El nord de Portugal i Galícia es troben en situació d’emergència. Més de dos-cents cinquanta incendis han deixat, de moment, trenta-cinc morts i milers d’hectàrees cremades. Aquestes últimes hores, l’escriptor gallec Suso de Toro ha estat molt crític amb la gestió de la catàstrofe que ha fet el govern de Núñez Feijóo. La temperatura alta, la proximitat de l’huracà Ofèlia i l’absència de pluja des d’abans de l’estiu han afavorit l’expansió de les flames. Però De Toro assenyala una altra causa del foc: el monocultiu d’eucaliptus, de fàcil combustió.

Galícia té una història tràgica d’incendis. Quines causes tenen?
—És un país que històricament tenia molts nuclis de població però actualment viu un declivi demogràfic. El camp es buida, tan sols hi queda població envellida, i s’ha lliurat al monocultiu de l’eucaliptus, controlat per l’empresa paperera Ence. La companyia té el suport explícit del PP, tant de Feijóo com de Rajoy. Els incendis ja afecten el nord de Portugal, Galícia i Astúries i es desplacen cap a Cantàbria. Ho podríem anomenar el ‘triangle de l’eucaliptus’, un territori dedicat al monocultiu d’aquesta planta concreta. Aquests són els aspectes que s’entrecreuen: una agricultura abandonada, un monocultiu d’eucaliptus d’una sola empresa, un poder polític que opta per aquests models de cultiu i indústria i, a més, la incapacitat de la Junta de Galícia.

Les xarxes socials han esclatat per la poca agilitat de l’administració.
—Nuñez Feijóo fa anys que ven una imatge de bon gestor per les tertúlies de les televisions madrilenyes, però ha demostrat que o bé és un inútil o bé té completament desatesa el govern de la Junta. L’Ajuntament de Vigo va oferir al govern gallec els bombers de la ciutat, però aquest no va respondre fins quatre hores més tard. Cremaven els boscs però hi havia un buit absolut, la Junta no hi era. A més, la ràdio i la televisió públiques gallegues, que fan un paper fonamental en la gestió de qualsevol catàstrofe, es van dedicar a donar una altra mena d’informació: la ràdio va fer una retransmissió esportiva i la televisió va emetre un episodi d’una sèrie.

La primera reacció de la Junta de Galícia va ser culpar el mal temps i la gestió que Portugal havia fet dels primers focs. Després es va estendre la notícia que els focs havien estat intencionats i Núñez Feijóo va parlar de ‘terrorisme incendiari’. Quina responsabilitat hi té la Junta?
—Tot això ha passat quinze dies després d’haver destituït 436 treballadors de les brigades d’atenció d’incendis malgrat els advertiments que li va fer l’oposició, especialment el BNG. I només cinc dies abans el senat espanyol havia aprovat una llei de muntanyes que afectava l’espai que es pot requalificar després d’un incendi. Tot això amb un model de gestió dels incendis experimental. Fraga va privatitzar les brigades d’incendis, i això té conseqüències. Per tant, dir que això és culpa del mal temps, dir que és un mal que ve de Portugal i que ho han fet terroristes és espolsar-se les puces de sobre.

La gestió del govern espanyol tampoc no ha estat pas gaire àgil…
—Estan concentrats a mantenir sota amenaça la població catalana. Les energies de policies i guàrdies civils, que en temps de pau han de complir funcions d’ajut i protecció de la població, van destinades a mantenir una pressió sobre la població pacífica. Mentre Galícia es crema, policies i guàrdies civils són a Barcelona per a amenaçar els catalans. Al final Rajoy va reaccionar perquè les xarxes socials funcionen i van assenyalar que el govern estava a la lluna. S’ha rebut més ajut de Portugal que no de l’estat espanyol.

Seria determinant, per tant, que els efectius que hi ha a Catalunya poguessin anar a Galícia?
—Una catàstrofe com aquesta, a l’altre costat de la península, revela la fantasia del govern espanyol de transformar un conflicte polític en un drama històric. Això és un cop de realitat a la cara d’aquests inútils i irresponsables. La realitat és que passen desgràcies i l’estat ha de protegir les persones, no pas transformar un conflicte polític en una desgràcia.

Puigdemont ha demanat a la carta a Rajoy que aturi la repressió, fet que pot incloure la retirada de policia espanyola.
—Si un dia el govern espanyol s’hi troba forçat i seu a parlar, la primera cosa que haurà de fer Puigdemont és exigir la retirada de les forces policíaques. Per una altra banda, és significativa la compareixença de Soraya Sáenz de Santamaria, en què diu al president de la Generalitat que ha de dialogar dient ‘sí o no’. Això no és dialogar, és un interrogatori. Dialogar és seure a parlar.

El president de la Generalitat també ha posat un termini de dos mesos per dialogar. Creu que es compliran o els fets es precipitaran?
—No, en una situació com aquesta, dos mesos és un temps desmesurat. És només una actitud retòrica per a crear un escenari. En dues setmanes, a tot estirar, hi ha d’haver una solució categòrica que creï una nova situació. O bé prenen el control dels mitjans de comunicació públics, dissolen el govern de la Generalitat i convoquen eleccions per mitjà de l’estat d’excepció, o bé la Generalitat aconsegueix que hi hagi una mediació i un diàleg i s’obre un procés que no se sap quant de temps pot durar. Si no hi ha diàleg, això es decanta en poc més d’una setmana.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]