. Potser serà Gómez Reyno, diputat a Madrid. Però a Podem el beneficiarà estar al govern de Madrid, perquè així surt a les televisions estatals. El BNG, en canvi, ni surt a la televisió controlada pel PP ni a les espanyoles.

Per acabar. Aquestes manifestacions al carrer de la dreta demostren que Espanya és dèbil, a punt de caure, amb molta tensió. Això es diu i potser ens enganyem. Espanya és forta i aguanta.
—Potser té relació amb l’edat, i les presses, que tinc seixanta-quatre anys, però jo veig que Espanya com a nació és molt dèbil: tan dèbil que només es pot imposar per força. S’ha demostrat a Catalunya: no pot convèncer la gent de quedar-se en un projecte col·lectiu. Si no hi hagués l’amenaça de l’exèrcit espanyol, probablement l’opinió al País Basc i Catalunya dirien adeu. Espanya com a model econòmic i polític no funciona bé. Espanya només funciona a partir de la coacció. Tots sabem que si t’has de quedar a Espanya és per por. La societat espanyola ha estat disciplinada en la por i el càstig. I la por continua operant a les ments de la gent. I els que vam viure el 23-F recordàvem els afusellaments del 1975. I els grans, la guerra civil. I quan surten a pegar a Catalunya, veiem el perill i les entranyes de l’estat. Espanya com a nació és molt dèbil. En canvi, en la mesura que la UE els ho permet, l’estat és fort. I és fort perquè està disposat a intervenir a la força. El govern, el rei, estarien disposats a treure l’exèrcit al carrer, i tancar el parlament, si calgués. I això és així. I ho sabem tots. En això consisteix Espanya. Passa que la UE permet que a Espanya incompleixi les lleis i el Tribunal Constitucional les alteri. Espanya és un estat violent i arbitrari.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.